diumenge, 3 de juliol de 2011

Un cuento chino


No puc deixar de dedicar una estona, malgrat que tinc molta feina pendent, a confegir la crítica de la pel·lícula que vaig veure ahir, Un cuento chino, dirigida per l’argentí Sebatián Borensztein i protagonitzada per Ricardo Darín.
Es tracta d’una tragicomèdia hispanoargentina construïda a partir d’un fet real gairebé surrealista: una vaca que cau del cel per motius que ja descobrireu quan aneu al cine. Tot i estar catalogada de comèdia, la pel·lícula només arrenca alguns somriures, ja que en realitat és un producte seriós i profund que ens atrapa des del primer moment i que va molt més enllà de la simple diversió.
El personatge principal, Roberto, és el solitari amo d’una ferreteria de Buenos Aires. Un home bo i honest que viu en un terrible aïllament físic i emocional. Uns desafortunats esdeveniments de la seva joventut l’han marcat per sempre i expliquen el seu caràcter d’ermità i les seves manies, que voregen la línia del trastorn obsessiu compulsiu.
Aquest insòlit personatge, interpretat de manera absolutament magistral (no tinc adjectius que em semblin prou bons) per un Ricardo Darín en estat pur, es veu immers per casualitat en un afer que li canviarà la vida. Es tracta de la trobada, enmig de la immensitat de la capital argentina, amb un jove xinès perdut, que no coneix ningú, no té diners i no sap ni una paraula d’espanyol.

 
Aquest plantejament, que a priori pot semblar digne del cinema de l’absurd, s’allunya de la broma fàcil i ens aboca a una reflexió al voltant de la solitud, de la capacitat humana d’ajudar als altres i de posar-nos al seu lloc, de la incomunicació (i de la comunicació, per oposició). Res més llunyà d’un argentí misantrop i rabiüt que un xinès sorgit del no-res. I, tanmateix, per damunt de les enormes diferències, la solidaritat i la comprensió guanyaran la partida. Predominaran, des del primer moment i malgrat els lògics entrebancs, les similituds humanes.
Que ningú no s’esperi, però, un film carrincló i de desenvolupament previsible. No és això. Sebatián Borensztein ha aconseguit una pel·lícula pausada, amable, de to costumista i mirada intel·ligent, però allunyada dels excessius convencionalismes comercials. Sòbria i honesta.
A banda del incommensurable Darín (com m’agrada aquest home!), la resta d’actors ratllen la perfecció. El xinès, interpretat per Ignacio Huang, no diu ni una paraula en castellà, però la seva rèplica esdevé magnífica. I el mateix podem considerar del personatge femení (Muriel Santa Ana), perfecta en un paper secundari però imprescindible.
Cinèfils, no us perdeu Un cuento chino (l’encert del títol no pot ser més gran). M’ha semblat una d’aquelles pel·lícules que revesteixen d’art la paraula “cinema” i que poden convertir-se, per sempre més, en una baula insubstituïble del nostre bagatge cinematogràfic.





12 comentaris:

HeleBevilacquaFletcher ha dit...

Hola Anna mil gràcies per la teva sinopsi, tinc moltes ganes de vore al meu estimat Darín a aquesta nova pel.lícula, espere poder anar-hi el proper cap de setmana, ja et contaré, besets

mercè trias ha dit...

Bona tarda Anna: sempre es d'agraïr primer la teva forma de fer crìtica de pel.licula, em passa igual amb els llibres, soposo que amb aquestes 2 maneres d'esbarjo ens assemblem força. Si la fan al cine Verdi i anirè aquesta setmana que el tinc a tocar de casa si no esperarè fins divendres per anar-hi amb les col.legues. He vist Pequeñas mentiras, m'agradat tambè força,precisament l'argument es basa amb una colla d'amics.. que com es diu sempre la realitat supera la ficciò!!! Fins desprès d'haberla vist, que passarè per aqui.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

M'AGRADA EL RICARDO DARIN. JA LA VEURÈ, SEMBLA FORÇA INTERESANT-

Gemma ha dit...

En vai sentir, també, una bona crítica a la ràdio. La tindré present. Gràcies.

Teresa ha dit...

Gràcies, Anna! Vaig poc al cinema; per tant agraeixo profundament els teus comentaris que m'orienten moltíssim! Apuntada queda i serà vista!!
Petonets i fins aviat!!

Duc Engrescador ha dit...

És una de les pel·lícules que tinc en llista d'espera. Recentment vaig estar a punt de veure-la però, per una qüestió d'horaris de projecció, vaig acabar decantant-me per una altra. Ricardo Darín és un actor immens. A veure si aquesta setmana hi ha més sort!

Carme Luis tTatje ha dit...

Tinc moltes ganes de veure la pel·lícula, nomès amb els teus comentaris, ja sé segur que m'agradarà.
Moltissimes gràcies Anna.
Las tevas critiques de cinèma són imprescindibles.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Doncs ja veig que no me la puc perdre. Estaré a l’aguait –aquí les peŀlícules que no son en anglès passen força desapercebudes. Moltes gràcies!

Anònim ha dit...

Bon dia Anna, a mi també amb va agradar molt la peli.... Mercè

Anònim ha dit...

ja tinc ganes de veure-la...

Yves

Anna Maria Villalonga ha dit...

A tots els que heu escrit, gràcies per passar per aquí. I els que no l'heu vista, no ho dubteu. Us encantarà.

Dolors Jimeno ha dit...

Jo ja la vaig veure i et puc dir que n'ha fet un resum perfecte. A mi em va agradar molt veure el Darín comptant les peces de cada caixa de mercaderia ja que és així com passa exactament. Vaig estar a Buenos Aires fa uns anys i un dia aní a comprar tiritas. El depenent obre la caixeta i comença a comptar-les. Em va explicar que "por el camino se suelen perder". Qui veja la pel·licula ha de saber que és una realitat no una gracieta del director.
Gràcies, Anna.
D.