Avui ens ha deixat Luis García Berlanga (1921-2010). Un dels bons, reflex excepcional de tota una època i, malauradament, dels pocs que encara eren amb nosaltres. Tinc la fatídica sensació que massa sovint, darrerament, he hagut d'acomiadar per sempre, en aquest petit racó cinèfil, gent que admirava.
Luis García Berlanga fou un home singular, un gran cineasta, algú capaç, amb intel·ligència i ironia, d'anar capejant el temporal enmig de l'obscurantisme franquista. Ens ha llegat diverses obres mestres, gairebé insòlites per a la seva època, algunes de les quals, in memoriam, recordo més avall.
Però no són les úniques. Considero absurd, havent-hi tants enllaços a la xarxa, posar-me a fer una llista de la seva filmografia. Més m'estimo recordar la seva veu agradable i franca, el seu finíssim humor i la seva genialitat a l'hora de revestir d'entranyable quotidianitat les crítiques i les denúncies més punyents.
Per sort, la seva vida ha estat llarga i fructífera. Ha mort als 89 anys. Amb ell, sembla desaparèixer tot un període. Però estic segura que, des de l'univers de les estrelles, sempre serà amb nosaltres.
Descansi en pau.
El verdugo (1963)
12 comentaris:
No es pot acomiadar per sempre gent com Berlanga. Sempre hi serà. No sóc molt fan de les seves darreres pel.lícules, tot s'ha de dir. Però cal recordar la valentia i lucidesa d'aquest director, que en temps molt difícils va ser capaç de fer una crítica d'una societat silenciada.
Sempre hi seràs. Com molts d'altres que no desapareixeran mai.
Descansi en pau.
Les seves creacions el faran immortal...
Bon viatge Lluis.
Per sort ens queda la seva obra que com diu L'Yves el fa immortal.
Tenim sort de ser contemporanis d'un gran home com ell.
Allà on sigui, un record afectuós.
Un gran cineasta, sí senyora. Que descansi en pau.
Adeu a un mestre del cine, un gran director. Descansi en pau.
El mestre se'n va, la seua obra queda amb nosaltres. Sempre el recordarem!!!
Gràcies pel post!!!
Al contrari, Joana.
Gràcies a tots vosaltres per passar per aquí.
Us hi espero sempre!
Ens va ajudar molt en una època que la repressiò era brutal, i ell amb subtilessa, ens obria els ulls al mòn.
CALABUIG... encara la recordo.
bon sonmi Josè Luis
Sí, un gran creador.
Jo encara taralejo la cançó de benvinguda al convoi americà:
Americanos,
vienen a España
gordos y sanos,
viva el tronío
de ese gran pueblo
con poderío (...)
Americanos, os recibimos con alegría,
olé mi madre
olé mi suegra
y olé mi tia...
IO
Nooooooo, ara ja m'has encomanat la cançó per tot el dia!
Publica un comentari a l'entrada