EL RACÓ DE L'ANNA (Crítiques de cine i molt més)

La dama de hierro

2012-01-22T12:46:00.001+01:00

Tinc tanta feina acumulada que no puc dedicar a aquesta crítica tot el temps que voldria, però tampoc no me’n puc estar d’escriure quatre ratlles al voltant de La dama de hierro, la pel·lícula dirigida per Phyllida Lloyd que, per tal de fer un petit descans, vaig anar a veure ahir a la tarda.

Gairebé no trobo les paraules per definir la feina esplèndida, única, genial, de Meryl Streep. Meryl Streep és una actriu amb una presència especial a casa meva, ja que, des de sempre, ha estat (i amb molta diferència) l’actriu preferida del meu marit. Per tant, l’hem anat seguint, l’hem alabat i reverenciat. I no n’hi ha per menys, perquè la senyora s’ho val sens cap mena de dubte.

Versàtil, elegant, plena de personalitat, tràgica o còmica, Streep és una de les poques dames del cinema que ha sabut envellir dignament (sense que la cara se li hagi convertit en una mena de coca de llardons) i que s’ha pogut mantenir en el punt més àlgid (desafiant aquells que diuen que a partir dels 40 anys ja no hi ha papers bons per a les dones a Hollywood) malgrat el pas del temps. A La dama de hierro s’introdueix en la pell de la controvertida Margaret Thatcher. I ho fa amb tant d’encert i versemblança que és l’única cosa salvable de la pel·lícula, juntament amb la feina d’algun altre dels actors.

La dama de Hierro és allò que en l’argot cinematogràfic es coneix com un biopic, una història biogràfica. Pretén recollir la vida de Margaret Thatcher, la que fou primera ministra britànica pel partit conservador (i primera dona a la Gran Bretanya que va ostentar aquest càrrec) entre 1979 i 1990. Tots la recordem encara. Recordem la Guerra de les Malvines, els atemptats de l’IRA, les vagues de fam, els enfrontaments amb els sindicats, la revolta dels miners, els aldarulls als carrers, la seva política de privatització i de connivència amb els Estats Units, la seva reticència a la Unió Europea. Per això encara resulta més flagrant comprovar la poca entitat de la pel·lícula.

El film només dibuixa alguns fets –sense un lligam clar ni un seguiment travat de la vida de la protagonista– vertebrats a través d’una sèrie de flashbacks que parteixen de les seves al·lucinacions nostàlgiques. La ficció ens situa en la vellesa de Thatcher, que viu reclosa en el seu món de records i que evoca aleatòriament alguns dels esdeveniments (pocs i poc explicats) de la seva història personal i política. La pel·lícula es limita a un seguit de pinzellades que aporten poc i que són difícils de seguir en tota la seva profunditat si hom desconeix la història.

Em fa l’efecte que la directora del film no s’ha volgut mullar. Ha dit coses, però també ens ha volgut distreure apropant-nos al repapieig d’una senyora gran que parla amb el fantasma del seu marit mort i que, en conseqüència, no genera l’efecte que la transcendència de la seva figura històrica, per bé i per mal, hauria de generar. El personatge del marit li serveix d’ancoratge per recuperar el record, però l’abús del recurs i el nombre de minuts que ocupa en la cinta ho espatllen totalment.

Què pretén la directora? Entendrir-nos a causa de l’edat del personatge? Fer contents tots els sectors del públic britànic, tories i laboristes, a base de resultar ambigua i de no acabar d’explicar-ho tot? Ni tan sols no pinta un bon retrat del caràcter de Thatcher, cosa que hauria resultat molt interessant independentment de qüestions ideològiques. Però no se’n surt. S’ha de ser valent i rigorós per filmar un biopic d’un personatge viu i controvertit, d’una figura que encara es troba present a la ment de tots i les conseqüències de la actuació de la qual encara són tan patents. Per fer el que ha fet, senyora Phyllida Lloyd, més valia no fer res.

Només Meryl Streep salva una pel·lícula que no em va resultar avorrida, però únicament perquè ella, actriu d’actrius, va aconseguir que gaudís com una boja amb una interpretació incommensurable.

Bon Nadal, cinèfils

2011-12-22T23:53:00.004+01:00

Com pertoca en aquestes dates, benvolguts cinèfils, us desitjo Bones Festes. I avui ho faré amb unes imatges entranyables que de segur us agradaran.

Esperem que l'any vinent poguem tornar a trobar-nos aquí per parlar de cinema!

No us encanta el Pluto?

Que sigueu molt feliços!

Fandom Sitges 2011: Menció especial per a Elies Villalonga

2011-11-21T17:21:00.001+01:00

Benvolguts cinèfils,

Res no em complau més que fer-vos arribar avui aquesta notícia. En el transcurs del Festival de cinema fantàstic de Sitges, el nostre enviat especial Elies Villalonga va participar en el concurs de vídeo Fandom Sitges, adreçat als assistents al festival. Es tractava de documentar el festival, a través d'una breu filmació, amb enginy i traça. Ara s'han fet públics els resultats. L'Elies no ha guanyat el primer premi, però el seu vídeo Entrevistes a un robot (versió dia i versió nit) ha estat destacat amb una menció especial. El jurat ha volgut valorar així l'aparició a la cinta del tema motiu del festival d'enguany (la robòtica) i el seu sentit de l'humor.

Aquest Racó, òbviament, no se'n podia estar de mostrar-vos ambdues filmacions.
Felicitats, Elies.

Visca la robòtica i visca el cinema!

Versió diürna

Versió nocturna

El meu primer festival 2011

2011-11-17T00:35:00.002+01:00

Després de més de 5 anys, aquest bloc encara no ha recollit cap de les moltes iniciatives que, en relació amb el món del cinema, es dediquen als infants. Evidentment, es tracta d'una mancança imperdonable que cal solucionar. És per això que avui em complau fer-vos cinc cèntims de la celebració a Barcelona de la 34 edició d'EL MEU PRIMER FESTIVAL 2011: un festival de cine adreçat a nens i nenes entre 2 i 12 anys. Tindrà lloc ben aviat: del 19 al 27 d'aquest mes de novembre. Els llocs: Cinemes Girona, Filmoteca de Catalunya i CCCB.

A continuació us adjunto l'enllaç on hi podreu trobar tot el detall de les pel·lícules, horaris, etc. Espero que us animeu i en gaudiu força.

I penseu una cosa:

Mai no és massa aviat per introduir els infants en la màgia del cine.

http://www.sortirambnens.com/sortides-amb-nens/esdeveniments/3766-el-meu-primer-festival.html

Mientras duermes

2011-11-02T13:31:00.004+01:00

Mientras duermes és la darrera pel·lícula de Jaume Balagueró, protagonitzada per Luis Tosar i Marta Etura. Un thriller de terror psicològic que gran part de la crítica ha comparat amb el millor de Roman Polanski. He de confessar que, personalment, ni se’m va acudir pensar en Polanski, però sí que puc garantir que Mientras duermes és magnífica.

La pel·lícula recull, amb un to narratiu pausat, elegant, impecable, una història de maldat en estat pur. Cèsar, porter d’un edifici de pisos barceloní, sotmet una jove i bonica veïna, Clara, a un refinat assetjament. Però, lluny del típic assetjament de connotacions sexuals, la seva intenció anirà molt més enllà. El personatge no és un simple pervertit a l’estil de les pel·lícules de Hollywood. Es tracta d’un autèntic sàdic, un home torturat i sense consciència, un psicòpata que només pot suportar la vida quan aconsegueix fer mal. No s’estarà d’emprar els mitjans que calgui. Ell no troba el camí de la felicitat. Per tant, no tolerarà que ningú sigui feliç al seu voltant.

