dimarts, 26 de gener del 2010

La vaga del gremi contra el cinema en català


El president del gremi d'empresaris de cinema ha anunciat una vaga per al proper dia 1 de febrer. La intenció és fer-la coincidir amb el lliurament dels Premis Gaudí del cinema català.
Fins el moment, 74 sales (més de 525 pantalles) han confirmat que secundaran la convocatòria. La causa: el Projecte de Llei del Cinema que té pendent d'aprovar el Parlament de Catalunya.
Ja vaig avançar fa uns dies (no calia ser mèdium ni endevinadora professional), que la lluita per la paritat es presentava llarga i difícil. Malgrat els esforços del Govern (sortosament sembla que el Conseller Tresserres ho té clar), el sector continua insistint que la crisi que pateix es veurà agreujada per aquesta llei. I tenen raó, és clar que hi ha crisi. La gent no freqüenta les sales com abans. Però passa que, segons m'ha dit un ocellet, la crisi és general. Evidentment, resulta més fàcil prescindir del cinema que no d'anar al mercat.
Qualsevol diria que la llei proposa la total supressió de la llengua castellana, senyors del gremi! Que només estem parlant d'una quota!!! Qui vulgui castellà, optarà per una sala. Qui vulgui català, en triarà una altra. I sempre hi haurà un percentatge de públic al qual l'idioma li resultarà indiferent o que preferirà les versions originals. Hi ha un espai per a tothom.
Com a consumidors catalans, no hem de deixar-nos vèncer fàcilment. No podem llençar per la finestra aquesta oportunitat. Mai no hem estat tan a prop d'aconseguir (no el 100%, sisplau, quina bogeria!!!!) sinó la meitat de l'oferta cinematogràfica d'aquest país en la llengua que li és pròpia.
Parlaré clar: que s'hi posin fulles, els empresaris i els distribuïdors. Si ells poden fer vaga, nosaltres també. Què ens diran si el dia 2 no hi va ningú, al cinema?
Ja n'hi ha prou de tanta política manipulada per qüestions econòmiques i interessos sectorials.
No m'obligueu a repetir els darrers versos d'un poema de Quevedo ben conegut. Per més que sigui en castellà, resulta tan escaient que sé que em permetreu la llicència:

Más valen en cualquier tierra
(Mirad si es harto sagaz)
Sus escudos en la paz
Que rodelas en la guerra.
Pues al natural destierra
Y hace propio al forastero,
Poderoso caballero
Es don Dinero.

10 comentaris:

Elies ha dit...

Molt ben dit, estic totalment d'acord amb tu!

Llaudal ha dit...

Doncs, dimarts dia 2 tots al teatre o calentets veient la tele.
És clar que si un grupet d'uns quinze paiets entra sense pagar a cada cine, el cacau seria un espectacle tan bonic o més que la mateixa pel.lícula!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs mira, és una altra possibilitat. Per què no?
Bona idea, Narcís.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Tinc clar que hi ha una situació injusta. No tinc tan clar que les situacions injustes se solucionin definitivament amb quotes obligatòries, sigui en el cinema o en les qüestions de gènere. Sempre he pensat com a molt més eficients i eficaces els incentius positius, sigui amb bonificacions o sigui amb subvencions o sigui d'una altra manera.

Anna Maria Villalonga ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Maria Villalonga ha dit...

Estic d'acord amb tu, perquè a mi tampoc no m'agraden les imposicions. Però a priori. Perquè l'experiència em diu que, en un cas com aquest, amb subvencions i incentius no hi ha res a fer. No és suficient. De manera que, o ho regulem per llei, o mai no arribarem a una quota que passi de simbòlica.
És el mateix que amb la retolació de les botigues. Tristament, hi ha col·lectius que només entenen un llenguatge.

Mireia Mora ha dit...

Ja saps que jo tinc debilitat per la llengua castellana, per una qüestió d'hàbit, però evidentment estic d'acord amb tu, no passa res perquè reivindiquem una quota...

Tot i que posats a canvir de costums, hauríem d'habituar-nos a veure-ho tot en versió original, com a tants altres països del món... gaudiríem molt més dels detalls de la pel·lícula, tot plegat seria més autèntic. no?

Anna Maria Villalonga ha dit...

El debat de la versió original és un altre. En altres països hi existeix la tradició. Aquí no. I no la podem imposar de cop, sobretot pel que fa a la gent gran (que freqüenta molt les sales de cinema). Jo crec que també hi ha oferta en versió original per anar-hi. A més, la llei també preveu la quota de subtítols en les dues llengües.
Hàbit? Toma escola catalana durant tans anys!

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'Anna. Ja n'hi prou de draps calents i "parches". Sempre amb les collonades de la pela.
A sac.

Mireia, reina, quin hàbit? Si prácticament el teu entorn familiar és en català, escola catalana amb immersió lingüistica...
Vols dir que això no fa més que refermar que calen quotes, sancions i el que sigui per evitar la "mort" de la nostra llengua?
Vols dir que això significa que, en les teves relacions i activitats personals i professionals el castellà hi és molt més present que el català?
Doncs ja som al cap del carrer.
Cal fer el que cal fer, tanmateix.

IO

Unknown ha dit...

Completament d'acord Anna Maria. Cal felicitar el conseller Tresserras per la seva perseverància, educació, cordialitat o bon fer. No ha sortit cap mala paraula de la seva boca. Només ha fet feina..Molts n'haurien d'aprendre.