divendres, 31 de desembre del 2010

El discurs del rei

El discurso del rey Tráiler - SensaCine.com

Bon dia, cinèfils.
Si pitjeu l'enllaç que encapçala aquestes línies, podreu visionar un tràiler de la pel·lícula que comento tot seguit, El discurs del rei, i que vam anar a veure ahir amb la meva estimada Gemma. En primer lloc, vull manifestar la meva complaença pel fet que el doblatge era en català, cosa que em va fer molt feliç. Amb tot, ateses les característiques especials de la pel·lícula, crec que, amb més força que mai, us haig de recomanar d'anar-la a veure en versió original. Aquest consell, que val per a sempre, aquí resulta gairebé imprescindible.  


El discurs del rei, filme de caràcter històric i biogràfic, se centra en un aspecte concret de la vida del monarca anglès Jordi VI (pare de l'actual reina), que patia una accentuada tartamudesa des de la seva infancia. Segon fill de l'anterior rei, va accedir al tron, a causa de l'abdicació del seu germà gran, Eduard VIII, en el període previ a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. No farem  ara un recorregut a través de les peripècies de l'arbre genealògic de la monarquia britànica, però val a dir que va ser un moment d'especial intensitat en la seva història del segle passat.  
Tanmateix, la finalitat de la pel·lícula és una altra. Com he apuntat, s'ocupa bàsicament de recollir la lluita del personatge contra el seu problema de parla, molt conflictiu per a algú de la seva posició, i l'ajuda que va rebre de l'expert australià Lionel Logue. La relació entre ambdós, que s'inicià amb alguns entrebancs, va resultar extremadament profitosa i donà lloc a una amistat que va perdurar la resta de les seves vides.
La pel·lícula és un producte d'època típicament anglès. Per tant, absolutament impecable. El rigor històric està molt treballat, malgrat que el filme no aprofundexi tot el que seria possible en els enfrontaments interns de la família reial, en el vessant polític i en els afers d'estat. Aquestes qüestions només es mostren com un esbós que emmarca l'aspecte concret que el film pretén reflectir.  
L'atmosfera de l'època, l'ambientació, el moviment de càmera, la música, la fotografia, el diàleg, els primers plans: tot pot ser catalogat d'esplèndid. L'espectador que, com la Gemma i jo (amants inclements del cinema anglès), va predisposat a gaudir d'un producte d'aquestes característiques, no es pot sentir decebut en cap moment. Tot respon a les més altes espectatives, perquè la pel·lícula és perfecta.

  
Penso que gran part de l'èxit rau, sens dubte, en la brillant interpretació del conjunt del repartiment. Quin plaer veure'ls a tots a la pantalla!
Helena Bonham Carter està superba, com també ho està un Derek Jacobi molt carismàtic en el paper de l'Arquebisbe de Canterbury.  
De Geoffrey Rush què podem dir que no s'hagi dit ja al llarg de  la seva extensa carrera? Sincerament, no trobo els adjectius. Tal vegada "incommensurable" podria ser-ne un. 
Tanmateix, em sento especialment contenta per l'actuació de Colin Firth. El considero un dels meus actors preferits, un home amb una capacitat enorme tant per al drama com per a la comèdia, que es creix com un gegant en el paper del rei tartamut. Comprendreu ara que us recomani veure la pel·lícula en versió original. No es pot copsar en la seva grandesa la interpretació de Firth si no sentim la seva veu. Firth broda el paper, així de clar. Li desitjo que li atorguin tots els premis haguts i per haver.   


En fi, benvolguts cinèfils, podria allargar-me molt més, però no es tracta d'això, sinó de despertar-vos el desig d'anar al cinema. Personalment, no penso disfressar, en el darrer dia de l'any 2010, el meu entusiasme. No us perdeu la pel·lícula i gaudiu-la pausadament, amb atenció, aprofitant tots els matisos del so i de la imatge. De ben segur que no us en penedireu.

Mentrestant, us desijto un bon final de l'any que avui s'acaba.
I, per descomptat, Feliç 2011! Que els déus siguin generosos i ens deparin molt bon cinema!