La crueltat del personatge és absolutament gratuïta i absolutament generalitzada. Resulten especialment dures les escenes amb la seva mare (una anciana postrada en un llit d’hospital sense possibilitats de parlar, però que comprèn perfectament allò que el fill li explica) i amb una veïna, Verònica, una jubilada solitària que només compta amb la companyia dels seus gossos. L’escena en què Cèsar, amb deliberada fredor, es complau en consumar la total destrucció psicològica de Verònica em va semblar el millor del film.
Evidentment, no vull explicar detalls de la trama. Seria imperdonable. Però cal remarcar la intensitat d’una intriga que, allunyant-se dels convencionalismes del gènere, aconsegueix tenir l’espectador en absoluta tensió. No hi ha cap element previsible, no sabem com acabarà la història, no tenim ni idea de quin serà el final. L’espectador viu un crescendo de desconcert fins arribar a una culminació singular, que permetrà al personatge de Cèsar trobar el camí per assolir la felicitat, per atorgar sentit a la seva vida.

Tanmateix, aquest desenvolupament entranya un curiós nivell de perversió. En alguns moments i malgrat tot, el públic acabarà sentint-se còmplice del personatge de Cèsar. I aquí és quan Balagueró excel·leix en la seva creació. Planteja una profunda reflexió al voltant de la condició humana, de la capacitat humana d’exercir la maldat més brutal i sibil·lina, i ho arrodoneix implicant-nos a tots, diabòlicament, en el seu exercici reflexiu.

El to contingut i mesurat de la pel·lícula em sembla encertadíssim. Que ningú no s’imagini un producte de por convencional. De fet, Mientras duermes no fa por. La barreja de sentiments que genera és complexa i àmplia, però no a través de les típiques escenes a què ens té acostumat el cinema de terror. El mèrit de Balagueró, per contra, rau en endinsar-nos en un horror més primari, més profund, més incomprensible i inquietant. I més difícil de pair.

La interpretació és de luxe. Luis Tosar, com ja ens té acostumats, broda el complicat paper del psicòpata. I, endemés, està secundat per un repartiment que funciona a la perfecció. Tot quadra i està mesurat en el punt just, si exceptuem tal vegada el paper de la nena, la veïna de replà de Clara, que, per una qüestió de versemblança, hauria d'estar assumit per algú de més edat.

En qualsevol cas, això és irrellevant. No us perdeu la pel·lícula. Una mostra més del bon estat del cinema a casa nostra i de la varietat de gèneres que hi podem trobar, que contribueix sens dubte a la seva normalització.

EVA

2011-10-31T20:20:00.011+01:00

¿Qué ves cuando cierras los ojos?

Pregunta inquietant que tothom entendrà quan vegi la pel·lícula. Mentrestant, us en faré cinc cèntims.

Eva, una producció cent per cent catalana dirigida per Kike Maíllo, és la cinta que va inaugurar enguany la 44 edició del Festival Internacional de cinema fantàstic de Sitges. Ahir, un cop estrenada a les sales comercials, la vaig anar a veure. Cinema en català, perfecte.

Eva és una pel·lícula de ciència-ficció, ambientada en un futur pròxim, que aconsegueix un alt nivell de lúcid decòrum. D’entrada, aquest detall em sembla molt important. No hi ha res pitjor que la manca de versemblança en un gènere que, per ser creïble dins del seu propi univers (per imaginari que sigui), exigeix mantenir delicadament i escrupolosament la coherència interna.

Gairebé des del començament, la pel·lícula es revela com quelcom més ambiciós que una simple especulació futurista o un típic relat de robots. En un to contingut i sense estridències, Eva planteja alguns debats ètics i humans molt interessants. En primer lloc, el límit del progrés científic, en aquest cas de la robòtica, que, sens dubte, hauria de regir-se per unes lleis internes prou ben definides. No parlem de moralitat, sinó de les fronteres de la permissibilitat des d’un punt de vista ètic. Fins a quin punt està bé crear un androide amb emocions humanes? És lícit dotar una màquina de sensacions i sentiments que la poden fer patir com patim nosaltres? Fins on serem capaços d’arribar?

En segon lloc, i aquest és el plantejament més important del film, on es troba la línia divisòria entre robots i humans? Podem els humans desenvolupar vinculacions plenes de sentiments envers una màquina? Podem sentir simpatia, empatia, dependència emocional, gelosia o amor per un robot? És prou sa tot plegat?

La pel·lícula està enfocada des d’un vessant molt intel·ligent. Aposta per acostar la ciència-ficció (un gènere que no tothom sap situar correctament i del qual, endemés, sovint se n’ha abusat de manera poc convenient) a tota classe de públics. És a dir, a aquells que tenen interès pel gènere i a aquells que, en principi, no en són afeccionats. Que la investigació robòtica es desenvolupi estrictament en el món de la Universitat i de la recerca científica contribueix a la versemblança. La història, revestida d’una ambientació càlida i quotidiana, no s'allunya de l'entorn actual. Així, en unes localitzacions i uns espais com els que nosaltres freqüentem, hi trobem encabit un futur que s’endevina pròxim i que ens resulta fàcil d’imaginar. Res a veure amb àliens gegantins, apocalipsis inenarrables, catàstrofes naturals, virus mutants o viatges interplanetaris.

Eva és una faula, una tendra història perspicaç i de plantejament amable que no pot desagradar ningú, malgrat que té una pega que no podem obviar. És excessivament previsible. Tanmateix, l’estructura narrativa en forma de llarg flashback des de l'inici, a partir de la primera escena de la neu (des d'on es reconstrueix tota la història), afavoreix que la manca d’un desenllaç sorprenent no es converteixi en un escull seriós. Tothom sap com aniran les coses, però tothom vol tirar endavant i jugar el joc que la pel·lícula proposa. L’aparició dels robots (sobretot del androide de servei, Max, i del gat Gris, una rèplica perfecta d’un felí domèstic real), contribueixen a mantenir l’atenció de l’espectador. La seva presència suplirà amb escreix el problema que representa la previsibilitat de la trama.

Els actors m’han agradat molt. Marta Etura, sempre tan elegant i mesurada; Lluís Homar, en el fantàstic paper d’en Max; Daniel Brühl, per a mi encantador des que vaig descobrir-lo a Goodbye Lenin i, per descomptat, a Salvador. De tota manera, la gran troballa d’Eva és la nena Claudia Vega, absolutament creïble i versemblant en el seu paper protagonista.

Jo diria, cinèfils, que el gran mèrit de la cinta és, a banda de fer-nos passar una estona magnífica, situar un gènere com la ciència-ficció dins de l’univers de la cinematografia catalana. Normalitzar un país és normalitzar totes les seves manifestacions artístiques. Per tant, benvingut sigui tot allò que ens ajudi a construir una cultura que no s’està de res.

Sitges 2011: Crònica

2011-10-13T18:40:00.008+02:00

Crònica al Festival de Sitges 2011 del nostre enviat especial Elies Villalonga

Dissabte dia 8 d’octubre em vaig traslladar a la bella vila de Sitges amb el meu grup d’amics –grans seguidors del terror i el sobrenatural– per assistir a l’edició número 44 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Enguany vam anar a dues projeccions, aquest cop a sessions de tarda i nit. Començàrem la vetllada amb una llarga volta en cotxe per tal de buscar aparcament. La dificultat per assolir aquest primer propòsit ja indicava l’èxit de convocatòria d’aquesta edició del certamen. Un cop ens vàrem desempallegar del vehicle, vam poder gaudir d’una bonica passejada a la vora del mar. El clima era perfecte, i l’ambient del festival es respirava arreu. Les cues eren considerables, però sempre hi havia animadors que et feien l’espera més agradable.

Més tard ens vam dirigir cap a l’auditori per visionar la pel·lícula Attack the block, debut en el cinema de Joe Cornish, que ens va obsequiar amb la seva presència per presentar el film. El director, del Regne Unit, va explicar que va beure de fonts com E.T. o Critters i que, amb aquesta ópera prima, intentava explicar com seria una possible invasió extraterrestre si, en lloc d’anar a parar als Estats Units i a casa d’uns nens bons (reflexió sobre el fet que les invasions, com moltes altres coses, sempre passen a Nord-Amèrica), arribés a un barri marginal de Londres i es topés amb un grup gens amistós de predelinqüents juvenils.

