dilluns, 29 de novembre del 2010

Adéu, Leslie Nielsen (que riguis a gust)

Avui ha mort Leslie Nielsen, conegut sobretot pels seus papers còmics en les pel·lícules de la nissaga d'Aterriza como puedas.
Us enllaço damunt del seu nom l’entrada de wikipèdia. Així en podreu consultar la filmografia i saber més coses de la seva vida. Va néixer a Canadà l’any 1926. Per tant, tenia 84 anys.
No era un gran actor, segurament. En canvi, posseeix una significació especial en la meva vida.
Aterriza como puedas ha estat tot un símbol del cinema d’astracanada, tant per a mi com per a la meva família i amics. Un cinema esbojarrat, paròdic, intranscendent, però absolutament irressistible.
No sé les vegades que l'he vist. A casa ens la sabem de memòria i, com si es tractés d'un acudit, només ens cal insinuar quatre paraules per recordar-la de cap a peus i fer-nos un fart de riure.

També em ve al cap un dia, quan la meva filla era encara una nena, que vam anar totes dues al cinema, a l'aventura. Hi feien Atrápalo como puedas 33 1/3. No en teníem ni idea de què anava i, en visionar les primeres imatges, vam pensar, però què és això? Què estem mirant? Tanmateix, al cap de breus instants, així que vam acceptar les regles del joc humorístic que la cinta ens proposava, ens ho vam passar de meravella. Ara, després d'anys i panys, encara ho comentem de tant en tant. I, per descomptat, tornem a riure.

Amb Leslie Nielsen hem pogut exercitar moltes vegades aquest saníssim exercici, el de la riallada franca i sense complexos. Espero que descansi en pau. I que continuï igual de divertit allà on estigui.

dijous, 18 de novembre del 2010

XI Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa

Com a cinèfila (i negrota) no puc deixar de fer-me ressó de la inauguració avui 18 de novembre de la XI edició del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, que ha obert les portes amb un sentit record pel director recentment traspassat Luis García Berlanga. Poques vegades conflueixen en un mateix esdeveniment dues de les meves passions. Per tant, no puc evitar pensar que serà molt interessant. Us recomano d'anar-hi, malgrat jo no pugui fer-ho. Si premeu l'enllaç damunt del nom del Festival, hi trobareu tota la informació. I, si algú s'anima, aquí l'esperem amb la seva crònica.

Una abraçada i moltes gràcies, amics cinèfils (i negrots).


dilluns, 15 de novembre del 2010

LOS FANTASMAS DEL ROXY (i quelcom més)



Demà 16 de novembre fa 50 anys que va morir Clark Gable. En honor i en record d'un actor que m'encantava, símbol d'una època del cinema que mai no tornarà, he pensat a compartir amb vosaltres aquesta preciosa cançó. Des que Serrat la va publicar l'any 1987, dins del seu disc Bienaventurados, ha estat una de les meves cançons de capçalera. No podia ser d'una altra manera, perquè reflecteix a la perfecció tot allò que el cinema va representar per a mi al llarg de la infantesa.

Amb ella us deixo aquesta nit. I, amics cinèfils, que us aprofiti molt.



dissabte, 13 de novembre del 2010

L'adéu a Luis García Berlanga


Avui ens ha deixat Luis García Berlanga (1921-2010). Un dels bons, reflex excepcional de tota una època i, malauradament, dels pocs que encara eren amb nosaltres. Tinc la fatídica sensació que massa sovint, darrerament, he hagut d'acomiadar per sempre, en aquest petit racó cinèfil, gent que admirava.

Luis García Berlanga fou un home singular, un gran cineasta, algú capaç, amb intel·ligència i ironia, d'anar capejant el temporal enmig de l'obscurantisme franquista. Ens ha llegat diverses obres mestres, gairebé insòlites per a la seva època, algunes de les quals, in memoriam, recordo més avall.

Però no són les úniques. Considero absurd, havent-hi tants enllaços a la xarxa, posar-me a fer una llista de la seva filmografia. Més m'estimo recordar la seva veu agradable i franca, el seu finíssim humor i la seva genialitat a l'hora de revestir d'entranyable quotidianitat les crítiques i les denúncies més punyents.

Per sort, la seva vida ha estat llarga i fructífera. Ha mort als 89 anys. Amb ell, sembla desaparèixer tot un període. Però estic segura que, des de l'univers de les estrelles, sempre serà amb nosaltres.

Descansi en pau.

El verdugo (1963)



Calabuch (1956)



Bienvenido Mister Marshall (1953)