dijous, 29 de setembre del 2016

L’irresistible poder de les bandes sonores





El meu article d'avui a la revista El Cinèfil va de cine i de música, de cançons i de bandes sonores. Espero que us agradi.


Us deixo l'inici i us enllaço la revista per tal que continueu llegint.  


Fins aviat, cinèfils.  




L’irresistible poder de les bandes sonores


La música i la dansa, tan antigues com la història de la humanitat, són inherents a l’home, formen part de la seva més genuïna forma d’expressió i de comunicació. No és cap secret que la música és la disciplina artística que arriba més directament al nostre cervell. Com que no sóc metgessa, em resulta difícil explicar-ho científicament, però he llegit moltes vegades que el mecanisme pel qual rebem la música és un mecanisme exempt de filtres, que ens assalta sense circumloquis i que pot despertar de seguida el nostre plaer més intens. 

Els publicistes ho saben, tenen claríssim que es tracta del mitjà més rendible per promocionar un producte. Els receptors de la publicitat som capaços d’identificar-lo així que ens arriba la melodia del corresponent espot televisiu. I no només això: ho continuarem fent malgrat el pas del temps. Al cap dels anys, encara podem taral·lejar les cançons dels anuncis i recordar a què feien referència. La música és una font de gaudi inesgotable. Ens desperta l’enteniment i el gust estètic, serveix com a coadjuvant en teràpies psicològiques, és utilíssima per a l’ensenyament de nens amb problemes i, sobretot, és un recurs mnemotècnic de primera categoria. Si vols recordar una cosa, fes-ho cantant. No falla mai....  (Continuar llegint)