Amb aquesta premissa, i essent la seva primera experiència com a director, el resultat esdevé molt agradable de veure, sobretot si no oblidem que també era el debut del director de fotografia i de tots els actors joves del film (entre 11 i 17 anys). Amb una mirada corrosiva i amb tocs d’humor cap a la societat anglesa –no en va va dirigir el making off de la sèrie Little Britain- Attack the block presenta uns extraterrestres que, si bé no són molt originals, sí que resulten efectius i efectistes pels propòsits de Cornish – totalment negres, fent al·lusió també al problema racial, i amb ullals florescents–. L’acció, sense ser d’alt voltatge, manté l’espectador amb una certa tensió.

Vull destacar una clara picada d’ullet crítica cap a l’altra banda de l'Atlàntic, quan en una escena determinada, un dels nois se salva gràcies a una bandera del Regne Unit (a quin film de Hollywood no apareix el drap amb barres i estrelles?). Recomanable per gaudir-ne en família si sou amants del gènere.

A la sortida, i després de realitzar la votació popular, ens van encaminar novament cap a la platja per visitar les paradetes farcides de productes relacionats amb el món del fantàstic. Tot seguit, un bon sopar a la vora del mar –arròs negre, paella...– i ja amb les forces recuperades, vam anar al cinema Retiro per veure The Divide, del director Xavier Gens. Part de l’equip de rodatge també van assistir a l’estrena.

El llargmetratge –dels Estats Units– no és gens fàcil de digerir.

Un grup de veïns, a causa de la caiguda massiva de míssils nuclears en el seu territori, es veuen obligats a tancar-se en un búnquer, de manera que resten aïllats de tothom a l’espera d’ajuda exterior. Quan aquesta "ajuda" arriba, no és –diguem-ne– gaire “amistosa” i la reclusió es manté sense expectatives de futur. A partir d’aquest moment –i a mesura que passen els dies–, les relacions s'aniran deteriorant i apareixeran totes les pors, egoismes, enveges i maldats humanes. Tothom busca únicament el seu interès personal, sense tenir en compte els altres.

Claustrofòbica, grisa i molt dura, la pel·lícula no arriba a ser barroera en cap moment i posseeix una versemblança notable malgrat algun detall poc clar. Perfecte pels fans del gènere apocalíptic. No us deixarà indiferents. El més destacable del repartiment és Michael Biehn, coprotagonista de Terminator, i Milo Ventimiglia, que donava vida a Peter Petrelli a la sèrie Herois.

A la sortida, ja hi havia la cua preparada pels agosarats espectadors de les maratons nocturnes, un altre clàssic del festival.

I això és tot per aquest any. Desitjo que continueu fidels al bloc, al cinema i al festival de Sitges.

Cinèfils, fins l’any que ve!

Elies Villalonga, El racó de l'Anna, Sitges.

Arriba Sitges 2011

2011-09-29T20:18:00.003+02:00

Sembla mentida. Ha passat un altre any i amb la tardor (que no climatològica, ja que fa una calor insuportable) torna el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Enguany se celebra la 44 edició, amb tan bones perspectives com de costum. Les dates són del 6 al 16 del proper mes d'octubre i El racó de l'Anna, com ja ve essent habitual, hi tindrà destacat el seu enviat especial Elies Villalonga, que ens farà la crònica d'allò que viurà durant les jornades del Festival. Segur que ell s'ho passarà la mar de bé i, n'estem convençuts, ens ho sabrà transmetre amb entusiasme.

Mentrestant, us deixo amb l'inquietant cartell publicitari de la present edició. La intel·ligència artificial. Impressiona, eh?

La deuda

2011-09-19T12:52:00.004+02:00

La deuda és un remake americà de la pel·lícula israeliana de 2007 HaHov. Un thriller polític que es desenvolupa en dos moments cronològics diferents. En plena guerra freda, l’any 1965, amb l’acció al Berlín oriental; i l’any 1997 a Israel. Tres agents del mossad viatgen a Alemanya a la recerca d’un metge nazi responsable de milers d’experiments amb humans al camp de Birkenau, durant la Segona Guerra Mundial. La missió consisteix en capturar-lo i dur-lo a Israel per jutjar-lo. Però els esdeveniments es precipiten i prenen un rumb inesperat que s’estendrà en el temps, tres dècades enllà. No explicaré res més per no desvetllar la intriga, cosa que resultaria imperdonable per part meva.

No cal dir que, amb els antecedents citats en el paràgraf anterior, la pel·lícula m’ha generat sentiments ambivalents. No suporto la idea de la prepotència del mossad, que va pel món envaint altres territoris per impartir justícia pel seu compte, per més que, evidentment, sigui en missió secreta. Però, és clar, el sanguinari nazi no es trobava en un lloc qualsevol. No. S’amagava al cor del Berlín Est, on treballava tranquil·lament i impunement com a ginecòleg. Per tant, a les “temibles terres comunistes plenes de gent molt dolenta”. Ideològicament, tot plegat em rosega, però com que m’han ensenyat a judicar les obres d’art des de l’asèpsia, això intentaré.

Vagi per endavant que La deuda m’ha semblat una pel·lícula distreta i prou digna. Tanmateix, el seu ritme narratiu i argumental l’he trobat desigual. La situació viscuda pels personatges el 1965 m’ha enganxat moltíssim. Està correctament estructurada, d’acord amb els cànons del thriller clàssic, i manté en tot moment un nivell molt elevat. En canvi, no succeeix el mateix quan retornem al present (1997). La trama decau visiblement i esdevé poc versemblant, amb alguna escena absolutament gratuïta (Hellen Mirren amagada a les oficines d’un diari de Kiev) i un final que no m’ha convençut en absolut.

Mirren està superba, però no té un paper prou rellevant com per salvar ella sola la part de la pel·lícula on apareix. Tot i això, el millor de La deuda és, per damunt de tot, la feina interpretativa del conjunt del repartiment. Amb una ambientació curosa, un bon tractament del flashback i alguna sorpresa ben administrada, La deuda és una cinta que es deixa veure, però en la qual –segurament– jo hi havia dipositat unes expectatives excessives. Al meu entendre, no passa de ser un producte que hom acaba mig oblidant. D’aquells que, si te’ls passen a la tele una tarda de dissabte, et fan exclamar content: mira, no ha estat malament, avui!
Però res més. I ja em sap greu, ja. Perquè, implicacions ideològiques al marge, em venia molt de gust veure un bon thriller. Tal vegada, cinèfils, he esdevingut massa exigent.
En fi, espero les vostres opinions. I, mentrestant, que tingueu una feliç setmana.

Super 8

2011-09-11T20:26:00.002+02:00

Només un breu apunt per explicar-vos que avui he anat a veure Super 8. Com ja m'imaginava, ha estat exactament el mateix que obrir una porta al passat. Una pel·lícula produïda per Steven Spielberg i escrita i dirigida per J.J.Abrams que recupera l'estètica de la ciència-ficció dels anys 80 adreçada a un públic jove. En la línia d'E.T. i dels enyorats The Goonies (si més no, la meva filla els enyora), la pel·lícula ens explica les fantàstiques aventures d'una colla d'adolescents quan quelcom molt estrany passa al seu poble. Tot arrenca d'una casualitat (els nois es troben en el lloc equivocat mentre es dediquen a enregistrar un curt) i d'un terrible accident ferroviari. No hi falta l'arxiconeguda presència de l'exèrcit (que amaga fets terribles), de la parelleta que s'agrada i del nen amb una ment preclara. Ah, i no hi manca tampoc, evidentment, l'ésser d'un altre planeta que vol tornar a casa i que, enfadat perquè els humans només volen examinar-lo i analitzar-lo, no s'està per orgues i arrasa tot el que troba.

La pel·lícula m'ha recordat nostàlgicament la literatura i el cine de colla. Les novel·les d'Enid Blyton (en especial els meus adorats Cinco) i tot un conjunt de títols cinematogràfics que jo visionava amb la meva filla quan era una nena. L'acció està situada l'any 1979, de manera que també els responsables de la cinta han volgut retre un homenatge al gènere. Hi ha moltíssimes picades d'ullet a títols ja clàssics.

