dimecres, 1 de juny de 2016

Malvades de cel·luloide: de la inducció a l'assassinat




El meu tercer article a El Cinèfil. Aquest mes va del personatge de la femme fatale i altres espècies malvades. Espero que el gaudiu. Jo m'ho he passat pipa escrivint-lo.

Malvades de cel·luloide: de la inducció a l'assassinat

Tradicionalment, la mirada envers la figura femenina a la ficció ‒i, malauradament, també a la realitat‒ arrossega dues línies bàsiques que es desenvolupen paral·lelament. D’una banda, la de la donna angelicata, aquell ésser fràgil, ingenu i virtuós (normalment encarnat per una noia jove i bella), que necessita que l’home (el mascle) l’adori i la protegeixi. D’una altra, la femme fatale, que entronca amb l’ideari del pensament antifemení (i de la història de la misogínia) procedent de l’antiguitat. Afegiré, per tal que quedi clar, que la dona ha estat considerada, des de temps immemorial, quelcom imperfecte en relació amb el mascle de l’espècie, que era la mesura de totes les coses.





dimecres, 4 de maig de 2016

Les altres dones de Hitchcock


El meu segon article a la Revista El Cinèfil, la qual ja us vaig presentar fa un mes. Aquesta vegada parlaré de cine clàssic: Alfred Hitchcock i les seves actrius, l'important paper de les dones en la seva filmografia. Espero que us agradi. Si voleu llegir-lo, tireu més avall. 




Les altres dones de Hitchcock


S’ha parlat molt de la relació d’Alfred Hitchcock amb les seves actrius. Han corregut rius de tinta al voltant de les manies i exigències del director, de la seva afecció per les rosses (cosa clarament detectable si resseguim la nòmina de les protagonistes més emblemàtiques amb qui va treballar), de la seva flaca exagerada per alguna d’elles. Relacions difícils, fruit del geni d’un gran cineasta, d’un artista tan implicat en la creació que a voltes no sabia (o no volia) diferenciar entre la vida personal i la professional. No és cap secret que les actrius sempre van jugar un paper importantíssim en les seves pel·lícules i que algunes van esdevenir per a ell autèntics talismans...




Feliç lectura, cinèfils.

divendres, 1 d’abril de 2016

Neix (i hi col·laboro) EL CINÈFIL, una nova publicació de cinema en català




Estic molt contenta de tornar avui al meu bloc de cine, el meu primer bloc. L'any 2015 va quedar en blanc, el pobre, per excés de feina en altres àmbits. No és possible abastar tot el que ens agradaria. Tanmateix, avui sóc aquí de nou per anunciar-vos un esdeveniment que em fa moltíssima il·lusió.

Ha nascut El Cinèfil, una revista en xarxa en català que vol ocupar un lloc important que fins ara, en la nostra llengua, no existia. Es tracta d'un espai de comunicació i d'informació acurada, seriosa, detallada i totalment actualitzada al volant del cinema i de les sèries de televisió. 

La Revista debuta avui, 1 d'abril, i ha crescut a l'aixopluc d'un grup de gent amb iniciativa, amb ganes de fer coses, treballadora i molt preparada. Entre ells, JR Armadàs, periodista, editor, un dels responsables del Festival Sant Cugat Fantàstic i del Festival de novel·la negra Sang Cugat. 

JR Armadàs em va demanar si volia col·laborar amb El Cinèfil, coneixent els meus antecedents  en aquest àmbit, el meu amor pel setè art i la meva declarada i incurable sèrieaddicció. Malgrat la feinada que sempre tinc, no m'hi vaig poder resistir. La idea és que escrigui un article d'opinió mensual sobre cine, sèries i dones (però no en un sentit femení típic i tòpic, òbviament), sinó des de punts de vista innovadors, interessants, reivindicatius i "canyeros". Per tal que m'entengueu, el meu primer article, titulat El problema més antic del món, toca el tema de l'avortament. 

Em van demanar que busqués un títol per a la meva secció. I no em va costar gaire. He decidit anomenar-la "El crit de l`òliba", que és el  nom d'una novel·la de l'admirada Patricia Highsmith. Per què aquesta tria, a banda de la referència a la gran autora? Doncs perquè la paraula "crit" ja indica quelcom vinculat a la reivindicació, a voler dir alguna cosa amb veu ben forta. I perquè l'òliba és un animal amb un gran simbolisme (llegir aquí un article que vaig escriure tractant la qüestió) que m'agrada molt. 

Us enllaço aquí el primer número d'El cinèfil i aquí directament el meu article.

I us copio íntegre el text del Comunicat a la premsa per tal que veieu en tota la seva amplitud el significat i la voluntat amb que El cinèfil ha nascut.

Espero que ens seguiu, que us interessi i que us agradi. Moltíssimes gràcies i contentíssima del nostre retrobament. 


       

NOTA DE PREMSA


Actualitat, crítica, reportatge, opinió, fotoperiodisme, entrevista, humor gràfic són només alguns dels molts continguts que oferirà aquesta revista que cada dia s’actualitzarà amb nous articles i notícies. Desitgem de tot cor que aquest sigui el principi d’una bonica amistat. Una amistat que podeu començar ara mateix seguint El Cinèfil i recomanant-lo a través de les seves diverses personalitats a la xarxa...  