16 comentaris:

judit b ha dit...

Gràcies per la recomanació, Anna. Ja tenia ganes de veure-la, i ara, amb aquesta crítica, encara més.
Feliç 2011!!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ai!!!, amiga Anna Maria, que seria sense el teu bloc per aquells que enamorats dels arbres, de la pluja i de la muntanya ens recloem a casa tot el que podem, i, en conseqüència, no anem gairebé mai al teatre i poc al cinema, tu ets una porta oberta al món del cinema, llegeixo les teves crítiques i és com si hagués vist ja la pel·lícula ;) De veritat, m'agrada el que fas, m'agrada molt el cinema, i la màgia de veure'l en la sala, en la cinquena fila si pot ser, màxim la sisena, apreciant la majestuositat de la pantalla gran i el so potent,, però m'encanta casa meva i mirar, com avui la fina pluja (no la del Carod) caient a més enllà dels finestrals, i llegir-te en aquesta pantalla de LCD que apunta a l'univers màgic de la connexió interplanetària. Un petó enorme i que tinguis el millor any de la teva vida i pitjor que els que encara han de venir

Anna Maria Villalonga ha dit...

Carai, Jordi, quin comentari més lloa-nostàlgic-encoratjador-bucòlic!
Gràcies, amic. No està renyit viure en la natura per anar de tant en tant a gaudir de la foscor d'una sala de cinema. A mi també m'agrada moltíssim ser allà, a l'Empordà, i veure la pluja darrere el vidre i sentir la remor del vent entre els arbres!

Judit, estimada, no te la perdis. Sé segur que t'encantarà.
Bon any, cinèfils!

Gemma C.O. ha dit...

Estic completament d'acord amb la teva opinió de la película, i malgrat que amb anglès deu ser millor, he de dir que el doblatge en va agradar molt. Els actorm, ja ho has dit tu, estan espèndits i tan la fotografía com l'hambientació són realment impecables.És cert que no es profundeix en els problemes de família ni en els de política, però és que la pel.licula no tracta d'aixó. Per si algú en te duptes... que no dupti més !!!! Bon Any i bon cinema.

La Llanterna Màgica ha dit...

Totalment d'acord amb la ressenya. Una gran pel·lícula. Imprescindible veure-la en versió original
perquè la parla dels personatges és importantíssima.

Per cert, a youtube hi ha el discurs final de la peli, però el de veritat. El que va fer el rei George VI.

http://www.youtube.com/watch?v=DAhFW_auT20

Escoltant-lo encara es valora més el treball de Colin Firth.

Bones festes i bon cinema!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies, Llaterna. L'acabo de sentir i, sí, realment s'entén encara més bé la tasca d'en Firth.
D'altra banda, també s'entén fins a quin punt es va esforçar el rei i com de malament ho deuria passar.
Molt bon any 2011!

Elies ha dit...

Gràcies per la crítica.
Feliç any a tothom i esperem que el 2011 ens porti bon cinema!

Jordi Canals ha dit...

M’ha agradat molt el teu relat, jo també com l’amic Jordi Gomara vaig poc al cine però en prenc bona nota, intentaré veure-la. El cinema que tinc més a prop es “Yelmo” o sigui que la veure en versió original.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Bon Any Nou, Anna Maria.
Aquesta peŀlícula no me la penso perdre. A mi també m’agrada el cinema anglès, perquè els actors solen fer sempre un bon treball. Em sembla que mai no he vist una interpretació que no sigui bona d’un actor anglès (s’enten que també vull dir actrius). Me’n recordo que a casa, quan vivia a Catalunya, moltes vegades decidíem anar a veure una peŀlícula anglesa perquè, deiem, “si més no els actors seran bons”.
Tot i que la casa reial anglesa m’interessa ben poc, poder veure Colin Firth, Helena Bonham Carter, Derek Jacobi i l’australià Geoffrey Rush a la mateixa peŀlícula és un bon ham. Si a més tu dius que paga la pena, i més i tot, no cal que m’hi pensi gaire.
Com et pots imaginar la veuré en versió original.