Tanmateix, no crec que simplement s'hagin deixat endur per motius sentimentals. Crec que la innocència que l'argument exigia no hauria rutllat igual de bé en el nostre món d'avui, tan tecnificat i informatitzat. I és que, no ens enganyem, ni tan sols les colles de nens són ara el que eren.

La pel·lícula funciona correctament fins que, en un moment concret, perd totalment el decòrum. A partir d'aleshores ja no resulta coherent dins la versemblança interna que tota narració exigeix, també la ciència-ficció. Una llàstima. S'hi podien haver escarrassat una mica més amb no gaire esforç d'imaginació. Amb tot, Super 8 em sembla distreta i passadora. Hi podeu portar sense problema tant els avis com els fills. A mi, el grup dels "nanos" m'ha agradat força.

Només tinc una pregunta, i m'agradaria que algun expert me la contestés: per què dimonis, a partir d'Alien, tots els extraterrestres se semblen tant?

Nota: No us perdeu els crèdits finals. Hi ha sorpresa.

La piel que habito

2011-09-04T14:14:00.005+02:00

Em vaig enfrontar a La piel que habito, la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, sense coneixement previ. No havia llegit cap crítica, ni tan sols cap sinopsi. Només havia vingut als meus ulls, accidentalment, l’afirmació que es tractava d’un producte molt diferent de la resta de la seva filmografia. Un cop vista, no em resulta tan clara aquesta diferència. La trama està basada en Taràntula, una novel·la de l’escriptor francès Thierry Jonquet, que, malgrat conrear el polar, he de reconèixer que no he llegit (ara mateix m’ho apunto com una assignatura pendent).

Tenim entre mans, doncs, una mena de relat negre amb una pretensió d’intriga i misteri que no sé si Almodóvar aconsegueix. Com totes les seves pel·lícules, La piel que habito és interessant, no es fa gens pesada i supera la mitjana de la terrible oferta que les cartelleres ens ofereixen darrerament. Ara bé, això no vol dir que sigui una gran pel·lícula ni que, tampoc, resulti tan diferent de la resta de l’obra del cineasta manxec. Al cap i a la fi, alguns dels seus temes recurrents continuen apareixen. L’amor, el desamor, l’ambigüitat sexual (tot i que vista des d’un vessant absolutament insòlit), la passió, els embolics familiars, la revenja, la mort.
D’entrada, la cinta deixa el públic un pèl desconcertat. Els rostres i els comentaris m’ho van demostrar. Sembla que es faci imprescindible un cert temps per pair-la. I no perquè resulti críptica o difícil d’entendre, sinó perquè, quan hom contempla el darrer fotograma, no té molt clar si ha de considerar que li ha agradat o no. Jo no en vaig ser una excepció. Per això he trigat unes hores a confegir aquesta crítica.

La pel·lícula té al seu favor l’atmosfera creada per un expert que sap molt bé a què juga. Ajudat per una estètica, una fotografia i una música que jo catalogaria de superbes (Alberto Iglesias és en gran part, sens dubte, l’artífex de l’èxit almodovarià al complet), la història està plantejada a partir de dos moments narratius diferenciats. S’inicia en el present de la ficció (l’any 2012) i després se serveix d’un extens flashback per aclarir tot allò que ens havia plantejat. El retorn al passat ocupa gran part del film i només tornem al present per viure el desenllaç final.

L’argument posseeix una certa originalitat i unes bones dosis de truculència, de les quals suposo responsable a l’escriptor francès. Tanmateix, traduïdes al cinema, no desperten en l’espectador el neguit que seria desitjable. El públic assisteix al desenvolupament dels fets sense sentir-se en cap moment vinculat a la història. Almodóvar no aconseguir implicar l’auditori, que contempla impassible uns esdeveniments prou crus i estranys, però en tot moment explicats amb distanciament i fredor. Tal vegada aquesta circumstància és allò que més sobta en un producte d’Almodóvar, acostumats com ens té al desbordament de les passions. La contenció imposada al to narratiu i també als actors (en especial Banderas es mostra encarcarat i poc creïble) és el pitjor enemic de La piel que habito.

Amb tot, continuo sense poder desacreditar-la del tot. Com tampoc puc afirmar que m’hagi agradat. L’ambigüitat no acostuma a formar part de les meves crítiques, però, en aquest cas, em sembla la posició més honesta de cara a tots els que tingueu la paciència de llegir-me. En qualsevol cas, us aconsello anar al cinema i jutjar personalment. I, després, passeu per aquí i compartiu les vostres sensacions. Tal vegada serà la manera que tots plegats arribem a alguna conclusió.

No vull plegar, però, sense destacar l'actuació de Marisa Paredes (una dama del cine, com sempre) i d'Elena Anaya, prou encertada en un paper realment estrany i engrescador.

Cinc anys del bloc: poca broma!

2011-08-05T00:25:00.001+02:00

El racó de l'Anna celebra avui el seu cinquè aniversari. Poca broma! Jo diria que 5 anys d'un bloc és un motiu d'orgull. I jo me'n sento, d'orgullosa. He dedicat a aquest espai força estona i molta il·lusió. De fet, després d'engegar-lo, anar al cinema mai no ha estat igual. Entro a la sala, s'apaguen els llums i, així que s'inicia la projecció, no puc evitar començar a pensar com enfocaré la crítica. M'assalten un munt d'idees, records de pel·lícules anteriors, similituds, diferències. Anoto mentalment les sensacions sobre la fotografia, la música, la interpretació. Fins i tot trio algunes paraules, algunes expressions. Si la pel·lícula m'ha agradat molt, sovint torno a casa frisant per posar-me davant de l'ordinador. És com una fal·lera, ben addictiva. Han passat cinc anys des que el bloc forma part de la meva vida i, fent balanç, me n'adono que he après moltíssim. M'agradaria pensar, cinèfils, que aquest raconet també té un lloc, encara que sigui petit, a la vostra vida.

Amics, us convido a la festa. I avui ho celebrarem amb la sensual veu d'una de les més rutilans estrelles de la història del cinema.

Feliç aniversari, Racó!

Un cuento chino

2011-07-03T18:16:00.005+02:00

No puc deixar de dedicar una estona, malgrat que tinc molta feina pendent, a confegir la crítica de la pel·lícula que vaig veure ahir, Un cuento chino, dirigida per l’argentí Sebatián Borensztein i protagonitzada per Ricardo Darín.

Es tracta d’una tragicomèdia hispanoargentina construïda a partir d’un fet real gairebé surrealista: una vaca que cau del cel per motius que ja descobrireu quan aneu al cine. Tot i estar catalogada de comèdia, la pel·lícula només arrenca alguns somriures, ja que en realitat és un producte seriós i profund que ens atrapa des del primer moment i que va molt més enllà de la simple diversió.

El personatge principal, Roberto, és el solitari amo d’una ferreteria de Buenos Aires. Un home bo i honest que viu en un terrible aïllament físic i emocional. Uns desafortunats esdeveniments de la seva joventut l’han marcat per sempre i expliquen el seu caràcter d’ermità i les seves manies, que voregen la línia del trastorn obsessiu compulsiu.

Aquest insòlit personatge, interpretat de manera absolutament magistral (no tinc adjectius que em semblin prou bons) per un Ricardo Darín en estat pur, es veu immers per casualitat en un afer que li canviarà la vida. Es tracta de la trobada, enmig de la immensitat de la capital argentina, amb un jove xinès perdut, que no coneix ningú, no té diners i no sap ni una paraula d’espanyol.

Aquest plantejament, que a priori pot semblar digne del cinema de l’absurd, s’allunya de la broma fàcil i ens aboca a una reflexió al voltant de la solitud, de la capacitat humana d’ajudar als altres i de posar-nos al seu lloc, de la incomunicació (i de la comunicació, per oposició). Res més llunyà d’un argentí misantrop i rabiüt que un xinès sorgit del no-res. I, tanmateix, per damunt de les enormes diferències, la solidaritat i la comprensió guanyaran la partida. Predominaran, des del primer moment i malgrat els lògics entrebancs, les similituds humanes.

