Demà 16 de novembre fa 50 anys que va morir Clark Gable. En honor i en record d'un actor que m'encantava, símbol d'una època del cinema que mai no tornarà, he pensat a compartir amb vosaltres aquesta preciosa cançó. Des que Serrat la va publicar l'any 1987, dins del seu disc Bienaventurados, ha estat una de les meves cançons de capçalera. No podia ser d'una altra manera, perquè reflecteix a la perfecció tot allò que el cinema va representar per a mi al llarg de la infantesa.
Amb ella us deixo aquesta nit. I, amics cinèfils, que us aprofiti molt.
10 comentaris:
Un bon record per un gran actor. Gràcies anna Maria. Una abraçada.
Me’n vaig a dormir (abans que de costum) perquè estic rendida. El teu article ha estat un bon final per avui. Me’n vaig a dormir amb bons records. Gràcies!
Gràcies a vosaltres. A mi la cançó, com ja he dit, m'encanta. Me la sé de memòria de fa molt.
Bonica cançó per assaborir el record d’un bon actor. Quantes pel·lícules gaudint de les seves actuacions, enfonsat a la butaca del cinema al costat dels pares. Bon dia Anna!
Així és, Jordi. Jo anava al cine amb el meu pare i després s'hi afegí el meu germà (i finalment, el petit). La meva mare no venia gaire. Però jo hi anava molt molt molt sovint. I vaig gaudir-ne tant que gairebé no tinc paraules! Per no parlar del munt d'anècdotes que he arribat a acumular.
Bon dia, Jordi!
Gràcies per l'article. Un gran actor per una gran època.
Un actor d'aquells d'avans dels que no en queden. La mava àvia materna n'estava enamorada, però el que no sabia ella és que en Clark era un negat amb el ball.
Com a crítica de cinema, m'encantaria estenguessis una mica aquest comentari: "símbol d'una època del cinema que mai no tornarà".
Gràcies!
Estimat Yves, tinc des de fa temps la intenció de donar més volada a aquest bloc i d'escriure no només les crítiques de les pel·lícules que vagi veient i que m'interessin, sinó també articles sobre temes diversos del cinema. A l'estil d'El Fil d'Ariadna i d'A l'ombra del crim, m'agradaria parlar de cinema antic i reflexionar sobre això concret que em demanes i molt més. Prometo fer-ho, però ara mateix em resulta impossible. Ja t'imaginaràs que no dono més de si. Quan la tesi estigui acabada, hi ha moltes coses que m'esperen i aquesta n'és una.
Petonets.
Gràcies per compartir la cançó!
Crec que totes les àvies estaven enamorades d'aquest actor; suposo que també s'afegia el fet que el cinema era quelcom novedós i tenia un encant especial.
Simbol de tota una època, com diu l'Yves!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada