Ahir vaig exhaurir, cinematogràficament parlant, la saga Mil·lenium. Atès que el seu creador literari, Stieg Larsson, va desaparèixer sobtadament i de manera prematura, ja no podrem saber com continuen les aventures de la nostra heroïna més recent, Lisbeth Salander.La pel·lícula s'adiu perfectament amb les dues primeres entregues i continua tenint el ritme mesurat i realista (si és que una història tan poc convencional es pot denominar així) de Mil·lenium I i II. Ben allunyada, per tant, del sensacionalisme i la comercialitat que solen posseir els productes d'aquest tipus arribats del cinema que estem més habituats a veure, l'americà.
La pel·lícula ha estat adaptada amb la reconversió o l'eliminació d'algunes de les trames paral·leles de la novel·la, que haguessin convertit la cinta en un producte excessivament llarg (tot i això, la durada és de 2 hores i mitja) i que no eren del tot rellevants, com l'assetjament a l'Erika Berger (que aquí es vincula amb l'afer Salander, quan a la novel·la no hi té res a veure) o la història d'amor entre la Figuerola (mai no sabrem què hi fa una policia amb aquest cognom a Estocolm) i en Mikael Blomkvist, que simplement no apareix.
Tot i això, la pel·lícula resulta una mica llarga, cosa que diria que no succeeix amb els dues primeres. Tanmateix, els personatges/actors ja formen part també del nostre bagatge i és agradable veure les seves darreres peripècies a la pantalla. No hem de sobredimensionar res, ni llibres ni cine. Per tant, només hem de tenir clar que estem davant d'un digne producte de consum que ens ha distret de valent i que ja forma part per sempre més de la nostra història lectora i cinematogràfica.
Poca cosa més podem afegir. Un thriller suec ben fet i ben ambientat, que ens permet recórrer els indrets i els personatges que havíem recreat en la nostra imaginació.
No sap greu acabar la vinculació amb l'obra del desafortunat Larsson amb la versió audiovisual del seu llegat i molt menys gaudir un cop més d'un personatge tan fantàstic com la Lisbeth Salander.
