dimarts, 26 de gener del 2010

La vaga del gremi contra el cinema en català


El president del gremi d'empresaris de cinema ha anunciat una vaga per al proper dia 1 de febrer. La intenció és fer-la coincidir amb el lliurament dels Premis Gaudí del cinema català.
Fins el moment, 74 sales (més de 525 pantalles) han confirmat que secundaran la convocatòria. La causa: el Projecte de Llei del Cinema que té pendent d'aprovar el Parlament de Catalunya.
Ja vaig avançar fa uns dies (no calia ser mèdium ni endevinadora professional), que la lluita per la paritat es presentava llarga i difícil. Malgrat els esforços del Govern (sortosament sembla que el Conseller Tresserres ho té clar), el sector continua insistint que la crisi que pateix es veurà agreujada per aquesta llei. I tenen raó, és clar que hi ha crisi. La gent no freqüenta les sales com abans. Però passa que, segons m'ha dit un ocellet, la crisi és general. Evidentment, resulta més fàcil prescindir del cinema que no d'anar al mercat.
Qualsevol diria que la llei proposa la total supressió de la llengua castellana, senyors del gremi! Que només estem parlant d'una quota!!! Qui vulgui castellà, optarà per una sala. Qui vulgui català, en triarà una altra. I sempre hi haurà un percentatge de públic al qual l'idioma li resultarà indiferent o que preferirà les versions originals. Hi ha un espai per a tothom.
Com a consumidors catalans, no hem de deixar-nos vèncer fàcilment. No podem llençar per la finestra aquesta oportunitat. Mai no hem estat tan a prop d'aconseguir (no el 100%, sisplau, quina bogeria!!!!) sinó la meitat de l'oferta cinematogràfica d'aquest país en la llengua que li és pròpia.
Parlaré clar: que s'hi posin fulles, els empresaris i els distribuïdors. Si ells poden fer vaga, nosaltres també. Què ens diran si el dia 2 no hi va ningú, al cinema?
Ja n'hi ha prou de tanta política manipulada per qüestions econòmiques i interessos sectorials.
No m'obligueu a repetir els darrers versos d'un poema de Quevedo ben conegut. Per més que sigui en castellà, resulta tan escaient que sé que em permetreu la llicència:

Más valen en cualquier tierra
(Mirad si es harto sagaz)
Sus escudos en la paz
Que rodelas en la guerra.
Pues al natural destierra
Y hace propio al forastero,
Poderoso caballero
Es don Dinero.

dimecres, 13 de gener del 2010

Cinema en català


Ahir, dia 12 de gener, el Govern català va aprovar el projecte de llei del cinema a Catalunya. Ara, el següent pas és iniciar la tramitació parlamentària.

Des d'aquest lloc cinèfil, vull contribuir a difondre la notícia, per la qual cosa us adjunto uns enllaços on podreu aprofundir en la qüestió.
Però, sobretot, vull desitjar sort al Conseller Tresserras, perquè em sembla que la necessitarà. Malgrat el clam de la població, malgrat el sentit comú que indica que un país ha de poder tenir normalitzada la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida (administració, ensenyament, retolació, televisió, premsa, teatre, cinema, etc.), tots coneixem la diglòssia que patim, que s'allarga des del segle XVIII (i encara més enrere).

Els factors econòmics, que tot ho dominen, fan que les distribuïdores es morin de por. Es pensen que, havent-hi un cinquanta per cent (només un 50, no us ho perdeu) de pel·lícules doblades o subtitulades en català, perdran espectadors. Jo estic segura que no serà així, perquè la gent s'acostuma a tot, perquè l'oferta en castellà continuarà existint i perquè un sector del públic tal vegada s'animarà a freqüentar les sales on exhibeixin les pel·lícules en la seva llengua.

Sigui com sigui, pel que fa a la instauració definitiva de la llei, jo no les tinc totes. Em podeu dir pessimista, però està demostrat que la influència del diner pot resultar omnipotent. En fi, caldrà esperar i sumar-se a les iniciatives que calgui per potenciar el nou projecte. Per aconseguir, encara que sigui de mica en mica, que la situació del català dins de la seva pròpia pàtria es normalitzi.
Crec que, a diferents nivells, tots podem fer-hi alguna cosa. Endavant!