diumenge, 12 de maig del 2013

Sentit adéu, Constantino Romero





No m'ho puc creure. Fa un parell de dies lamentàvem la mort d'Alfredo Landa i ara he de tornar a escriure sobre algú que ens deixa, Constantino Romero. Em preocupa la deriva d'aquest bloc, que sembla ja un espai de necrològiques.

Realment, estic molt trista. Constantino Romero ha estat un home present al llarg de tota la meva existència, tant a la televisió com, a través de la seva veu, en els més carismàtics personatges del cinema. Des de Clint Eastwood i Arnold Schwarzenegger a, sobretot, l'imponent Dark Vader. Ho sento, no entrarem ara en disquisicions sobre les versiones originals i el doblatge. Per a mi, Dark Vader té la veu d'en Constantino. I punt. 




Ja sabeu, però, que no m'agrada gaire escriure elegies a l'ús. La llista de la tasca duta a terme per l'actor i presentador durant tota una vida la trobareu repetida mil cops a Internet i a la premsa. Jo més m'estimo recordar alguna anècdota personal. I en tinc una.

Una de no gaire alegre, però real. A finals de 1998, vaig patir un pinçament lumbar molt seriós, que em va tenir uns quants mesos sense treballar, prostrada al llit o al sofà i amb un dolor de mil dimonis. Tot provocat per una hèrnia discal L5-S1 que ja he assumit que forma part de mi per sempre. El cas és que una de les coses que em feien sobreviure, a banda de llegir i veure pel·lícules, era cada tarda un programa que presentava Constantino Romero. Es titulava "Alta Tensión" i, si no recordo malament, el feien a Antena3.    

Cada dia tenia el meu ritual. Als matins dedicava més temps a la lectura i, a la tarda, esperava amb candeletes la cita amb en Constantino. Direu que és una bestiesa, però quan et trobes tancada a casa i impedida de moviments, prenent corticoides que et deixen K.O., t'agafes a allò que et distreu una mica. En Constantino, amb el seu humor, la seva capacitat comunicativa i la seva veu encisadora, va representar una petita taula de salvació per a les meves tardes avorridíssimes. 

Gràcies, amic Romero. 

La veritat és que no tocava. Només tenia 65 anys. No me'n sé avenir. Marxa un dels històrics, un dels millors. Destijo vivamente que, allà on vagi, pugui descansar en pau. 

Si cliqueu aquest enllaç, podreu accedir a alguns dels seus doblatges més significatius. Que ho disfruteu, cinèfils. 

7 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Des que han donat la noticia m’envaeix la tristor i no m’ho trec del cap. Era un home tan vital i semblava tan bona persona . Encara estic paint que s’ha apagat per sempre la seva imatge i la tebiesa de la seva veu que t’arribava de manera entranyable a través de la radio, televisió o des de l’escenari del teatre on l’havia gaudit actuant en papers extraordinaris. El trobarem a faltar. Adéu Constantino Romero!

Anònim ha dit...

Per mi ha sigut un cop fort... Feia poquet que s'havia jubilat, que poc n'ha pogut gaudir... Es injust.

Gràcies Anna Maria...


MARTA VALLS

Anònim ha dit...

Quasi no m'ho puc creure, m'ha impactat molt! Sempre l'he admirat, i seguit tota la seva trajectòria.
Molt emotiu i emocionant el teu homenatge. Ell ha marxat prematurament, pero ens queda la seva maravellosa veu.
Gràcies Anna

Elies ha dit...

A mi també m'ha afectat. Buff!!! Descansi en pau.

Unknown ha dit...

Jo també estic astorada...
Sempre recordaré el seu paperàs de Sweeney Todd que vaig tenir el privilegi de veure al teatre.
Era sensacional... i la seva veu ressonarà en tots aquells que l'admirem i el recodarem sempre.
Gràcies per aquest record, Anna!

Anònim ha dit...

És una llàstima!
Ha marxat massa aviat, encara era jove, però el recordarem per la seva fantàstica veu!
Descansa en pau.
Tura

Gemma ha dit...

com molts, no sabia que estigués malalt. Quan el vaig sentir a la ràdio "explicant" per que marxava, en va semblar que tenia una postura un pel curiosa, estranya, però es clar, no el coneixia i els caràcters de les persones..... Ara ja sabem que en aquell moment ja estava malalt i tot pren una altre caire.

Sap greu quan algú marxa i més si encara és jove. ens ha deixat la "nostre" veu.