Que ningú no s’esperi, però, un film carrincló i de desenvolupament previsible. No és això. Sebatián Borensztein ha aconseguit una pel·lícula pausada, amable, de to costumista i mirada intel·ligent, però allunyada dels excessius convencionalismes comercials. Sòbria i honesta.

A banda del incommensurable Darín (com m’agrada aquest home!), la resta d’actors ratllen la perfecció. El xinès, interpretat per Ignacio Huang, no diu ni una paraula en castellà, però la seva rèplica esdevé magnífica. I el mateix podem considerar del personatge femení (Muriel Santa Ana), perfecta en un paper secundari però imprescindible.

Cinèfils, no us perdeu Un cuento chino (l’encert del títol no pot ser més gran). M’ha semblat una d’aquelles pel·lícules que revesteixen d’art la paraula “cinema” i que poden convertir-se, per sempre més, en una baula insubstituïble del nostre bagatge cinematogràfic.

Una de nostàlgies

2011-06-07T12:52:00.009+02:00

Hi ha una cançó que, des que va aparèixer, forma part de la meva llista de cançons preferides. Tothom que em coneix, ho sap. Me la sé de memòria des de fa un munt d'anys, però cada cop que la sento no puc evitar experimentar la mateixa i renovada sensació.

Em torna al cap la infantesa, quan visitava amb el meu pare, gairebé cada cap de setmana, els cinemes de barri més pròxims a casa: Moderno, Romero, Galileu, Liceu, Arenas, Gayarre. Hi feien sessió contínua i la gent hi entrava en qualsevol moment. Poc importava que la projecció ja hagués començat. Les dues pel·lícules del programa (més el fatídic NODO) se succeïen sense treva l'una darrere l'altra i el públic, que de vegades s’enganxava quan una ja anava per la meitat, no hi patia gens. Assegut a la butaca, tothom s’esperava que el programa donés la volta i la pel·li tornés a començar. Llavors, hom recuperava el fil i ja es feia càrrec d’allò que s’havia perdut.

No hi havia cap problema. Ara, quan hi penso, no me’n sé avenir. Jo, que de cap manera accepto mirar una pel·lícula (encara que sigui intranscendent i la facin a la tele) si ja està començada!

Però llavors eren altres temps, era una altra vida. Aquelles sales, velles i brutes, amb seients duríssims de fusta ratllada i olor de pixum, van bressolar el meu amor pel cinema. En són les responsables. Per això no és estrany que m’agradi tant “Los fantasmes del Roxy”.

Jo no sóc de Gràcia i mai no hi vaig anar al Roxy. Ni tan sols sé si encara existia quan jo vaig néixer. Però no importa, perquè el seu exemple singular serveix per a tots els cinemes de la meva infància, que a hores d'ara tampoc no hi són.
Els va engolir sense pietat el pas del temps, el canvi d'hàbits, l'especulació, el cosmopolitisme. Tanmateix, mai no deixaran d'existir en el record, en la nostàlgia d'aquell cinema de cinc estrelles que mai no tornarà.

Fa molt de temps que volia compartir la cançó en aquest bloc, però mai no trobava el moment. Avui, per fi, m’he decidit. I ara espero que l'escolteu atentament (sobretot qui no la conegui) i que en gaudiu tant com jo.

Ah, i tranquils. Si un dia qualsevol, a l’entrada del metro de Fontana, us demana foc en George Raft, no us poseu pas nerviosos. Només són els fantasmes del Roxy, que no descansen en pau.

Medianoche en París

2011-05-15T21:05:00.006+02:00

Acabo d’arribar del cine i he posat una ampolla de cava a la nevera. Vull celebrar amb mi mateixa la joia d’haver vist una pel·lícula esplèndida, increïble, magistral. L’art sempre s’ha de celebrar, no us sembla? Doncs penso fer-ho. No amagaré de cap manera que estic entusiasmada.

Mentre el cava es refreda, començo a confegir la crítica menys imparcial i canònica que hauré, de segur, escrit mai. Però tant se val. Em resulta completament indiferent.

Perquè acabo d’experimentat el plaer del cine en estat pur, com feia molt de temps no em succeïa. He retornat als dies gloriosos, a la infantesa, al deliri davant la pantalla. He vist París, la ciutat dels meus somnis, tan bella com la recordo. He contemplat un desplegament de llums, de melodies, d’imatges superbes, de colors. He vist ressuscitar la magnificència lluminosa del París dels anys vint, de l’imaginari cultural que conforma el nostre univers i que Woody Allen (i tots nosaltres) portem a la motxilla.

Allen ha volgut retre un grandiós homenatge als mites (a hores d’ara ja clàssics) de l’art i de la literatura de començaments del segle XX. I ho ha fet amb delicadesa extrema, però sense renunciar al seu humor fi i intel·ligent, a la seva tendra ironia, a la seva nostàlgia amarada de vida.

Hemingway, Scott Fitzgerald, Picasso, Col Porter, Matisse, Gertrude Stein, Man Ray, Dalí, Buñuel, T.S. Elliot... i encara més enrere: Degas, Lautrec, Gauguin...

Salts temporals d’un escriptor. Una història plena de màgia. La recerca de l’edat daurada que tots enyorem sense adonar-nos que és amb el present amb allò que cal conviure. Una nova indagació entorn del procés creatiu de l’artista, entorn de la condició humana. Una exaltació dels valors de l’esperit per damunt del materialisme. Una història plena de confiança en el futur i en la sublimació dels instints a través de la cultura. Un relat eteri i càlid que recupera el millor Allen d’algunes de les seves obres mestres. Uns diàlegs que no tenen preu.

De l’argument no en vull desvetllar res. El factor sorpresa no deixa de ser important en el desenvolupament de la trama. Però està tot tan ben lligat, tan ben treballat... És tot tan senzill en la seva genialitat... que em cau la baba.

I em pregunto: com no n’haig d’estar absolutament penjada d’un personatge com en Woody Allen si és capaç de llegir-me la ment tan preclarament? Com no puc adorar-lo si fa les pel·lícules exactament a la meva mida? Si m’atorga moments de felicitat intensos, incomparables. Si l’encerta amb la música, els colors, els actors, els personatges, les idees, els gustos, els espais (fins i tot la Shakespeare and Co. hi surt a la pel·lícula, amb això ja està tot dit).

Estic convençuda que alguns de vosaltres tal vegada no m’entendreu. Potser el meu esclat de bogeria us pot semblar excessiu o fora de lloc. Segurament em titllareu de poc objectiva. Fins i tot de sonada. Però voleu que us confessi un secret? M’és igual. El Sr. Allen i jo ja ens entenem. La nostra identificació és ben nostra. I amb això jo ja en tinc prou.

Bona nit, cinèfils. Sense més paraules. Me’n vaig a beure la meva copeta de cava. A la seva salut, Sr. Allen. I moltíssimes gràcies.

Clint Eastwood i Antònia Font: quin tàndem!

2011-04-21T20:37:00.024+02:00

Ja em perdonareu aquesta entrada tan poc canònica, però no me n'he pogut estar. I com que el subtítol del bloc indica: "crítiques de cine i molt més", doncs apa, cap problema. L'entrada correspon al "molt més".
El cas és que m'encanta Antònia Font i després d'haver parlat tantes vegades de Clint Eastwood en aquest bloc, després d'haver manifestat l'admiració envers algunes de les seves pel·lícules (que m'han fet abandonar definitivament indesitjables prejudicis previs), no puc evitar sentir-me totalment identificada amb aquesta cançó. M'ha semblat que no era desencertat fer aquest homenatge a Eastwood i, alhora, manifestar que estic ben contenta per la fresca renovació de la música en català.

Si algú no coneix la cançó, que l’escolti bé. La trobo terriblement inspirada.

