dimecres, 1 de juny del 2016

Malvades de cel·luloide: de la inducció a l'assassinat




El meu tercer article a El Cinèfil. Aquest mes va del personatge de la femme fatale i altres espècies malvades. Espero que el gaudiu. Jo m'ho he passat pipa escrivint-lo.

Malvades de cel·luloide: de la inducció a l'assassinat

Tradicionalment, la mirada envers la figura femenina a la ficció ‒i, malauradament, també a la realitat‒ arrossega dues línies bàsiques que es desenvolupen paral·lelament. D’una banda, la de la donna angelicata, aquell ésser fràgil, ingenu i virtuós (normalment encarnat per una noia jove i bella), que necessita que l’home (el mascle) l’adori i la protegeixi. D’una altra, la femme fatale, que entronca amb l’ideari del pensament antifemení (i de la història de la misogínia) procedent de l’antiguitat. Afegiré, per tal que quedi clar, que la dona ha estat considerada, des de temps immemorial, quelcom imperfecte en relació amb el mascle de l’espècie, que era la mesura de totes les coses.