diumenge, 11 de setembre del 2011

Super 8


Només un breu apunt per explicar-vos que avui he anat a veure Super 8. Com ja m'imaginava, ha estat exactament el mateix que obrir una porta al passat. Una pel·lícula produïda per Steven Spielberg i escrita i dirigida per J.J.Abrams que recupera l'estètica de la ciència-ficció dels anys 80 adreçada a un públic jove. En la línia d'E.T. i dels enyorats The Goonies (si més no, la meva filla els enyora), la pel·lícula  ens explica les fantàstiques aventures d'una colla d'adolescents quan quelcom molt estrany passa al seu poble. Tot arrenca d'una casualitat (els nois es troben en el lloc equivocat mentre es dediquen a enregistrar un curt) i d'un terrible accident ferroviari. No hi falta l'arxiconeguda presència de l'exèrcit (que amaga fets terribles), de la parelleta que s'agrada i del nen amb una ment preclara. Ah, i no hi manca tampoc, evidentment, l'ésser d'un altre planeta que vol tornar a casa i que, enfadat perquè els humans només volen examinar-lo i analitzar-lo, no s'està per orgues i arrasa tot el que troba.       


La pel·lícula m'ha recordat nostàlgicament la literatura i el cine de colla. Les novel·les d'Enid Blyton (en especial els meus adorats Cinco) i tot un conjunt de títols cinematogràfics que jo visionava amb la meva filla quan era una nena. L'acció està situada l'any 1979, de manera que també els responsables de la cinta han volgut retre un homenatge al gènere. Hi ha moltíssimes picades d'ullet a títols ja clàssics.
Tanmateix, no crec que simplement s'hagin deixat endur per motius sentimentals. Crec que  la innocència que l'argument exigia no hauria rutllat  igual de bé en el nostre món d'avui, tan tecnificat i informatitzat. I és que, no ens enganyem, ni tan sols les colles de nens  són ara el que eren.
La pel·lícula funciona correctament fins que, en un moment concret, perd totalment el decòrum. A partir d'aleshores ja no resulta coherent dins la versemblança interna que  tota narració exigeix, també la ciència-ficció. Una llàstima. S'hi podien haver escarrassat una mica més amb no gaire esforç d'imaginació. Amb tot, Super 8 em sembla  distreta i passadora. Hi podeu portar sense problema tant els avis com els fills. A mi, el grup dels "nanos" m'ha agradat força.
Només tinc una pregunta, i m'agradaria que algun expert me la contestés: per què dimonis, a partir d'Alien, tots els extraterrestres se semblen tant?


Nota: No us perdeu els crèdits finals. Hi ha sorpresa.

13 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

jajajajaja, no tinc resposta a la teva pregunta però també me la faig sovint!!!!
En fi, coincidència perquè avui també jo hi he fet el meu comentari! i estic del tot d'acord amb tu realment sembla que l'hagim escrit juntes.
No puc afegir res més!!!
petons

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

La vaig veure el mes de juny i m’ho vaig passar d’allò més bé. Subscric tot el que dius a la teva crítica, de dalt a baix, fins i tot els detalls. Vull afegir que em va semblar un respir de totes aquestes peŀlícules per a joves que ara es fan i que solen ser inaguantables, estúpides i sense ni un xic d’originalitat. Tot i que Spilberg no n’és el director, la marca Spilberg és ben patent –s’ha de reconèixer que aquest home és un mestre a l’hora de fer bones peŀlícules entretingudes de cara als joves (o no tan joves); jo ja li tinc analitzats els trucs que fan que la majoria de les seves peŀlícules siguin tan entretingudes.
Quant a la pregunta final, suposo que és una moda com qualsevol altra (que em té una mica farta, la veritat).

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Tinc dos problemes greus: no m'agrada la ciència-ficció ni les pel.lis "con niño dentro".

Unknown ha dit...

Bona nit!
Jo tampoc no tinc la resposta a la teva pregunta, Anna!
Aquesta serà una d'aquelles pel·lícules que veuré pel digital quan la facin. M'atrau l'argument i l'estil d'aquella època. A més a més deu ser una d'aquestes pel·lis que et distreuen i que no pateixes gaire perquè saps que possiblement acabaran bé. Gràcies per presentar-nos-la! Petonets!

Elies ha dit...

La vaig veure la setmana passada. Em va agradar força, i em va traslladar a quan jo era un nano d'aquesta edat més o menys, a finals dels setanta principis dels vuitanta. Els últims vint minuts més o menys de la pel·lícula són molt fluixos però. Amb tot, vaig viure un parell d'hores molt agradables. La recomano.
Els títols de crèdit, boníssims!!!!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, Elies, precisament això volia dir. A partir d'un moment concret (més m'estimo no desvetllar quin) comença a fer aigües. Precisament perquè no és versemblant dins la inversemblança. Amb la ciència-ficció cal anar amb molta cura amb no perdre el nord en aquest sentit.
És el motiu pel qual fallen algunes pel·lis.
Malgrat tot, com dius tu i diu la Shaudin, és distreta i està bé. És com un gran remember.

Anònim ha dit...

A veure, això que dius de l'Alien: el bitxet de R.H. Giger revolucionà certament l'estètica dels alienígenes al seu moment. Imagina si la revolucionà que encara avui en fan "pastitxos". El museu que té Giger a Suïssa és al·lucinant (encara no hi he anat, una altra cosa pendent, ai!). Fins que no surti algú amb un nou model d'alien prou innovador i/o atractiu, els productors continuen apostant per l'estètica segura, tot i com bé dius, ja està un xic "suada".
Emili Gil

Yves ha dit...

Alien: falta d'imaginació de la gent?

mercè trias ha dit...

Ara ja no es l'avia porta els nets al cinema.. ara ès, els nets van al cinema amb la (bone),ja sabeu que aixi estic rebateijada per ells!!
Doncs jo m'ho vaig passar bè, repetir tot el que heu dit no es correcte. He gaudit i passat una bona estona,i el Jordi que ja tè els 11 anys, ha recordat perfectament a E.T... o sigui que ja comença a saber de sobres qui son els directors.
Una peli que no es per recomenar.. (Almodovar) crec que es tan especial que agrada o no. Però jo continuo dient, que sensa dir a ningù "que no es deixi perdre LA PIEL QUE HABITO", a mi el guiò em va entusiasmar, no dic rès mès perque la bona crìtica de pelìcules ets tù, ja em diràs que et sembla, si la veus.
Bona tarda per a tots.

Gemma ha dit...

Sembla interessant, això de fer un viatge "al passat", sempre és agradable, sobre tot en coses com aquesta.
La resposta a la teva pregunta no la sé del cert, però podria ser falta de imaginació, mandra de pensar en una "cosa tan tonta" quan tenim el que sebem que funciona ???

Marc ha dit...

estic bastant d'acord amb el comentari, jo vaig flipar però amb l'escena dels tancs disparant per tot el poble, no té cap tipus de sentit dins la pel·lícula

Anna Maria Villalonga ha dit...

Correcte, Marc. Tota la raó. On disparaven? A qui?

Hele la Sabatera ha dit...

Tinc moltes ganes de poder veure-la, m'enyoro molt "Els Goonies" i "ET", m'encanten les pel.lis del Spielberg. I coincideixo en que darrerament tots els monstres de pel.lis són força lletjos i semblants, fa poc vaig veure "La Herencia Valdemar II: La Sombra Prohibida" (pel.lli de terror a l'estil H.P. Lovecraft) i el monstres semblava calcat a Alien.