Un nou comiat: adéu a la gata

2011-03-24T14:12:00.002+01:00

No vull enganyar ningú. Liz Taylor (nascuda Elizabeth Rosemond Taylor el 27 de febrer de 1932) no es trobava ni de bon tros entre les meves actrius preferides. No hi ha un motiu concret. Simplement era així. Tanmateix, quan ahir vaig conèixer la notícia de la seva mort, haig d'admetre que em va entristir.

Suposo que tots sabem que ja queden poques estrelles del Hollywood daurat, de manera que cada traspàs representa una pèrdua doblement sentida. Aquell univers amb el qual molts de nosaltres ens vam criar, aquell món glamourós que ens va despertar l'amor pel cinema, aviat haurà desaparegut per sempre. Segurament ella n'era una de les darreres representants. La preciosa actriu d'ulls electritzants que va seduir el món sencer des que era una nena. Només cal recordar-la al costat de la gosseta Lassie o fent d'Amy March a Mujercitas.

Com sempre que haig de confegir una elegia (massa sovint darrerament!) no em mou la intenció de reproduir la biografia del personatge ni tampoc la seva filmografia. Tots tenim l'oportunitat de resseguir per Internet allò que més ens interessi. En canvi, sí que m'agradaria retre-li un homenatge amb un record molt personal i entranyable que ha afavorit, al llarg dels anys, la pervivència de Liz Taylor en el bagatge de la memòria de la meva família.

Quan jo era una adolescent, un dissabte d'hivern (el recordo fred i emboirat, però no sé si es tracta simplement d'una deformació de la memòria) van emetre a "Sesión de tarde", per enèsima vegada, Mujercitas. La versió de 1949, dirigida per Mervyn LeRoy i protagonitzada per June Allyson, Janet Leigh, Margaret O'Brian, Peter Lawford i, evidentment, Elizabeth Taylor. Un clàssic de clàssics que tota la família (pares, germans i àvia) ens vam posar a veure plegats. Després de 120 minuts de cine televisat (sense comptar els corresponents anuncis), quan ja tot estava a punt de concloure i els nostres ulls emocionats assistien el final del drama de Louisa May Alcott, va la meva àvia i trenca el silenci sepulcral, mentre la carona de la Taylor ocupava la pantalla, amb la següent interrogació plena de sorpresa:

- oi que aquesta noia té una retirada a l'Elizabeth Taylor?

Les nostres riallades van arribar a l'altre cantó del barri, com ara mateix mentre escric aquestes línies. La meva àvia s'havia empassat tota la pel·li i, al final, encara no tenia clar que aquella actriu era Liz Taylor!!! He de reconèixer que en vam fer un gra massa de l'escarni de la iaia, fins el punt que la pobra es va enfadar amb tots nosaltres i va estar no sé quants dies fent morros i sense parlar-nos pràcticament. A partir d'aquell moment, la frase: "oi que aquesta té una retirada a l'Elizabeth Taylor? és famosa a casa meva. Serveix tradicionalment per prendre el pèl a tothom que palesa algun tipus de "despiste" d'aquestes característiques.

Iaia, només és una brometa i un record amorós. Sisplau, no facis morros. Allà on siguis, perdona'm.

Amb tot, benvolguts cinèfils, per a mi Liz Taylor sempre serà la gran actriu de Gigante i, per damunt de tot, aquella dona bellíssima, elegant i d'ulls impressionants que ronronejava eròticament a la vora de Paul Newman a La gata sobre el tejado de cinc.

Que descansi en pau.

El cisne negro

2011-03-14T13:31:00.002+01:00

“Tremenda” és l’actuació de Natalie Portman al thriller psicològic El cisne negro, que li ha valgut la preuada estatueta de Hollywood d’enguany. Res a dir d’aquesta preciosa actriu, que em té el cor robat des que, essent ella ben joveneta, la vaig descobrir a la magnífica cinta de Ted Demme Beautiful Girls.

El cisne negro, dirigida per Darren Aronofsky, i amb la presència, a banda de Portman, de Vicent Cassel, Mila Kunis, Barbara Hershey i Winona Ryder, m’ha semblat una pel·lícula correcta, ben narrada i estructurada i que manté l’interès. Tanmateix, n’esperava més, possiblement per la publicitat de la qual ha anat acompanyada (tema Oscars inclòs). El cas és que, sens dubte, el millor del film és el vessant interpretatiu (i em refereixo a tot el repartiment).

Nina, la protagonista, pateix una terrible obsessió. Podríem dir que viu i respira amb un únic propòsit: la recerca constant del perfeccionisme, de l’excel·lència, de l’èxit. Treballa incansable, fins a l’esgotament, sobreprotegida per una mare que ha dipositat en ella totes les seves esperances. Les esperances que la filla aconsegueixi allò que ella no va poder. La mare (una magnífica Barbara Hershey) sublima la pròpia frustració a través de la carrera artística de la seva filla. Aquest fet, indestriable de la vida d’ambdues dones, converteix en malaltissa la seva relació. Però el problema no conclou aquí, perquè Nina cau en un espiral de tortura interior, cada cop més absorbent, que l’emmena directament a la disgregació de la personalitat, a l’autodestrucció. A la bogeria.

Bulímia, anorèxia, autolesions, al·lucinacions, deliri. Tot un món esbossat (que no esmentat pel seu nom) que no deu ser aliè (en la vida real) a disciplines tan ferotges per a la gent jove com la dansa o l’esport d’elit. N’estic segura. Des d’aquest punt de vista, la cinta resulta força reveladora.

L’ambientació m’ha semblat bona i, per descomptat, com no podia ser d’una altra manera, la música de Tchaikowsky ha emplenat el cinema, sublim. En resum, una pel·lícula correcta, que es deixa veure sense problemes, però que tampoc no arriba als nivells d’obra d’art que jo (potser erròniament) m'esperava trobar.

Más allá de la vida

2011-01-31T19:09:00.003+01:00

Clint Eastwood no deixa de sorprendre’m. De fet, penso que em repeteixo massa, atès que aquest comentari ja l’he fet diverses vegades en aquest bloc. Però no puc evitar pensar que aquell home que més aviat em feia mandra, al qual considerava un fatxenda violent i molt americà que no m’interessava gens, ha esdevingut un grandíssim cineasta. Potser la idea era totalment errònia, potser es tractava de la percepció que, tendenciosa i esbiaixada, arribava aquí en aquells moments. En qualsevol cas, rectificar és de savis. I jo, pel que fa a Clint Eastwood, fa molt de temps que he rectificat.

Tant se val que, en aquest cas, la pel·lícula no estigui a l’alçada de Million Dolar Baby, Mistic River o Gran Torino, que em semblen molt millors. Independentment que el tema ens interessi o no, ningú no pot discutir que les pel·lícules d’Eastwood són tècnicament (música, ambientació, estil narratiu, fotografia, tractament de l’espai) perfectes.

Más allá de la vida és un producte de llarga durada (això ja sembla impossible d’evitar en el cinema d’avui) que se centra, de manera mesurada, en la indagació al voltant d’allò que ens espera després de la mort. Triangulant la història a través d’una jove periodista francesa, un nen anglès de família desestructurada i un parapsicòleg obligat per les circumstàncies, la pel·lícula planteja respectuosament els grans interrogants que, fet i fet, tots alberguem en el nostre interior.

Que ningú no pensi que es tracta d’un film de mèdiums o de fenòmens paranormals. No és una pel·lícula fantàstica, ni de ciència-ficció. No és un producte comercial a l’ús típic del gènere de suspens, sobrenatural o de terror. Simplement ens trobem, narrades de manera impecable, una sèrie d’experiències humanes a partir de les quals podem reflexionar.

Quedi clar que Eastwood no sembla creure en fantasmes ni en poders extrasensorials. S’ocupa de deixar-nos ben clar que el parapsicòleg s’ha trobat amb la seva anòmala capacitat de percepció a causa d’una malaltia neurològica i d’una intervenció subsegüent. Per tant, emmarca el desenvolupament del seu “do” en un àmbit científic que no per desconegut deixa de ser possible. S’aparta de qualsevol al·lusió religiosa, de qualsevol interpretació en clau de “fe”, per posar damunt la taula, asèpticament, allò que el preocupa. Tanmateix, no s’està de donar versemblança a la història. De fet, el missatge entranya una clara crítica als poders fàctics, a la societat occidental en general, tombada d’esquena a l’hora d’admetre, de voler esbrinar la veritat.

