dimecres, 15 de setembre de 2010

Todo lo que tú quieras

Todo lo que tú quieras és la tercera oferta cinematogràfica del director madrileny Achero Mañas, després d'El Bola (2000) i de Noviembre (2003). Com veiem, Mañas no es prodiga en excés, la qual cosa segurament indica que planeja molt bé els seus projectes. De moment, val a dir que el resultat em dóna la raó. El seu cinema demostra talent, intel·ligència i una factura més que interessant.
Todo lo que tú quieras és una delicada reflexió al voltant de la paternitat. Com a concepte general i també com a materialització concreta en la societat actual. Juan Diego Botto (superb) interpreta un vidu jove que s’ha de fer càrrec de la seva petita filla. Per aconseguir la felicitat de la nena, serà capaç de tot. I no us imagineu a què em refereixo quan dic “de tot”. La pel·lícula fou estrenada el passat divendres, de manera que, com sempre, no penso desvetllar massa més, a desgrat dels resums que corren per la xarxa i que pràcticament ens ho expliquen tot. Per no parlar dels trailers en pantalla. Per tal de potenciar l’assistència dels espectadors en època de crisi, les distribuïdores no s’estan d’emetre de cap a peus les seqüències més significatives, de manera que, quan acaba l’anunci, tothom ja pot avançar fil per randa l’argument complet.
Però, en fi, tornem a la pel·lícula. Amb l’excusa de fer referència al paper dels pares (pares = homes, no al col·lectiu plural de pares i mares), el director (i autor del guió, convé no oblidar-ho) teixeix una tendra i original història que reivindica molts altres papers. Ens parla dels advocats, dels jutjats de família, de les injustícies al voltant de la custòdia i de les pensions dels fills, de la discriminació masculina, de la sexualitat equívoca (o no tant), del transformisme, de l'homosexualitat i de la hipocresia social.
El relat té tints inversemblants, però alhora resulta absolutament autèntic en la seva senzillesa i, sense arribar a tràgics excessos, planteja un camí obert envers la tolerància i la comprensió.
La feina dels actors és bàsica. A banda de Botto, que se supera en cada film, ens trobem amb la màgica sorpresa de la nena Lucía Fernández, que té un paper important i llarg del qual se’n surt esplèndidament. Per no parlar d’un magnífic José Luis Gómez en l’insòlit rol d’un entranyable i vell transformista.
Todo lo que tú quieras és una pel·lícula d’imatges suaus, de paraules i reflexions. Una petita joia sense pretensions, però joia al cap i a la fi. No us la perdeu, cinèfils. Us agradarà.

6 comentaris:

Mire ha dit...

Tinc moltíssimes ganes d'anar-la a veure! Ja ho saps, que jo sóc bastant fan del Mañas i més si va i el paio em contracte al Botto com a actor principal...!

Per sort, jo encara no he vist cap trailer de la pel·lícula, per tant per a mí tot serà nou.

Un cop vista en parlem. Com sempre, ma!

un petó!

Elies ha dit...

Potser m'animo a anar-la a veure si l'agenda m'ho permet.
Gràcies per la crítica i la recomanació.
Una abraçada.

Llaudal ha dit...

El tema m'atrau de mala manera. Segur que hi vaig.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Us agradarà a tots. Quan hi aneu, passeu després per aquí a comentar.
Petons.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ja saps que jo no puc anar a un cinema d’aquí a veure aquesta peŀlícula. Llàstima, perquè m’atrau molt veure-la després del que n’has dit. Hauré d’esperar a que la tinguin en DVD.
Pel que fa a explicar-nos la peŀlícula a la xarxa, trailers i etcètera, m’he adonat que cada dia ho fan més amb totes les peŀlícules. Em fa ràbia anar a veure una peŀlícula que m’interessa i de la qual ja en sé tot l’argument tot i que he fet de tot per no saber-lo.

Anònim ha dit...

Benvolguda Anna, t'escrivim des del portal web www.patrimoni.gencat.cat amb motiu dels Premis Blocs Catalunya. Ens agradaria posar-nos en contacte amb tu per aquest tema.

Ens pots escriure si us plau al correu: menrich@iurisdoc.com

Moltes gràcies!