El Cinèfil s’estrena amb un equip format per més de 25 persones entre periodistes i col·laboradors que escriuran diàriament sobre diversos àmbits relacionats amb el cinema. Parlar de cinema avui en dia no és només tractar l’actualitat sobre les pel·lícules que arriben a les sales. No es pot deixar de banda l’àmplia oferta que passa per la televisió ja sigui en forma de sèries o de documentals de producció nacional o internacional. A més, Catalunya és un territori on les activitats relacionades amb el cinema són abundants i diverses. Al llarg de l’any i hi ha més de 40 festivals, mostres o cicles de cine que fan que els amants del setè art puguin anar molt més enllà de la projecció comercial de les darreres novetats de Hollywood. Un dels objectius d’El Cinèfil és ser un altaveu d’aquest univers per informar i recomanar tots els esdeveniments relacionats amb pel·lícules, curtmetratges, documentals i sèries que hi ha al país.             

Avui, 1 d’abril, obre portes El cinèfil una revista nascuda a la xarxa que utilitzarà la llengua catalana com a llengua vehicular. L’objectiu és ser un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Malgrat som amants del paper, en ple segle XXI té tot el sentit del món que una iniciativa periodística com aquesta neixi a internet i és per això que El Cinèfil serà una revista de cinema en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web que servirà de suport per la gran majoria de continguts, també aprofitarem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I en català perquè, lamentablement, el nombre de publicacions dedicades al cinema que es fan en aquesta llengua són més aviat escasses.

Neix ‘El cinèfil’, un nou mitjà de comunicació sobre cinema en llengua catalana 


dimarts, 23 de desembre de 2014

Bones Festes!





 
Amb l'enorme vergonya d'haver de confessar el temps que fa que no vaig al cinema (no puc amb totes les activitats de la meva vida), no vull deixar de felicitar el Nadal des d'aquest meu bloc estimat. Espero que tots els cinèfils del món passeu un feliç Nadal. I, per descomptat, una meravellosa entrada d'any.
 
Felicitats, cinèfils!
 
 
I no oblideu mai que el cinema és màgia!
 
 

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Crònica del Festival de Sitges 2014



El nostre enviat especial Elies Villalonga ens transmet des del Festival de Sitges 2014 la seva crònica anual. Moltes gràcies!





Els meus amics i jo, enguany hem optat per visitar el festival el primer cap de setmana, concretament dissabte 4 d’octubre. Atrets per la ja clàssica Zombie Walk, una de les dues pel·lícules escollides ha estat d’aquesta temàtica tan de moda.
 
Però comencem pel començament.
 
Arranquem la jornada després de dinar. Arribem a Sitges i l’èxit de públic que més endavant se’ns farà evident, ja s’ensumava en la dificultat per trobar una plaça d’aparcament. Lluny del centre, una passejada ens dugué a recórrer les paradetes temàtiques al llarg del Passeig Marítim. Una llarga cua de voluntaris esperava el seu torn per maquillar-se per a la desfilada. Cicatrius, sang de pega regalimant, carn esberlada i purulenta... En fi, tot el reguitzell habitual en aquests casos feia les delícies dels vianants, inclosos nosaltres.
 
Un cafè per agafar forces i cap a l’auditori Melià Sitges a presenciar el primer dels films: Zombervers.
 
Es tracta d’un producte únicament adreçat a incondicionals del gènere, de poc pressupost i amb tots els llocs comuns haguts i per haver ficats amb calçador.  El film, de Jordan Rubin, dóna una volta més al tema dels no morts amb una munió de castors zombies mutants que porten de corcoll a tres parelles d’universitaris que han anat a passar un cap de setmana al bosc.

Residus tòxics, dents esmolades i molt to de comèdia en una cinta previsible però que arrenca unes quantes rialles en algunes escenes.





Tan bon punt sortirem de l’auditori, vam tornar a fer la cua preceptiva per a la segona del dia: Young Ones.


 
 

La pel·lícula de Jake Paltrow ens porta a uns Estats Units en un futur on l’aigua és escassa i el món rural pateix especialment per la impossibilitat de conrear. Amb un to entre el western i la ciència-ficció, la història mostra de manera pausada i molt personal les relacions humanes davant d’un món hostil, on els protagonistes paguen cars els errors propis i aliens. Les sempre difícils relacions paterno-filials, l’alcoholisme, l’enveja, la cobdícia, l’amor, la venjança i l’assumpció de responsabilitats. Tot hi és present en un llargmetratge no exempt de qualitat i bones interpretacions, però que, al meu parer, potser no encaixa exactament en el perfil del festival.

La jornada va acabar amb unes bones pizzes i una cervesa fresqueta. I fins l’any que ve, cinèfils.

Elies Villalonga, El Racó de l'Anna, Sitges 


 

 

dimarts, 31 de desembre de 2013

Un any 2014 feliç i cinèfil!


Quina millor manera de desitjar bon any que amb un petó? Doncs apa, aquí us deixo tres imatges universals, de tres pel·lícules que han passat a la història. A tots els cinèfils del món, un any 2014 ben feliç. I si sou seguidors d'aquest bloc, encara més.
 
BON 2014 I MOLTS PETONS  
 

Cary Grant i Ingrid Bergman a Encadenados
 
 
 
Clark Gable i Vivien Leigh a Lo que el viento se llevó
 
 

George Peppard, Audrey Hepburn i Gat a Desayuno con diamantes  
 
 
 

dilluns, 23 de desembre de 2013

FELICIGATS, cinèfils

 
 
Avui he decidit felicitar el Nadal als cinèfils seguidors del bloc amb la unificació de dues de les meves passions: el cinema i els gats.
Us sembla bé? Jo trobo que és una bona idea.
Per tant, tot seguit hi trobareu uns quants dels gats
més famosos del cine i de la televisió.
A mi em sembla que els nostres felins s'ho mereixen, després de les bones estones que ens han fet passar.
Que en gaudiu! I per descomptat, us desitjo de tot cor un Nadal ben feliç.
 
 
 


MOLTES FELICIGATS!