Anònim ha dit...

Per mi, una de les millors pel·licules que he vist en els darrers anys.

El treball dels actors esplèndid i l'ambientació també.

Film de gran nivell, un altre exemple que amb poca despesa en mitjans tècnics, efectes, decorats, etc... és pot fer cinema de la més alta qualitat.

A casa tenim un cas de disfluència en la parla, el tema ens toca d'aprop i ens ha estat il·lustratiu i útil, a més de colpidor.

Això si, versió original sens dubte.

Bon any a tothom!

IO

Bargalloneta ha dit...

A mi em va encantar ,... en breu hi faré jo també la meva ressenya!
i com diu en Roger... és imprescindible veure-la en VOS tot i que me'n alegro de que estigui en català!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Anuncia la teva crítica, sisplau. Que bé. Encara no he trobat ningú a qui no agradi la pel·li.
Petons a tots i bon any cinèfil!

Yves ha dit...

Tinc pensat veure-la, segurament a casa. El tema del que parles m'apassiona.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ja he vist la peŀli! Tot i que ja m’esperava una peŀlícula molt bona i pensava que després de sentir-ne tants elogis potser no em semblaria tan espectacular –passa sovint això–, doncs bé, l’he trobada tan magnífica com esperava i més i tot. Colin Firth fa un treball de meravella –sempre l’he considerat un actor boníssim, però és encara millor del que creia–, i el treball de Helena Bonham-Carter i de Geoffrey Rush arrodoneix l’exeŀlencia pel que fa a l’actuació en aquest film.
Però no és només el treball dels actors, sinó que també l’ambientació m’ha semblat perfecte, i els diàlegs genials. És una peŀlícula sense grans pretensions –sempre s’agraeix–, però és una creació impecable que aconsegueix, a més, mantenir l’audiècia pendent del que passa a la història. També m’ha agradat que la casa reial anglesa apareix d’una manera natural, integrada per persones que dóna la casualitat que són de la reialesa, i tota la espectacularitat que això comporta està tractada més aviat com un fet historic, però sense aturar-se gaire en aquest aspecte, sinó en la discapacitat d’un home que resulta que té una gran responsabilitat i no té més remei que tirar endavant –i té el coratge de realment tirar endavant.
Em va cridar l’atenció l’escena amb la projecció de Hitler donant un discurs, i la petita Elizabeth que fa “què diu?” i el seu pare, el rei, respon “no ho sé, però sembla que ho fa molt bé”. L’espectador es pot adonar del contrast entre George VI i Hitler: l’un una bona persona, l’altre un animal, però la bona persona no té aquell poder d’aixecar la gent i es nota la seva frustració i fins i tot una certa enveja.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, sí. Gràcies pel comentari, Shaudin. Fet i fet, veig que les nostres opinions són perfectament coincidents.
Jo també era molt admiradora de Colin Firth, però aquí també m'ha sorprès per la banda alta. A més, m'encanta el seu posat i veure'l a pantalla. Sempre ha estat així. Des de fa anys.
També estic d'acord, com crec que ja dic a la crítica o en algun comentari, que la pel·li no és una pel·li històrica. És una pel·li sobre la problemàtica d'un ésser humà que, casualment, és rei.

Laura ha dit...

Anna, no sabia que també portaves un blog de cinema! M'he llegit algunes de les entrades i ja em pots contar entre els teus fidels seguidors (aquí també!).

No sóc una experta en cinema, tot i que sóc una cinèfila, però he de dir que també tinc debilitat pel cinema britànic, així com per molts dels actors d'aquesta nacionalitat.

Sobre aquest pel·lícula en concret (una de les que més m'ha agradat ultimament) vull dir que també vaig disfrutar de les interpretacions de tan admirats actors (Colin Firth, Helena Bonham-Carter, Geofrey Rush, ...).

En fi, m'encanta haver trobat un altre blog teu. Abraçades!