dijous, 7 de desembre del 2006

EL PERFUM

“El perfum” de Patrick Süskind és una de les novel•les més impactants de finals del segle XX. Un dels casos rars en què un gran èxit de públic no va lligat a la poca qualitat literària. Jo recordo la seva lectura com una experiència inoblidable, d’aquelles que et mantenen constantment en una contradicció insoluble: no pots parar de llegir, però lamentes anar tan de pressa perquè saps que el plaer intens, amb cada pàgina que passes, s’està extingint irremeiablement. Després, pots rellegir l’obra, segurament en pots extreure nous ensenyaments i matisos, però la força de la fascinació primigènia no tornarà mai.
Fa uns anys, un cineasta tan prestigiós com Stanley Kubrick va declarar que fer una adaptació cinematogràfica d’“El perfum” era gairebé impossible. Modestament, i només com a espectadora devoradora de cinema, jo també ho pensava. Com podria l’objectiu d’una càmera captar l’essència de la nostra sensació més etèria i efímera? Com podria una imatge atrapar la fragància, l’aroma, l’olor... allò que és el veritable protagonista de la novel•la? Segurament ja va ser un repte important aconseguir-ho amb la paraula, però mitjançant el llenguatge visual semblava una fita inabastable.
Afortunadament, Kubrick i jo ens equivocàvem, i el director alemany Tom Tykwer ho ha demostrat. “El perfum. Història d’un assassí” és un film de factura impecable, una recreació curosa i respectuosa de l’obra literària, una pel·lícula que s’agraeix en el panorama, massa sovint desolador, de les nostres cartelleres.
Tykwer resol els problemes amb diferents recursos. Utilitza una veu en off que em sembla imprescindible. Potser en alguns moments resulta estrany que sigui un narrador extern, omniscient, qui expliqui els sentiments tan íntims del protagonista, però no hi havia massa opcions. No crec que es pogués contemplar la possibilitat d’un narrador en primera persona, perquè restaria hermetisme i misteri a la figura de Grenouille, qualitats absolutament consubstancials al personatge. D’altra banda, el narrador de la novel•la també és un narrador omniscient en tercera persona. De manera que Tykwer no ha transgredit cap característica de l’original.
Un altre recurs són els primers plans i els jocs de càmera, de vegades molt ràpids; els freqüents plans del nas del protagonista, ensumant profundament; els seus records repetitius; i la fotografia, extremadament suggeridora. D’altra banda, cal destacar l’esplèndid treball de l’actor principal, Ben Whishaw, en un paper que de ben segur serà per sempre un dels més importants de la seva carrera.
Hi ha la voluntat expressa de mantenir una fidelitat absoluta a l’obra literària i crec que, exceptuant petits detalls que no desvirtuen el conjunt, certament s’aconsegueix. Süskind volia dir moltes coses sobre l’home amb la seva novel•la, encara que el protagonista fos un assassí, o precisament per això. Volia parlar de la solitud, de la marginació, de la incomprensió social, de la recerca incansable d’allò que desitgem. D’això també parla la pel·lícula. La seva llargària, quasi tres hores, no es nota en absolut. En cap moment avorreix ni decep. “El perfum”, malgrat ser una superproducció, no cau en la comercialitat, i posseeix el savoir faire dels bons films europeus. No vull ni pensar si l’haguessin fet els senyors de Hollywood.
L’encant afegit d’haver-se rodat a Barcelona, Girona, Figueres i Tarragona, i que “La fura dels baus” siguin els responsables de les escenes de complicada coreografia no deixen de ser un al·licient per anar a veure una pel·lícula que m’ha despertat, sense que pogués evitar-ho, la nostàlgia agredolça de les lectures passades.

1 comentari:

sukkus ha dit...

També coincidim bastant, només que ambdós parlem després d'haver llegit la novel.la. A tot lector ens agrada que la pel.lícula sigui el més fidel a l'original.
Però per algú que no l'hagi llegida crec que la pel.lícula es pot fer un xic avorrida. Suposo que és molt difícil fer una obra rodona per a tothom.
En quant al llibre, em va agradar però no el trobo tan espectacular com probablement ho és per a tú i d'altra gent que me l'havia recomenat.