dilluns, 31 de gener del 2011

Más allá de la vida


Clint Eastwood no deixa de sorprendre’m. De fet, penso que em repeteixo massa, atès que aquest comentari ja l’he fet diverses vegades en aquest bloc. Però no puc evitar pensar que aquell home que més aviat em feia mandra, al qual considerava un fatxenda violent i molt americà que no m’interessava gens, ha esdevingut un grandíssim cineasta. Potser la idea era totalment errònia, potser es tractava de la percepció que, tendenciosa i esbiaixada, arribava aquí en aquells moments. En qualsevol cas, rectificar és de savis. I jo, pel que fa a Clint Eastwood, fa molt de temps que he rectificat.


Tant se val que, en aquest cas, la pel·lícula no estigui a l’alçada de Million Dolar Baby, Mistic River o Gran Torino, que em semblen molt millors. Independentment que el tema ens interessi o no, ningú no pot discutir que les pel·lícules d’Eastwood són tècnicament (música, ambientació, estil narratiu, fotografia, tractament de l’espai) perfectes.


Más allá de la vida és un producte de llarga durada (això ja sembla impossible d’evitar en el cinema d’avui) que se centra, de manera mesurada, en la indagació al voltant d’allò que ens espera després de la mort. Triangulant la història a través d’una jove periodista francesa, un nen anglès de família desestructurada i un parapsicòleg obligat per les circumstàncies, la pel·lícula planteja respectuosament els grans interrogants que, fet i fet, tots alberguem en el nostre interior.


Que ningú no pensi que es tracta d’un film de mèdiums o de fenòmens paranormals. No és una pel·lícula fantàstica, ni de ciència-ficció. No és un producte comercial a l’ús típic del gènere de suspens, sobrenatural o de terror. Simplement ens trobem, narrades de manera impecable, una sèrie d’experiències humanes a partir de les quals podem reflexionar.


Quedi clar que Eastwood no sembla creure en fantasmes ni en poders extrasensorials. S’ocupa de deixar-nos ben clar que el parapsicòleg s’ha trobat amb la seva anòmala capacitat de percepció a causa d’una malaltia neurològica i d’una intervenció subsegüent. Per tant, emmarca el desenvolupament del seu “do” en un àmbit científic que no per desconegut deixa de ser possible. S’aparta de qualsevol al·lusió religiosa, de qualsevol interpretació en clau de “fe”, per posar damunt la taula, asèpticament, allò que el preocupa. Tanmateix, no s’està de donar versemblança a la història. De fet, el missatge entranya una clara crítica als poders fàctics, a la societat occidental en general, tombada d’esquena a l’hora d’admetre, de voler esbrinar la veritat.


Què veiem en el moment de morir? Hi ha alguna cosa comuna a tots nosaltres? Podem creure que no tot s’acaba aquí, en aquesta nostra Terra? Aquests són els dilemes d’Eastwood, articulats a partir del cas concret i humà de tres persones concretes i humanes. Tal vegada aquesta deriva era lògica en la filmografia de Clint Eastwood si tenim en compte les pistes que ens va donar tant a Million Dollar Baby com a Gran Torino. En ambdós films, i sempre presentant l’Església Catòlica com una interlocutora que no resol cap problema, ja es planteja un munt de qüestions sobre la vida i la mort.


Els actors estan magnífics, especialment Matt Damon, ben allunyat del seu paper d’espia en la nissaga Bourne, i un Frankie McLaren (el nen) absolutament creïble. Más allá de la vida no és un pel·liculon, però es deixa veure bé. Cal desprendre’s de certs prejudicis de gènere abans d’entrar al cinema. Això sí, no perdono la concessió comercial de l’escena final entre Damon i Cécile de France. No feia cap falta.

13 comentaris:

Elies ha dit...

Million Dollar Baby em sembla una pel·lícula magnífica. És l'última que he vist de Clint Eastwood. És clar que m'he de posar al dia amb les darreres que em falten. Gràcies per la crítica i la recomanació.

Unknown ha dit...

d'acord....es un prodcte digne, impecable i molt ben interpretat, tracta el tema amb respecte i sense fer escarafalls....I es deixa veure be...malgrat a estones a mi em va cansar.
com ja ens te acostumats, Clint Eastwood , també ha fet la música central del film.....

