diumenge, 10 d’octubre de 2010

25 anys sense Orson Welles

Avui es compleixen 25 anys de la mort d'Orson Welles, el gran monstre. No pretenc a hores d'ara confegir la seva biografia, que he enllaçat convenientment damunt del seu nom, ni copiar la seva filmografia, que també us enllaço. Tampoc no és el moment de comentar una rere l'altra les seves pel·lícules, una bona part de les quals es troben al cim més elevat de la història del setè art.

Tanmateix, aprofitaré l'efemèride per compartir amb vosaltres, amics cinèfils, un record entranyable. Tot i que m'agrada molt el cinema de Welles en general i que no puc deixar d'acceptar que ens va llegar diverses obres mestres, jo he de reconèixer que la pel·lícula que prefereixo és The third man (El tercer home), en la qual només hi va participar com actor. Està basada en la novel·la homònima de Graham Greene i dirigida l'any 1949 per Carol Reed. L'escena de la persecució del malvat Harry Lime (Welles) a través de les clavegueres de Viena em sembla antològica.

El cas és que un dels èxits de la pel·lícula consistí en l'encert de la seva magnífica banda sonora, composta per Anton Karas. I aquí és on jo volia arribar, perquè, a casa meva, la música d'El tercer home posseeix una història peculiar.

La meva filla Mireia, que ara ja és una dona, comptava tan sols 9 mesos quan un dia que plorava a cor què vols va sentir a la televisió aquesta tonada. La criatura, amb els pulmons ben expandits i la carona plena de llàgrimes, va callar en sec. La seva mirada va dirigir-se lentament cap el televisor i, embadalida, va restar en suspens per uns moments. Tot seguit, com si algú li hagués donat corda, va començar a ballar amunt i avall, amunt i avall, com una molla.

Nosaltres, pares joves però previsors, vam córrer a enregistrar en el nostre flamant vídeo (un estri d'última generació, un Sony Betamax) la pel·lícula en qüestió. No debades era un títol que ens agradava moltíssim! Tanmateix, cal reconèixer que les nostres intencions no eren tan transparents. Poc tenien a veure amb qüestions cinèfiles i motivacions culturals.

Perquè... endevineu quina sintonia vam usar a partir d'aquell moment per fer callar la nena?

Doncs sí. La banda sonora d'El tercer home. I us he de dir, benvolguts cinèfils, que no fallava mai.

Avui, 10 d'octubre de 2010, un record emocionat per a Orson Welles (1915-1985). Dencansi en pau.


15 comentaris:

Olga ha dit...

Haha, té bon gust la vostra filla, ja t'ho vaig dir amb els Amics de les Arts, ara ho reafirmo! Salut!

Mire ha dit...

oooh!!! l'estic escoltant ara mateix mentre escric aquest post!! jo no recordo el dia en qüestió, no en va era una criatura menuda, però sí que recordo l'anècdota explicada mil i una vegades a casa i sí... haver tararejat aquesta musiqueta amb tu mil cops!!!

gràcies ma!!!

muaaaaaaa*

Anna Maria Villalonga ha dit...

De res, filla.
Gràcies, Olga.
Hehehe. He pensat que era un bonic homenatge (i diferent) explicar l'anècdota.
Petonets a totes dues.

Álvaro ha dit...

Curiosíssima anècdota! I jo que pensava que el més estrany eren els pares que posaven la música de Bob Esponja al seu nen petit perquè es calmés... (fins i tot hi ha el vídeo a youtube).

I sí, autèntica obra mestra (la pel·lícula) editada recentment en BD per Universal. Imprescindible en qualsevol dvd/bdteca.

Salut!

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahaha. Gràcies, Álvaro. És rigorosament cert.
I sí, la tinc en més d'una còpia. Títol imprescindible.
Una abraçada.

GemmaC.O. ha dit...

Caram amb el truc per fer callar la nena!! No ho sabia, de totes maneres no es estrany, és una música un pel "machacona "i a les criatures sempre els agraden les repeticions. Això no treu que la música sigui maca.

Anna Maria V. ha dit...

És esplèndida. Té ressons de música de fira perquè l'escena culminant del filme és a la noria del parc d'atracciones vienès.

Elies ha dit...

Sort que va ser amb la música d'aquesta pel·lícula i no amb la d'algun subproducte, que si no...

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahhaha. Sí, quelcom com la música de "La dimensió desconeguda". Ninu ninu ninu ninu

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ostres! Si ho arribo a saber quan el meu fill era petit! Ara ja no em serveix i, a més, ara ja la posa ell perquè li agrada. A mi també. I saps què? A mi m’agrada molt Orson Wells i moltes de les peŀlícules que va fer, com a director i com a actor (no totes, aquestes últimes), però la meva preferida també és The Third Man. La trobo exceŀlent i m’encanten les imatges.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs novament coincidim, estimada Shaudin. Comencem a semblar una mica clòniques. Hahahaha. Ara mateix a mi, mirant les imatges aquestes que he penjat, m'han agafat unes ganes de veure-la...
per cert, que també vaig llegir la novel·la fa temps i també em va agradar molt.
Per cert, que ara m'adono que no he parlat encara de Graham Greene al bloc negre. Hi hauré de posar remei un dia d'aquests.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

A mi també me n’han agafat ganes. Moltes! Si no tingués una feinada de mil dimonis me n’aniria ara mateix a llogar-la. No la tinc aquesta en DVD, i la gravació que tinc en vídeo no la puc posar perquè tinc la màquina de vídeo espatllada.
La noveŀla no l’he llegida, de fet sempre he evitat llegir-la. Amb aquesta obra em passa el contrari que em sol passar. Generalment procuro llegir la noveŀla original quan en fan una peŀlícula, si no l’he llegida encara, però la peŀlícula The Third Man m’agrada tant que no vull embullar les imatges que tinc a la ment llegint la noveŀla.
Per cert, et vull passar l’enllaç a un vídeo que va fer un amic sobre el 10 de juliol. Es tracta d’en Quico Romeu (Boladevidre) que ja deus conèixer per comentaris que fa al meu bloc. I em diràs què té a veure amb The third Man, oi? Bé, al final del seu vídeo hi ha el final de la peŀlícula. Aquest és l’enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=DOjZxfF51PE&feature=player_embedded

I ja que hi som. En veure en Joseph Cotten he recordat una altra peŀlícula que m’agrada: Shadow of a Doubt, d’en Hitchcock. La coneixes? N’has fet alguna crítica?
Petons,
Shaudin

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies. Em miro el vídeo així que pugui, que tinc moooolta feina, com ja saps. Sí, l'he vista Shadow of a Doubt, i m'encanta. Però no n'he fet cap crítica. Com ja hauràs vist per alguns comentaris, sóc hiperfaaaaaaaan de Hitchcock. Un dia en parlem.
Petons i gràcies, Shaudin.

sukkus ha dit...

Grandíssima pel.lícula "El tercer hombre", és dels meus clàssics preferits, una pel.lícula que ha sobreviscut perfectament al pas del temps... i sí, la seva banda sonora és genial.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, estimat Sukkus. Em fa molt contenta que hagis tornat a passejar-te per aquí.