dilluns, 18 d’octubre de 2010

Sitges 2010. Crònica del nostre enviat especial Elies Villalonga

L'Elies Villalonga, que com veurem s'ho ha passat a Sitges d'allò més bé, ens ofereix, amb un to no exempt d'humor, una crònica molt personal del seu pas pel Festival. A més, aquest any, dominador de les noves tecnologies, ha enregistrat un reportatge gràfic i tot. Com veieu, al Racó de l'Anna no ens estem de res. Gràcies, Elies.

L'ELIES TAMBÉ VA FER DIAPOSITIVES DE L'ACTE D'ENTREGA DE PREMIS. US LES ENLLAÇO AQUÍ MATEIX I LES PODREU VEURE. GRÀCIES.


Sitges 2010. Crònica Final, d'Elies Villalonga


Enguany, els meus amics i jo –fidels seguidors del festival any rere any– ens vam decantar per assistir a les sessions del dissabte dia 16 d’octubre i a la gala final. El reclam de l’actriu Rebecca de Mornay va ser definitiu.

Començàrem el dia amb una passejada matinal pel Passeig de Sitges (feia un sol increïble), tot remenant en les paradetes temàtiques que envolten l’entrada del Palau de Miramar. La continuació va ser la tria de restaurant per anar a dinar. Aperitiu i àpat. Ja amb la panxa plena, ens dirigírem cap al cinema Retiro per a veure la primera pel·lícula: Bedevilled, òpera prima del director sud-coreà Jang Cheol-soo.

A diferència d’altres experiències que havia tingut prèviament amb el cinema coreà, Bedevilled em va semblar un film molt sòlid, amb un bon guió i unes interpretacions més que acceptables. Lluny del ritme frenètic a què estem acostumats amb els productes comercials americans, la cinta asiàtica manté una cadència lenta però efectiva, presentant-nos els aspectes més sòrdids del fosc món rural sud-coreà, recreant-se amb tot tipus de vexacions envers una de les protagonistes per part de tot el seu entorn familiar i veïnal. Masclisme en estat pur, en un ambient asfixiant, i amb un ampli ventall d’experiències violentes, físiques, psíquiques i sexuals.

Directa i sense embolcalls secundaris que desviïn l’atenció, és, en resum, una molt correcta pel·lícula. De tota manera –és la meva opinió– no crec que arribi a estrenar-se en els circuits comercials de Catalunya. Ja ho veurem.

Tan bon punt va concloure la projecció, vam enfilar cap a l’auditori de l’hotel Melià Sitges, on al cap d’una hora havia d’iniciar-se la gala de cloenda del festival. Després de prendre un refresc, vam apostar-nos en un bon lloc a l’entrada del recinte. Volíem gaudir de ben a prop l’arribada de la gran estrella de la vetllada, l’actriu nord-americana Rebecca de Mornay, que venia a presentar el seu darrer treball, Mother’s Day, i a recollir el premi “La màquina del temps” per la seva trajectòria cinematogràfica.

A poc a poc, el lloc es va anar omplint de curiosos i admiradors. L’estrella de Hollywood no va decebre. Afectuosa en tot moment i amb un posat elegant i alhora proper, va rebre el bany de multituds que s’esperava. Amb els seus 51 anys, la protagonista de pel·lícules com Risky Business i The Hand That Rocks the Cradle estava radiant d’alegria i felicitat. Ha mantingut tot el seu atractiu i destaca la inquietant i freda mirada que la caracteritza en tots els seus treballs.

Ja dins l’auditori, es va procedir al lliurament de premis del Festival, amb la conducció de Fina Brunet. Van destacar els films Rare Exports: A Christmas Tale (amb quatre guardons) i Rubber.

Pel que fa a Mothers Day, es tracta d’una recreació de la cinta de 1980 El día de la madre, en el qual una colla de germans irrompen en una casa (on s’està celebrant una festa amb diverses parelles) amb el propòsit de guarir un dels germans ferit en un atracament i recuperar uns diners perduts. La mare de tots ells, una esplèndida De Mornay, farà de mestra de cerimònies en tot el procés. En un escenari tancat, els personatges van modelant les seves actuacions i reaccions per tal de salvar la seva vida, traient el millor i el pitjor que tenen a dins. Violència a dojo, sang i maltractaments de tota mena en un llargmetratge al més pur estil de Hollywood que de ben segur farà les delícies dels amants del gènere d’acció. I amb la protagonista femenina fent de dolenta dolentíssima i atrapant l’espectador amb el seu magnetisme personal.

En fi, espero tornar el proper any a gaudir d’aquest meravellós espectacle i, per descomptat, poder explicar-vos-ho aquí, al Racó de l’Anna.

Mentrestant, cinèfils, bona nit i a reveure!


9 comentaris:

Mire ha dit...

Quin plaer llegir una crònica del Festival! És ben bé com si hi hagués anat! Enguany havia decidit anar-hi, però per qüestions de temps i feina, m'ha estat impossible...

El (meu) Elies no ha decepcionat en la seva narració i no s'ha estat d'explicar-nos com van fer cua, com adolescents, per veure una estrella de la gran pantalla d'aprop... ;)

Petons als dos!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, Mireia. Aquest enviat especial que tinc és la monda.
Ens explica fins i tot els àpats.
És clar que s'ho va passar molt bé.
Petonets.

Jordi Canals ha dit...

A estat un passeig pel Festival de Sitges amb una descripció força interessant de l’ambient que allí s’hi viu. Moltes gràcies

Anna Maria Villalonga ha dit...

El meu germà és un bromista i un "forofo" del cinema fantàstic i de terror. Era ben petit i es quedava a la nit a veure a la tele "La dimensió desconeguda", no sé si la recordes. I no li feia por ni res.
Des de fa anys, un grup d'amics van a Sitges, al Festival. L'any passat ja en va fer una crònica i aquest any també. Però sempre amb el seu to divertit. És un entusiasta. S'ho passa superbé.
Moltes gràcies, Jordi.

Gemma C.O. ha dit...

Felicitats Elies per la teva crònica. Crec que ets un bon reporter, ja que ens has explicat clarament tot el recorregut del día, amb la qual cosa el reportatge que més complert.

electra ha dit...

moltes gràcies, Elies (i Anna):
friso per veure la tal pel·lícula de la Mornay, em va entusiasmar la seva clàssica "dida", i aquí a la d'ara no pinta pas de menys...

Elies ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que m'ho vaig passar d'allò més bé.
Mother's Day no és cap meravella però si t'agrada la Rebecca de Mornay no t'ho pensis dues vegades.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hola Elies,
Molt bona i entretinguda la teva crònica. És nota de qui ets el germanet. Ja veig que és cosa de família.
Després del que n’has dit, a mi la peŀlícula amb Rebecca de Mornay no m’atrau gens, però m’has deixat intrigada amb la coreana; sembla molt interessant.
Gràcies!

Elies ha dit...

La veritat és que Bedevilled és un producte curiós i francament interessant, sempre des del punt de vista d'un fan del gènere, és clar.