El nostre enviat especial Elies Villalonga ens transmet des del Festival de Sitges 2014 la seva crònica anual. Moltes gràcies!
Els meus amics i jo, enguany hem
optat per visitar el festival el primer cap de setmana, concretament dissabte 4
d’octubre. Atrets per la ja clàssica Zombie Walk, una de les dues pel·lícules
escollides ha estat d’aquesta temàtica tan de moda.
Però comencem pel començament.
Arranquem la jornada després de
dinar. Arribem a Sitges i l’èxit de públic que més endavant se’ns farà evident,
ja s’ensumava en la dificultat per trobar una plaça d’aparcament. Lluny del
centre, una passejada ens dugué a recórrer les paradetes temàtiques al llarg
del Passeig Marítim. Una llarga cua de voluntaris esperava el seu torn per
maquillar-se per a la desfilada. Cicatrius, sang de pega regalimant, carn
esberlada i purulenta... En fi, tot el reguitzell habitual en aquests casos feia
les delícies dels vianants, inclosos nosaltres.
Un cafè per agafar forces i cap a
l’auditori Melià Sitges a presenciar el primer dels films: Zombervers.
Es tracta d’un producte únicament
adreçat a incondicionals del gènere, de poc pressupost i amb tots els llocs
comuns haguts i per haver ficats amb calçador.
El film, de Jordan Rubin, dóna una volta més al tema dels no morts amb
una munió de castors zombies mutants que porten de corcoll a tres parelles
d’universitaris que han anat a passar un cap de setmana al bosc.
Residus tòxics, dents esmolades i
molt to de comèdia en una cinta previsible però que arrenca unes quantes
rialles en algunes escenes.
Tan bon punt sortirem de
l’auditori, vam tornar a fer la cua preceptiva per a la segona del dia: Young Ones.
La pel·lícula de Jake Paltrow ens
porta a uns Estats Units en un futur on l’aigua és escassa i el món rural
pateix especialment per la impossibilitat de conrear. Amb un to entre el
western i la ciència-ficció, la història mostra de manera pausada i molt
personal les relacions humanes davant d’un món hostil, on els protagonistes
paguen cars els errors propis i aliens. Les sempre difícils relacions
paterno-filials, l’alcoholisme, l’enveja, la cobdícia, l’amor, la venjança i
l’assumpció de responsabilitats. Tot hi és present en un llargmetratge no
exempt de qualitat i bones interpretacions, però que, al meu parer, potser no
encaixa exactament en el perfil del festival.
La jornada va acabar amb unes
bones pizzes i una cervesa fresqueta. I fins l’any que ve, cinèfils.
3 comentaris:
Molt bé, corresponsal! Però trobo a faltar dues coses:
La teva foto caracteritzat de zombie (ho esperava amb delit) i algun comentari sobre Rec4 (és que vaig veure la 3 a tv3 i m'hagués agradat la teva opinió d'expert sobre la darrera.
Gràcies i fins l'any que ve!!!
IO
Zombie? Jo no les faig, aquestes coses!
I pel que respecta a REC4, no vaig tenir la possibilitat de veure-la. Haurem d'esperar a l'estrena comercial.
Gràcies pel comentari.
Moltes gràcies, Elies, per la crònica!
Publica un comentari a l'entrada