Enguany arribem a
la 45a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. I
jo, òbviament, no he volgut faltar a la cita obligada que, des de fa més d’una
dècada, gaudeixo amb la companyia d’uns bons amics.
En aquesta ocasió, hem
fet una mica de turistes estrangers. Em refereixo a l’horari europeu per sopar:
ens entaulàvem a les set de la tarda! La raó és senzilla. Teníem entrades per
dues pel·lícules consecutives al cinema Retiro, a les 21:00 i a les 23:00 hores.
Com us podeu imaginar, no volíem renunciar a la nostra paella i arròs negre
sota cap concepte. Així que, amb només una altra taula ocupada en tota la
terrassa del restaurant, vam anar fent les nostres càbales sobre les
projeccions que estàvem a punt de veure. Vam fruir d’unes belles vistes del
passeig a la vora del mar mentre la claror del dia tocava a la seva fi i
presagiava la negra i esgarrifosa nit que ens esperava.
La primera de les
obres va ser Compliance, el segon
llargmetratge de Craig Zobel, basat en un cas real esdevingut als Estats Units
fa poc temps.
Si no se sabés que
va passar de debò, hom podria pensar que es tracta d’una paranoia inversemblant
de l’autor, atesa l’extrema exageració de la situació. I és que la naturalesa
humana no deixa de sorprendre’ns. Parlo de la candidesa i l’estupidesa amb què
actuen alguns dels personatges, que s’han d’enfrontar a un agent de policia amb
unes demandes una mica especials.
L’argument és
senzill: en un restaurant de menjar ràpid, un divendres a l’hora punta,
l’encarregada rep una trucada d’un policia que incrimina una de les seves
dependentes en el robatori de diners a una clienta. Li demana que la retingui
fins que no arribin reforços. A partir d’aquí, la situació es va descontrolant
a poc a poc i arriba a esdevenir un
autèntic esperpent. La cinta va avançant lentament, però l’espectador no té
temps d’avorrir-se. Més aviat espera amb morbositat la següent vexació envers
la retinguda, que pateix tot un seguit de maltractaments psicològics i físics
dignes del millor dels torturadors. Terror del bo en una cinta que va ser una
de les sensacions del darrer Festival de Sundance.
Sortida del cinema
i ràpidament tornar-nos a posar a la cua per veure la següent projecció, la
sanguinolenta American Mary. Dirigida
per les germanes Soska, es tracta d’una història de cirurgia, insatisfaccions
amb el propi cos, mutilacions, violacions i tortures. Els amants del gore poden
trobar a faltar alguna escena una mica més explícita, però, en general, va
arrencar aplaudiments de la concurrència.
Resumint, cinta de gènere poc recomanable per als
estudiants de cirurgia (no els donguéssim idees!).
I fins aquí la meva
experiència a Sitges aquest 2012. Lamento no tenir temps per estendrem més, però sí que us puc assegurar que m’ho vaig passar, novament, molt bé.
Una abraçada forta a tots
els cinèfils seguidors del bloc. I fins a la nova edició!
Elies Villalonga, El racó de l’Anna, Sitges
5 comentaris:
I JA S'HA ACABAT? NO PARLARÀS DE CAP ALTRA FILM?
LA VERITAT ÉS QUÈ CAP DELS DOS RESSENYATS SEMBLA GAIRE INTERESSANT.
Home, el pobre hi va un dia. Està treballant entre setmana i té la mare malalta, a l'hospital!
Cada any comenta les pel·lis del dia que hi va i prou.
Quina exigència, Marsillach!
Hola Alícia. Doncs et diré que Compliance és una pel·lícula molt recomanable, de debò.
Lamento de no disposar de més temps per dedicar-m'hi. Què hi farem! Una abraçada.
Espero que t'agradi. Salut!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/231032
i no parleu de "lo imposible"?
xd xd :) ;)
Publica un comentari a l'entrada