dimecres, 13 d’octubre de 2010

Mor Manuel Alexandre, un secundari de luxe

Fins fa un moment no he sabut que ahir, dia 12 d'octubre de 2010, va deixar-nos per sempre Manuel Alexandre, un dels secundaris de luxe del cinema espanyol. Tenia 92 anys i una llarguíssima trajectòria al darrere, amb centenars de títols (no és una exageració) i multitud de premis. Va treballar amb els millors directors i va omplir les pantalles i les nostres llars durant dècades.
Jo el recordo a la perfecció. Nítidament. Una feina implecable i un carisme especial. Però, sobretot, recordo que en la gran majoria de pel·lícules espanyoles que han passat per la meva vida, ell sempre hi era. Amb la seva fesomia senzilla i la seva veu apocada, amb el seu físic suau i tendre. El recordo jove, madur, vellet. El recordo amb la barbeta i les mans tremoloses. Amb la mirada neta.
Un actor de cap a peus que, sortosament, ha gaudit d'una llarga vida. De ben segur que el trobarem a faltar, però tenim les seves pel·lícules per recordar-lo. Sabem molt bé, cinèfils, que no ens ha deixat del tot.
Descansi en pau per sempre enmig del cel rutilant de les estrelles del cinema.

5 comentaris:

Teresa ha dit...

Hola, Anna Maria!

Si no recordo malament també havia participat com actor en aquelles obres de teatre de "Estudio 1", us enrecordeu??
Un bon actor que demostrava saber estar fora i dins de l'escenari; que com ha de ser no se li coneix res de la seva vida privada...
Bon actor i bona persona.
Petons!!

Elies ha dit...

Jo també el recordo perfectament. Ens ha acompanyat al llarg de la nostra vida cinematogràfica, sense fer soroll, però amb un gran treball de fons.
Un actor, sens dubte, amb majúscules.
L'última pel·lícula que vaig veure on ell hi participava va ser fa unes setmanes: "Incautos". Una bona actuació. Una més.
Descansi en pau.

Álvaro ha dit...

Jo encara segueixo "noquejat" per la seva mort... Una pèrdua enorme pel cinema.

I és que amb ell se'ns en va un altre dels grandíssims d'aquella generació que va fer que molts estiméssim el cinema espanyol: Agustín González, Fernando Fernán Gómez, Jose Luis López Vázquez, i ara Manuel Alexandre.

Ara de ben segur deuen estar tot quatre prenent-se un whisky i comentant les seves batalletes.

Que descansi en pau.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Exactament, Álvaro. Quina generació!
Gràcies a tots tres per visitar aquest petit homenatge a un gran actor i a un home entranyable.

Gemma C.O. ha dit...

El recordo perfectament, sempre m'habia agradat aquest home el trobaba molt entanyable. Que disfruti de la nova vida.