El president del gremi d'empresaris de cinema ha anunciat una vaga per al proper dia 1 de febrer. La intenció és fer-la coincidir amb el lliurament dels Premis Gaudí del cinema català.
Fins el moment, 74 sales (més de 525 pantalles) han confirmat que secundaran la convocatòria. La causa: el Projecte de Llei del Cinema que té pendent d'aprovar el Parlament de Catalunya.
Ja vaig avançar fa uns dies (no calia ser mèdium ni endevinadora professional), que la lluita per la paritat es presentava llarga i difícil. Malgrat els esforços del Govern (sortosament sembla que el Conseller Tresserres ho té clar), el sector continua insistint que la crisi que pateix es veurà agreujada per aquesta llei. I tenen raó, és clar que hi ha crisi. La gent no freqüenta les sales com abans. Però passa que, segons m'ha dit un ocellet, la crisi és general. Evidentment, resulta més fàcil prescindir del cinema que no d'anar al mercat.
Qualsevol diria que la llei proposa la total supressió de la llengua castellana, senyors del gremi! Que només estem parlant d'una quota!!! Qui vulgui castellà, optarà per una sala. Qui vulgui català, en triarà una altra. I sempre hi haurà un percentatge de públic al qual l'idioma li resultarà indiferent o que preferirà les versions originals. Hi ha un espai per a tothom.
Com a consumidors catalans, no hem de deixar-nos vèncer fàcilment. No podem llençar per la finestra aquesta oportunitat. Mai no hem estat tan a prop d'aconseguir (no el 100%, sisplau, quina bogeria!!!!) sinó la meitat de l'oferta cinematogràfica d'aquest país en la llengua que li és pròpia.
Parlaré clar: que s'hi posin fulles, els empresaris i els distribuïdors. Si ells poden fer vaga, nosaltres també. Què ens diran si el dia 2 no hi va ningú, al cinema?
Ja n'hi ha prou de tanta política manipulada per qüestions econòmiques i interessos sectorials.
No m'obligueu a repetir els darrers versos d'un poema de Quevedo ben conegut. Per més que sigui en castellà, resulta tan escaient que sé que em permetreu la llicència:
Más valen en cualquier tierra
(Mirad si es harto sagaz)
Sus escudos en la paz
Que rodelas en la guerra.
Pues al natural destierra
Y hace propio al forastero,
Poderoso caballero
Es don Dinero.
