divendres, 1 d’abril de 2016

Neix (i hi col·laboro) EL CINÈFIL, una nova publicació de cinema en català




Estic molt contenta de tornar avui al meu bloc de cine, el meu primer bloc. L'any 2015 va quedar en blanc, el pobre, per excés de feina en altres àmbits. No és possible abastar tot el que ens agradaria. Tanmateix, avui sóc aquí de nou per anunciar-vos un esdeveniment que em fa moltíssima il·lusió.

Ha nascut El Cinèfil, una revista en xarxa en català que vol ocupar un lloc important que fins ara, en la nostra llengua, no existia. Es tracta d'un espai de comunicació i d'informació acurada, seriosa, detallada i totalment actualitzada al volant del cinema i de les sèries de televisió. 

La Revista debuta avui, 1 d'abril, i ha crescut a l'aixopluc d'un grup de gent amb iniciativa, amb ganes de fer coses, treballadora i molt preparada. Entre ells, JR Armadàs, periodista, editor, un dels responsables del Festival Sant Cugat Fantàstic i del Festival de novel·la negra Sang Cugat. 

JR Armadàs em va demanar si volia col·laborar amb El Cinèfil, coneixent els meus antecedents  en aquest àmbit, el meu amor pel setè art i la meva declarada i incurable sèrieaddicció. Malgrat la feinada que sempre tinc, no m'hi vaig poder resistir. La idea és que escrigui un article d'opinió mensual sobre cine, sèries i dones (però no en un sentit femení típic i tòpic, òbviament), sinó des de punts de vista innovadors, interessants, reivindicatius i "canyeros". Per tal que m'entengueu, el meu primer article, titulat El problema més antic del món, toca el tema de l'avortament. 

Em van demanar que busqués un títol per a la meva secció. I no em va costar gaire. He decidit anomenar-la "El crit de l`òliba", que és el  nom d'una novel·la de l'admirada Patricia Highsmith. Per què aquesta tria, a banda de la referència a la gran autora? Doncs perquè la paraula "crit" ja indica quelcom vinculat a la reivindicació, a voler dir alguna cosa amb veu ben forta. I perquè l'òliba és un animal amb un gran simbolisme (llegir aquí un article que vaig escriure tractant la qüestió) que m'agrada molt. 

Us enllaço aquí el primer número d'El cinèfil i aquí directament el meu article.

I us copio íntegre el text del Comunicat a la premsa per tal que veieu en tota la seva amplitud el significat i la voluntat amb que El cinèfil ha nascut.

Espero que ens seguiu, que us interessi i que us agradi. Moltíssimes gràcies i contentíssima del nostre retrobament. 


       

NOTA DE PREMSA


Actualitat, crítica, reportatge, opinió, fotoperiodisme, entrevista, humor gràfic són només alguns dels molts continguts que oferirà aquesta revista que cada dia s’actualitzarà amb nous articles i notícies. Desitgem de tot cor que aquest sigui el principi d’una bonica amistat. Una amistat que podeu començar ara mateix seguint El Cinèfil i recomanant-lo a través de les seves diverses personalitats a la xarxa...  

El Cinèfil s’estrena amb un equip format per més de 25 persones entre periodistes i col·laboradors que escriuran diàriament sobre diversos àmbits relacionats amb el cinema. Parlar de cinema avui en dia no és només tractar l’actualitat sobre les pel·lícules que arriben a les sales. No es pot deixar de banda l’àmplia oferta que passa per la televisió ja sigui en forma de sèries o de documentals de producció nacional o internacional. A més, Catalunya és un territori on les activitats relacionades amb el cinema són abundants i diverses. Al llarg de l’any i hi ha més de 40 festivals, mostres o cicles de cine que fan que els amants del setè art puguin anar molt més enllà de la projecció comercial de les darreres novetats de Hollywood. Un dels objectius d’El Cinèfil és ser un altaveu d’aquest univers per informar i recomanar tots els esdeveniments relacionats amb pel·lícules, curtmetratges, documentals i sèries que hi ha al país.             

Avui, 1 d’abril, obre portes El cinèfil una revista nascuda a la xarxa que utilitzarà la llengua catalana com a llengua vehicular. L’objectiu és ser un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Malgrat som amants del paper, en ple segle XXI té tot el sentit del món que una iniciativa periodística com aquesta neixi a internet i és per això que El Cinèfil serà una revista de cinema en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web que servirà de suport per la gran majoria de continguts, també aprofitarem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I en català perquè, lamentablement, el nombre de publicacions dedicades al cinema que es fan en aquesta llengua són més aviat escasses.

Neix ‘El cinèfil’, un nou mitjà de comunicació sobre cinema en llengua catalana 


2 comentaris:

Teresa Ugas ha dit...

Felicitats, Anna!

La teva col·laboració aportarà qualitat i prestigi a aquesta publicació! Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Fantàstic! Ho celebro molt, Potato!