diumenge, 4 d’octubre de 2009

FESTIVAL DE SITGES




"EL RACÓ DE L'ANNA" TÉ EL GUST DE PRESENTAR-VOS, RECENT ARRIBADA DE SITGES, LA COL·LABORACIÓ DE L'ELIES, UN FIDEL SEGUIDOR DEL FESTIVAL I UN GRAN AMANT DEL CINEMA FANTÀSTIC I DE TERROR. LA SEVA OPINIÓ ÉS MOLT INTERESSANT I ENRIQUEIX AQUEST LLOC QUE COMPARTIM PER PARLAR DEL SETÈ ART.


SITGES A LA SANG, SITGES I LA SANG


Ahir dissabte vaig visitar Sitges amb uns amics per gaudir de la 42a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. És una cita anual a la qual només he faltat una vegada en els últims deu anys.

L’orientació del festival ha anat movent-se entre el terror, el fantàstic i la ciència ficció, però sembla que últimament està tornant als seus orígens. Esdeveniments com la Zombie Walk –desfilada de zombies per tota la ciutat- i que enguany tindrà lloc el proper dissabte dia 10, fan que el certamen convidi cada cop més a la participació activa dels incondicionals del gènere.

La presència de grans estrelles és més aviat escadussera, i és per això que qualsevol convidat crea una gran expectació.

En les dues sessions en què vaig estar, es van reconèixer les trajectòries de dos pioners i transgressors del terror.
En primer lloc, Herschell Gordon Lewis, anomenat “el padrí del gore” va rebre el premi "La màquina del temps". Va aconseguir l’èxit internacional amb les seves cintes d’horror sanguinolent com ara Blood Feast (1963), considerat el primer film autènticament gore de la història, 2.000 maníacs (1964) o bé A Taste of Blood (1967).
En segon lloc, José Ramón Larraz Gil (Barcelona, 1929), realitzador de films com Whirlpool (1970), Deviation (1971) o Las hijas de Drácula (1974) va rebre el premi "Maria honorífica". Ho va fer de mans de les dues actrius d’aquesta pel·lícula de vampirs en una retrobada entranyable després de molts anys sense veure’s. Val a dir que el seu discurs va desprendre una lucidesa i un humor envejables. Felicitats.

Pel que fa als llargmetratges pròpiament dits, el nivell va ser si més no discutible.
Grace, l’òpera prima de Paul Solet, ens presenta una història on destaca l’amor d’una mare envers el seu nadó. Un nadó que té una dieta alimentària diguem-ne que una mica especial. Sang i mugrons destrossats. Molt discreta.

Sorority Row, del director Steward Hendler, és una més de les típiques i tòpiques cintes on la successió d’adolescents brutalment assassinats és el motiu principal. Arran d’una primera mort accidental silenciada en el si d’una germandat universitària, les seves integrants van caient una a una a mans d’un encaputxat amb una clau per canviar rodes de cotxe molt especial. Macabres morts combinades amb situacions hilarants.

Més enllà que l’organització sempre peca d’algunes imprecisions (després de 42 edicions ja no hi haurien de ser) com ara el retard en les projeccions –això va provocar la cancel·lació d’un curt previ a la segona pel·lícula- la cita amb un festival fet a casa nostra i referent mundial del fantàstic, és a hores d’ara, obligada.
Animeu-vos doncs, que us ho passareu bé!

Elies Villalonga, 4 d’octubre de 2009

5 comentaris:

Anna Maria V. ha dit...

Gràcies, Elies, per la teva col·laboració. Haig de reconèixer que aquest gènere no el conec gaire i que la teva intervenció m'ofereix una mica de llum nova.
Ja saps que pots tornar sempre que vulguis.
Felicitats pel text!
Anna M.

Elies ha dit...

A disposar.

elitote para ha dit...

mol be elitote sembla ca abiat pudras se casi diracto da cine da po dracula mes ca dracula

Anònim ha dit...

Enhorabona per la teva fidelitat al gènere.
Disfrutes amb el que t'agrada i això contribueix al que se'n diu felicitat.
Per això ets un home content.

Això si, ESTEU SONATS!!!!!

IO

Mire ha dit...

Un plaer llegir una crònica d'un dels festivals més sonats i originals!

Sempre m'ha sorprès la teva devoció pel cinema fantàstic i de terror... però he de reconèixer que és un gust que compartim, a mi també m'agrada espantar-me en una sala de cinema..

Per cert, recomanació de bon cinema, tot i que d'angoixa absoluta: Funny Games. Ara bé, la versió original, la de 1997. Esfereidora...