dilluns, 29 de novembre del 2010

Adéu, Leslie Nielsen (que riguis a gust)

Avui ha mort Leslie Nielsen, conegut sobretot pels seus papers còmics en les pel·lícules de la nissaga d'Aterriza como puedas.
Us enllaço damunt del seu nom l’entrada de wikipèdia. Així en podreu consultar la filmografia i saber més coses de la seva vida. Va néixer a Canadà l’any 1926. Per tant, tenia 84 anys.
No era un gran actor, segurament. En canvi, posseeix una significació especial en la meva vida.
Aterriza como puedas ha estat tot un símbol del cinema d’astracanada, tant per a mi com per a la meva família i amics. Un cinema esbojarrat, paròdic, intranscendent, però absolutament irressistible.
No sé les vegades que l'he vist. A casa ens la sabem de memòria i, com si es tractés d'un acudit, només ens cal insinuar quatre paraules per recordar-la de cap a peus i fer-nos un fart de riure.

També em ve al cap un dia, quan la meva filla era encara una nena, que vam anar totes dues al cinema, a l'aventura. Hi feien Atrápalo como puedas 33 1/3. No en teníem ni idea de què anava i, en visionar les primeres imatges, vam pensar, però què és això? Què estem mirant? Tanmateix, al cap de breus instants, així que vam acceptar les regles del joc humorístic que la cinta ens proposava, ens ho vam passar de meravella. Ara, després d'anys i panys, encara ho comentem de tant en tant. I, per descomptat, tornem a riure.

Amb Leslie Nielsen hem pogut exercitar moltes vegades aquest saníssim exercici, el de la riallada franca i sense complexos. Espero que descansi en pau. I que continuï igual de divertit allà on estigui.

14 comentaris:

2n ESO INS Lluís Companys ha dit...

Jo també tinc un bon record, d'aquest actor i de les pel·lícules que va fer. I justament l'escena del "piloto automático" sempre m'ha fet molta gràcia... O quan la monja toca la guitarra i li treu el gota a gota a la nena (que és la filla del Capitan Stubi, de "Vacaciones en el mar")... en fin, que forma part també del meu cànon particular de pel·lis per veure si un dia estàs una mica "xof".


Gràcies Leslie i gràcies Anna, per recordar-lo.

Anna Maria V. ha dit...

I l'escena que es posen a fer cua per colpejar la dona histèrica?
"He escogido mal día para dejar de fumar"
"He escogido mal día para dejar de oler pegamento"
"¿Te gustan las películas de gladiadores?"
"¿Has visto alguna vez un hombre desnudo?"
Oh, genial.

PILAR ha dit...

Ostres, Anna Ma! Per la meva filla i per a mi també és pel.lícula paradigmàtica, però d´astracanada insuportable. Avui la meva filla em recordava que quan la van fer al cinema vàrem anar a veure-la i no vàrem ressistir fins al final. VÂREM MARXAR DEL CINEMA! crec que és la única vegada a la meve vida...
Després he vist fragments per la tele i els he trobat tan insuportables com el dia del cinema.
Amb la de comèdies bones que s´han fet!
I l´actor no en parlo per respecte a la seva mort, però...

Anna Maria V. ha dit...

Home, Pilar, "strictu senso" tens tota la raó. No pretenc dir que és bon cinema, evidentment. Però si entres en el joc de la disbauxa histriònica i t'hi deixes portar i, a més, acceptes la proposta paròdica, l'exercici de riure és, com dic, saníssim pel cos i l'esperit.

Joana ha dit...

Una llàstima que ens deixe. Hi sóc amb vosaltres, res millor que anar al cinema per a esvair-te de la realitat i soltar unes bones riallades de tant en tent, sense menysprear els altres tipus de films, és clar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Això dic jo, Joana. Vas al cine, veus una pel·li d'aquestes de tant en tant i surts com nova. Rejovenida.

Jordi Canals ha dit...

Recordo amb nostàlgia una sessió de cinema d’ “Aterriza como puedas” amb els meus fills que els feia molta gràcia. Leslie Nielsen fou un gran actor.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

A mi m’ha sabut greu quan las notícies han dit que havia mort. No sóc cap fan de les seves peŀlícules, però li tenia simpatia. Aquí se’l coneix molt, perquè era canadenc, i se li feien moltes entrevistes i es feien reportatges sobre ell on es veia la seva personalitat. Era un home senzill i agradable i molt i molt generós. Que descansi en pau.

PILAR ha dit...

Ui, Anna Ma, a mi riure m´encanta. Ja a l´escola em vaig sentir durant 15 anys: "Ya se nota que se llama Alegret", de tant com reia. I ho continuo fent.
Però, el meu humor és un altre. Ho sento. M´encanta desbarrar eh?, però d´una altra manera.
N´hi ha d´haver per a tots els gustos, si no el món seria molt uniforme i avorrit.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, Pilar. Només faltaria. No et pensis, el meu humor també és un altre, més aviat a l'anglesa. Però, vés, això també em feia riure

Yves ha dit...

No esperava menys de tu; es mereix aquest homenatge!
Quantes rialles ens haurà provocat??¿?¿?

Elies ha dit...

M'encanta "aterriza como puedas".
Bon viatge Leslie.

Unknown ha dit...

A mi la pel·lícula que em va agradar va ser aquella que fa de Drácula i el Mel Brooks de Van Helsing! M'ho vaig passar "pipa"!
De vegades s'agraeix aquest humor que no va més enllà d'això, de fer riure, que et fa passar una bona estona i et fa oblidar les cabòries per uns moments.
Allà on sigui en Leslie ara segur que hi ha somriures i bones cares!

Bargalloneta ha dit...

És cert, tal estracanada és mereix un esment especial en la història del cinema igual que Top seecret , dos cintes de lo més absurdes però del tot imprescindible!!!
petons