Què veiem en el moment de morir? Hi ha alguna cosa comuna a tots nosaltres? Podem creure que no tot s’acaba aquí, en aquesta nostra Terra? Aquests són els dilemes d’Eastwood, articulats a partir del cas concret i humà de tres persones concretes i humanes. Tal vegada aquesta deriva era lògica en la filmografia de Clint Eastwood si tenim en compte les pistes que ens va donar tant a Million Dollar Baby com a Gran Torino. En ambdós films, i sempre presentant l’Església Catòlica com una interlocutora que no resol cap problema, ja es planteja un munt de qüestions sobre la vida i la mort.

Els actors estan magnífics, especialment Matt Damon, ben allunyat del seu paper d’espia en la nissaga Bourne, i un Frankie McLaren (el nen) absolutament creïble. Más allá de la vida no és un pel·liculon, però es deixa veure bé. Cal desprendre’s de certs prejudicis de gènere abans d’entrar al cinema. Això sí, no perdono la concessió comercial de l’escena final entre Damon i Cécile de France. No feia cap falta.

Premis Gaudí 2011

2011-01-18T10:29:00.014+01:00

Anit se celebrà, al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona, l'acte de lliurament dels "Premis Gaudí 2011" del cinema català. La gran guanyadora fou la pel·lícula Pa negre, d'Agustí Villaronga, que ja partia com a clara favorita i que es va alçar amb la majoria de guardons.

A continuació d'aquest petit apunt us anoto la llista dels guanyadors, però no me'n puc estar de destacar que el premi al millor actor va ser per al meu admirat Eduard Fernández, pel film La mosquitera. Com mai no he amagat, Eduard Fernández és des de fa molt de temps el meu actor preferit del món mundial. Avui he trobat una excusa de pes per penjar la seva foto en aquest espai cinèfil!

Aprofito per destacar el triomf del nostre cinema, que, a tots els efectes, està vivint un dolç moment de projecció i de qualitat.

Millor pel·lícula en català:
‘Pa Negre’, d'Agustí Villaronga

Millor director:
Agustí Villaronga (‘Pa Negre’)
Millor guió:
Agustí Villaronga (‘Pa Negre’)
Millor protagonista masculí:
Eduard Fernández (‘La Mosquitera’)
Millor protagonista femenina:
Nora Navas (‘Pa Negre’)
Millor actor secundari:
Roger Casamajor (‘Pa negre’)
Millor actriu secundària:
Marina Comas (‘Pa negre’)
Millor pel·lícula documental:
‘Bicicleta, cullera, poma’, de Carles Bosch


        ENHORABONA A TOTS ELS GUARDONATS

De sobreposar paraules (article a CatalunyaPress)

2011-01-13T18:19:00.000+01:00

Per als cinèfils que no l'hàgiu llegit, aquí us enllaço el meu darrer article a CatalunyaPress. Com que aquesta setmana va de cinema, m'ha semblat que estava bé compartir-lo amb tots vosaltres.

Fins aviat, benvolguts.

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/01/de_sobreposar_paraules_42330.php

Cartellera de cinema en català

2011-01-05T14:03:00.002+01:00

Em sembla que no hi havia millor manera de començar l'any en aquest bloc que fent-nos ressò d'un lloc a Internet on podem trobar tota l'oferta setmanal de cinema en català arreu del territori. És fàcil i ràpid per consultar les pel·lícules que, en cada moment, tenim la possibilitat de visionar en la nostra llengua.

Vull agrair al meu amic Jordi Llord, lluitador incansable pel català, que m'hagi facilitat aquesta adreça. Jo em complac en publicar-la aquí per a tots vosaltres, cinèfils.

Feliç any i feliç cinema (en català).

El discurs del rei

2010-12-31T12:49:00.160+01:00

El discurso del rey Tráiler - SensaCine.com

Bon dia, cinèfils.

Si pitjeu l'enllaç que encapçala aquestes línies, podreu visionar un tràiler de la pel·lícula que comento tot seguit, El discurs del rei, i que vam anar a veure ahir amb la meva estimada Gemma. En primer lloc, vull manifestar la meva complaença pel fet que el doblatge era en català, cosa que em va fer molt feliç. Amb tot, ateses les característiques especials de la pel·lícula, crec que, amb més força que mai, us haig de recomanar d'anar-la a veure en versió original. Aquest consell, que val per a sempre, aquí resulta gairebé imprescindible.

El discurs del rei, filme de caràcter històric i biogràfic, se centra en un aspecte concret de la vida del monarca anglès Jordi VI (pare de l'actual reina), que patia una accentuada tartamudesa des de la seva infancia. Segon fill de l'anterior rei, va accedir al tron, a causa de l'abdicació del seu germà gran, Eduard VIII, en el període previ a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. No farem ara un recorregut a través de les peripècies de l'arbre genealògic de la monarquia britànica, però val a dir que va ser un moment d'especial intensitat en la seva història del segle passat.
Tanmateix, la finalitat de la pel·lícula és una altra. Com he apuntat, s'ocupa bàsicament de recollir la lluita del personatge contra el seu problema de parla, molt conflictiu per a algú de la seva posició, i l'ajuda que va rebre de l'expert australià Lionel Logue. La relació entre ambdós, que s'inicià amb alguns entrebancs, va resultar extremadament profitosa i donà lloc a una amistat que va perdurar la resta de les seves vides.
La pel·lícula és un producte d'època típicament anglès. Per tant, absolutament impecable. El rigor històric està molt treballat, malgrat que el filme no aprofundexi tot el que seria possible en els enfrontaments interns de la família reial, en el vessant polític i en els afers d'estat. Aquestes qüestions només es mostren com un esbós que emmarca l'aspecte concret que el film pretén reflectir.
L'atmosfera de l'època, l'ambientació, el moviment de càmera, la música, la fotografia, el diàleg, els primers plans: tot pot ser catalogat d'esplèndid. L'espectador que, com la Gemma i jo (amants inclements del cinema anglès), va predisposat a gaudir d'un producte d'aquestes característiques, no es pot sentir decebut en cap moment. Tot respon a les més altes espectatives, perquè la pel·lícula és perfecta.

Penso que gran part de l'èxit rau, sens dubte, en la brillant interpretació del conjunt del repartiment. Quin plaer veure'ls a tots a la pantalla!

Helena Bonham Carter està superba, com també ho està un Derek Jacobi molt carismàtic en el paper de l'Arquebisbe de Canterbury.
De Geoffrey Rush què podem dir que no s'hagi dit ja al llarg de la seva extensa carrera? Sincerament, no trobo els adjectius. Tal vegada "incommensurable" podria ser-ne un.

Tanmateix, em sento especialment contenta per l'actuació de Colin Firth. El considero un dels meus actors preferits, un home amb una capacitat enorme tant per al drama com per a la comèdia, que es creix com un gegant en el paper del rei tartamut. Comprendreu ara que us recomani veure la pel·lícula en versió original. No es pot copsar en la seva grandesa la interpretació de Firth si no sentim la seva veu. Firth broda el paper, així de clar. Li desitjo que li atorguin tots els premis haguts i per haver.

En fi, benvolguts cinèfils, podria allargar-me molt més, però no es tracta d'això, sinó de despertar-vos el desig d'anar al cinema. Personalment, no penso disfressar, en el darrer dia de l'any 2010, el meu entusiasme. No us perdeu la pel·lícula i gaudiu-la pausadament, amb atenció, aprofitant tots els matisos del so i de la imatge. De ben segur que no us en penedireu.

Mentrestant, us desijto un bon final de l'any que avui s'acaba.
I, per descomptat, Feliç 2011! Que els déus siguin generosos i ens deparin molt bon cinema!

Un any 2011 de cine!