Anna Maria Villalonga ha dit...

és veritat, va fer la música. M'he oblidat de comentar-ho. Gràcies, Norma.

Gemma ha dit...

Estic d'acord amb tot el referent a la pal.licula, a mi en va agradar força i el nen genial. Per que fa en Clin Eastwood, ja fa temps que en un reportatge de cine, explicava que ell no és gens com el pinten a les pel.licules, sebla que de fet, és molt diferent .

Yves ha dit...

Quan era petit m'agradava el Clint... molt. Però clar, això ja deixa veure que el seu cinema era poc cultivat. També m'agradava James Bond i ara no el suporto.
Tal i com jo he anat madurant, crec que ell també. Coincidències de la vida...
Tal i com diu l'Elies Milion Dolar Baby és una molt bona pel·lícula. I Gran Torino em va encantar!
A part de tantes altres.
Que da tan en quan fa porqueria? Doncs sí... suposo q és intrínsec amb la gent de Hoolywood.
No tenia pensat veure aquest film justament per tot el que negues que té. Avorreixo profundament les pel·lis de fets paranormals i del més enllà. Però has obert una porta, gràcies!

Jordi Canals ha dit...

Clint Eastwood és un actor que en les seves primeres pel·lícules no m’acabava de fer el pes, però d’un temps ençà cada vegada gaudeixo més veient les seves bones interpretacions. No he vist encara “Mas alla de la vida” i tot i que es tracta d’un tema que a primera vista no m’entusiasma massa, n’he pres nota per a veure-la després dels teus elogis

Anna Maria Villalonga ha dit...

No hi fa pas d'actor, Jordi. N'és el director. I també dic q no és ni un "peliculon" ni la seva millor pel.li, però es deixa veura. Ara bé, técnicament i narrativament sí q val la pena.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

No he vist aquesta peŀlícula, però si les altres de Clint Eastwood (com a director) –la meva preferida és “A million dollar baby” (l’Eastwood també en va fer la música).
A mi em va passar el mateix que a tu i que a moltíssima altra gent: no m’agradava gens Clint Eastwood per tot el que esmentes, fins que vaig rectificar –i com vaig rectificar! Després de veure les seves peŀlícules com a director i escoltar moltes entrevistes que li han fet, he arribar a la conclusió que l’home és d’allò més inteŀligent, amb molt bon bagatge cultural, molt sensible (tot i la cara de pal que solia fer com a actor) i amb un talent indiscutible per dirigir films. A passat a ser de una persona que no m’agradava gens a una que m’agrada molt. Ben curiós.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Volia dir: "Ha passat", no "a passat". Les presses.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sovint, Shaudin, semblem clòniques!

Dolors Jimeno ha dit...

Hola. Ja feia temps que no guaitava. Ara ho he fet perquè esperava llegir sobre aquesta pel·lícula, n'estava pendent. Completament d'acord, Anna. Ja saps que compartim deler pel cinema del senyor Eastwood. No recorde l'escena final. Probablment si no m'agradà, la tinc esborrada. Me la refresques?
Afegiré una cosa: la metgessa suïssa dóna la clau del que creu o deixa de creure el director, en definitiva, és com un resum de la tesi.
B7s.
Dolors

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, és veritat això de la metgessa.
L'escena final és aquella on es troben la francesa i el parapsicòleg. Es podia haver afrontat sense el toc comercial, amb més naturalitat, com la resta de la pel·li. No explico res més perquè potser algú encara no l'ha vist.
Petonets, estimada Dolors.

Lluís Bosch ha dit...

Sóc més de cinema clàssic, i especialment europeu. Veig poca cosa dels ianquis, però l'Eastwood és una debilitat. Així com les seves pel·lis anteriors em semblen bones o molt bones, aquesta em va fallar. Crec que no li calia per a res aquesta historieta d'amor ficada amb calçador i que acaba de forma ridícula amb un petonet feliç. La resta està tractada amb ofici, però no convenç. Diria que el millor és la interpretació del Damon, però tot i això queda molt per sota de les seves peces anteriors i per tant esperava més.