dilluns, 6 d’octubre del 2014

Crònica del Festival de Sitges 2014



El nostre enviat especial Elies Villalonga ens transmet des del Festival de Sitges 2014 la seva crònica anual. Moltes gràcies!





Els meus amics i jo, enguany hem optat per visitar el festival el primer cap de setmana, concretament dissabte 4 d’octubre. Atrets per la ja clàssica Zombie Walk, una de les dues pel·lícules escollides ha estat d’aquesta temàtica tan de moda.
 
Però comencem pel començament.
 
Arranquem la jornada després de dinar. Arribem a Sitges i l’èxit de públic que més endavant se’ns farà evident, ja s’ensumava en la dificultat per trobar una plaça d’aparcament. Lluny del centre, una passejada ens dugué a recórrer les paradetes temàtiques al llarg del Passeig Marítim. Una llarga cua de voluntaris esperava el seu torn per maquillar-se per a la desfilada. Cicatrius, sang de pega regalimant, carn esberlada i purulenta... En fi, tot el reguitzell habitual en aquests casos feia les delícies dels vianants, inclosos nosaltres.
 
Un cafè per agafar forces i cap a l’auditori Melià Sitges a presenciar el primer dels films: Zombervers.
 
Es tracta d’un producte únicament adreçat a incondicionals del gènere, de poc pressupost i amb tots els llocs comuns haguts i per haver ficats amb calçador.  El film, de Jordan Rubin, dóna una volta més al tema dels no morts amb una munió de castors zombies mutants que porten de corcoll a tres parelles d’universitaris que han anat a passar un cap de setmana al bosc.

Residus tòxics, dents esmolades i molt to de comèdia en una cinta previsible però que arrenca unes quantes rialles en algunes escenes.





Tan bon punt sortirem de l’auditori, vam tornar a fer la cua preceptiva per a la segona del dia: Young Ones.


 
 

La pel·lícula de Jake Paltrow ens porta a uns Estats Units en un futur on l’aigua és escassa i el món rural pateix especialment per la impossibilitat de conrear. Amb un to entre el western i la ciència-ficció, la història mostra de manera pausada i molt personal les relacions humanes davant d’un món hostil, on els protagonistes paguen cars els errors propis i aliens. Les sempre difícils relacions paterno-filials, l’alcoholisme, l’enveja, la cobdícia, l’amor, la venjança i l’assumpció de responsabilitats. Tot hi és present en un llargmetratge no exempt de qualitat i bones interpretacions, però que, al meu parer, potser no encaixa exactament en el perfil del festival.

La jornada va acabar amb unes bones pizzes i una cervesa fresqueta. I fins l’any que ve, cinèfils.

Elies Villalonga, El Racó de l'Anna, Sitges