dimecres, 13 de gener de 2010

Cinema en català


Ahir, dia 12 de gener, el Govern català va aprovar el projecte de llei del cinema a Catalunya. Ara, el següent pas és iniciar la tramitació parlamentària.

Des d'aquest lloc cinèfil, vull contribuir a difondre la notícia, per la qual cosa us adjunto uns enllaços on podreu aprofundir en la qüestió.
Però, sobretot, vull desitjar sort al Conseller Tresserras, perquè em sembla que la necessitarà. Malgrat el clam de la població, malgrat el sentit comú que indica que un país ha de poder tenir normalitzada la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida (administració, ensenyament, retolació, televisió, premsa, teatre, cinema, etc.), tots coneixem la diglòssia que patim, que s'allarga des del segle XVIII (i encara més enrere).

Els factors econòmics, que tot ho dominen, fan que les distribuïdores es morin de por. Es pensen que, havent-hi un cinquanta per cent (només un 50, no us ho perdeu) de pel·lícules doblades o subtitulades en català, perdran espectadors. Jo estic segura que no serà així, perquè la gent s'acostuma a tot, perquè l'oferta en castellà continuarà existint i perquè un sector del públic tal vegada s'animarà a freqüentar les sales on exhibeixin les pel·lícules en la seva llengua.

Sigui com sigui, pel que fa a la instauració definitiva de la llei, jo no les tinc totes. Em podeu dir pessimista, però està demostrat que la influència del diner pot resultar omnipotent. En fi, caldrà esperar i sumar-se a les iniciatives que calgui per potenciar el nou projecte. Per aconseguir, encara que sigui de mica en mica, que la situació del català dins de la seva pròpia pàtria es normalitzi.
Crec que, a diferents nivells, tots podem fer-hi alguna cosa. Endavant!






4 comentaris:

Elies ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu.
Visca el cinema i visca el català!

Jo Mateix ha dit...

Penso que és més qüestió de mandra i de por que res més. L'oferta sempre ha generat nova demanda. Que ho provin!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Això és el que jo dic. La gent s'acostuma a tot, a banda de la nova demanda que pugui generar, com tu bé dius, la nova oferta. A més, l'oferta en castellà no desapareix. Per tant, tampoc no n'hi per tant.

Llaudal ha dit...

Com dius, caldrà que entre tots pressionem fort per aconseguir el nostre dret a tenir cinema en la nostra llengua. Seria fantàstic abatre l'estaca de les majors. Veig el Tresserras molt decidit.