dilluns, 8 d’octubre de 2012

Crònica del Festival de Sitges, per l'enviat especial Elies Villalonga




Enguany arribem a la 45a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. I jo, òbviament, no he volgut faltar a la cita obligada que, des de fa més d’una dècada, gaudeixo amb la companyia d’uns bons amics.  

En aquesta ocasió, hem fet una mica de turistes estrangers. Em refereixo a l’horari europeu per sopar: ens entaulàvem a les set de la tarda! La raó és senzilla. Teníem entrades per dues pel·lícules consecutives al cinema Retiro, a les 21:00 i a les 23:00 hores. Com us podeu imaginar, no volíem renunciar a la nostra paella i arròs negre sota cap concepte. Així que, amb només una altra taula ocupada en tota la terrassa del restaurant, vam anar fent les nostres càbales sobre les projeccions que estàvem a punt de veure. Vam fruir d’unes belles vistes del passeig a la vora del mar mentre la claror del dia tocava a la seva fi i presagiava la negra i esgarrifosa nit que ens esperava. 

La primera de les obres va ser Compliance, el segon llargmetratge de Craig Zobel, basat en un cas real esdevingut als Estats Units fa poc temps.

 
 

Si no se sabés que va passar de debò, hom podria pensar que es tracta d’una paranoia inversemblant de l’autor, atesa l’extrema exageració de la situació. I és que la naturalesa humana no deixa de sorprendre’ns. Parlo de la candidesa i l’estupidesa amb què actuen alguns dels personatges, que s’han d’enfrontar a un agent de policia amb unes demandes una mica especials.

L’argument és senzill: en un restaurant de menjar ràpid, un divendres a l’hora punta, l’encarregada rep una trucada d’un policia que incrimina una de les seves dependentes en el robatori de diners a una clienta. Li demana que la retingui fins que no arribin reforços. A partir d’aquí, la situació es va descontrolant a poc a poc i arriba a esdevenir  un autèntic esperpent. La cinta va avançant lentament, però l’espectador no té temps d’avorrir-se. Més aviat espera amb morbositat la següent vexació envers la retinguda, que pateix tot un seguit de maltractaments psicològics i físics dignes del millor dels torturadors. Terror del bo en una cinta que va ser una de les sensacions del darrer Festival de Sundance.

 


Sortida del cinema i ràpidament tornar-nos a posar a la cua per veure la següent projecció, la sanguinolenta American Mary. Dirigida per les germanes Soska, es tracta d’una història de cirurgia, insatisfaccions amb el propi cos, mutilacions, violacions i tortures. Els amants del gore poden trobar a faltar alguna escena una mica més explícita, però, en general, va arrencar aplaudiments de la concurrència.
 
Resumint, cinta de gènere poc recomanable per als estudiants de cirurgia (no els donguéssim idees!).
 
 

I fins aquí la meva experiència a Sitges aquest 2012. Lamento no tenir temps per estendrem més, però sí que us puc assegurar que m’ho vaig passar, novament, molt bé.  

Una abraçada forta a tots els cinèfils seguidors del bloc. I fins a la nova edició!
 
Elies Villalonga, El racó de l’Anna, Sitges



5 comentaris:

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

I JA S'HA ACABAT? NO PARLARÀS DE CAP ALTRA FILM?
LA VERITAT ÉS QUÈ CAP DELS DOS RESSENYATS SEMBLA GAIRE INTERESSANT.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Home, el pobre hi va un dia. Està treballant entre setmana i té la mare malalta, a l'hospital!
Cada any comenta les pel·lis del dia que hi va i prou.
Quina exigència, Marsillach!

Elies ha dit...

Hola Alícia. Doncs et diré que Compliance és una pel·lícula molt recomanable, de debò.
Lamento de no disposar de més temps per dedicar-m'hi. Què hi farem! Una abraçada.

XUS ha dit...

Espero que t'agradi. Salut!

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/231032

Anònim ha dit...

i no parleu de "lo imposible"?

xd xd :) ;)