2010-12-29T19:08:00.007+01:00

A tots els cinèfils que passegeu per aquí assíduament, i a aquells que només ho feu de tant en tant, permeteu-me que us feliciti l'any que s'acosta. Des d'aquí, prometem-nos lluitar tots plegats per la nostra llengua, que patirà (i de valent) per assolir l'estatus que li pertoca a les pantalles del seu mateix país.

També vull felicitar els col·laboradors d'El Racó, l'Aurèlia Pessarrodona i l'Elies Villalonga, per la seva desinteressada i sempre alegre i oportuna participació.

I apa, res més. A continuar parlant del setè art.

Si m'ho permeteu, us acomiadaré amb una frase de cine que, no ens enganyem, em sembla molt necessària i adequada.

Que la força ens acompanyi, cinèfils!

Feliç 2011!

Un altre adéu: Blake Edwards

2010-12-23T11:43:00.005+01:00

Darrerament m'estic preocupant, perquè aquest bloc ha esdevingut una mena de lloc d'esqueles, elegies i panegírics. No paren de desaparèixer per sempre cineastes, actors, directors. Gent del setè art que, d'una manera o d'una altra, han significat quelcom per a mi i, per descomptat, per a la història del cinema.

Avui li ha tocat el torn a Blake Edwards. He escrit un article a CatalunyaPress on en parlava, de manera que, aprofitant l'avinentesa, en faré aquí una mica de refosa.

Blake Edwards ha mort als 88 anys. Director, productor, guionista, actor, és l’artífex (parlo en present perquè la seva obra continua ben viva) d’un munt de pel•lícules de signe molt divers. Tot i que és força més conegut per les seves comèdies (només cal recordar-ne algunes de tan antològiques com La pantera rosa o El guateque), la veritat és que també li devem metratges prou compromesos (citaré, per exemple, Dias de vino y rosas, de 1962, una dura aproximació al tema de l’alcoholisme) o esplèndidament exquisits (Desayuno con diamantes, basada en la novel•la de Truman Capote i amb la dolça i elegant Audrey Hepburn).

El llegat d’Edwards és extensíssim. Resulta absolutament impossible de reproduir en aquest article. D’altra banda, tampoc no fa cap falta, perquè una ràpida consulta internàutica ens permetrà esbrinar tot allò que vulguem. En canvi, a mi m’agradaria remembrar certs aspectes concrets, com el fet d’haver-se sabut envoltar sempre d’un conjunt de professionals de primera categoria. Destaca la banda sonora de moltíssimes de les seves pel•lícules, que en alguns casos han esdevingut èxits de fama mundial. Precisament el tema de La pantera rosa o el deliciós Moon river de Desayuno con diamantes (ambdós compostos per Henry Mancini, desaparegut el 1994) en són exemples paradigmàtics.

Tanmateix, per a mi la millor pel•lícula d’Edwards, una de les meves preferides i que em té el cor inevitablement robat, és la comèdia musical Victor Victoria, de 1982. El film posseeix un tret remarcable. La capacitat de posar damunt la taula, a partir de l’humor i de la música, un debat delicat i tendre, extremadament intel•ligent, al voltant de l’homosexualitat, de la transsexualitat, dels problemes de gènere. De la poca importància de l’orientació sexual de l’ésser humà i de la necessitat de destacar en primer lloc allò que realment importa, els nostres veritables valors com a persones: l’amistat i l’amor. Poques vegades he vist al cinema un tractament més eficient del tema. I és que, mitjançant la lleugeresa de la comèdia, de vegades resulta fàcil fer grans declaracions de principis. Si no em creieu, us remeto a d’altres comèdies igualment sensibles amb la qüestió: Las aventures de Priscil•la, princesa del desierto o In and out.

El cert és que a Victor Victoria la màgia del cinema es combina de manera magistral (actors en estat de gràcia, música impecable, diàlegs plens d’enginy i un guió esplèndid). I això que es tracta d’un remake, concretament de la pel•lícula alemanya, de 1933, ViKtor und Viktoria, dirigida per Reinhold Schünzels.

Per tant, estimats lectors, avui us recomano l’exercici de tornar al passat. Els DVD i la presència del cinema a la xarxa (que Sinde em perdoni, per Déu!) ens permeten recuperar amb un esforç mínim un munt de pel•lícules que paga la pena veure. No us sembla que podria ser una bonica activitat en aquestes festes tan familiars i casolanes? Pares, germans, tiets, avis. Tots al voltant de la tele o de la pantalla de l’ordinador per gaudir d’aquestes magnífiques pel•lícules.
Jo, per part meva, ho tinc molt clar. Ja us puc garantir una cosa: a casa, mirarem Vïctor Victoria.

Bon Nadal, cinèfils

2010-12-18T21:47:00.007+01:00

Benvolguts cinèfils,

Amb dues imatges de la pel·lícula nadalenca per excel·lència, Qué bello es vivir, dirigida per Frank Capra el 1946, vull desijtar-vos a tots un Bon Nadal i un feliç 2011. Que tinguem moltes oportunitats de continuar trobant-nos aquí per parlar de cinema.

De pas, vull aprofitar per dedicar-li aquesta petita entrada al meu pare, l'autèntic i beneït culpable del meu amor pel setè art.

Fins ben aviat a tots.

Entre lobos

2010-12-05T13:45:00.006+01:00

Ahir vaig anar al cine a veure l’ambiciosa producció hispano-alemanya, dirigida per Gerardo Olivares, intitulada Entre lobos. Una pel·lícula de gran pressupost, allunyada de l’estil del cinema europeu (i sobretot espanyol) més habitual. Us enllaço damunt del títol una pàgina on hi trobareu interessant informació, que servirà de segur per aclarir algunes de les preguntes i curiositats que una cinta d’aquestes característiques pot despertar.
Per a algú com jo, admiradora confessa dels llops ˗sobre els quals he escrit contes, poemes i articles˗, que s’empassa religiosament tots els documentals que en parlen i que, fins i tot, pertany a un grup de fèisbuc anomenat “Hermandad del lobo” (als membres del qual aprofito per saludar), resultava un dolç i desitjat imperatiu anar corrent al cinema. Afortunadament, la pel·lícula no m’ha decebut. Mentre assistia a la projecció, he sentit que vivia una experiència molt emocionant.
Entre lobos té moltes virtuts, la primera de les quals és no caure en l’exageració ni en l’excés d’imaginació carrinclona a l’estil dels productes americans d’animals. El món dels llops i la seva interacció amb els humans, i especialment amb el protagonista, està enfocat des de la naturalitat i la versemblança, ajustant-se a les lleis de la natura d’una manera força creïble. Per tant, que ningú no s’esperi trobar una nova versió de Tarzan o de Lassie. Entre lobos posseeix tot l’aire ˗absolutament intencionat˗ d’un documental rigorós. L’esperit de Félix Rodríguez de la Fuente, en qui no he deixat de pensar en tota la tarda, semblava planejar pel damunt de les imatges. El seu amor pel llop ibèric, pels boscos i les aus; el seu respecte reverencial per la vida i la terra, han estat amb nosaltres, fent-nos companyia com un tresor del passat.

La història està basada en un fet real. Fins i tot el seu protagonista vertader apareix en els darrers fotogrames de la pel·lícula. La duríssima infantesa i joventut del pobre pastor de cabres sense mare, separat brutalment de la família per culpa d’una cruel madrastra, sembla directament extreta d’un relat de Charles Dickens. I, tanmateix, és verídica. Com ho és la recreació d’aquella Andalusia latifundista (gairebé en règim feudal) que encara imposava la llei del “Señor” com si aquest fos un déu. En plena postguerra espanyola, quan encara les muntanyes de Sierra Morena aixoplugaven refugiats del franquisme que eren tractats com a bandolers, el petit Marcos es veu abocat a viure sol en companyia dels llops.
S'hi va passar 12 anys, que ell confessa els més feliços de la seva vida. L’exaltació de la natura, el tractament respectuós i proper de les comunitats de llops, el personatge entranyable de la petita fura, el mussol, els conills; fins i tot les imatges colpidores de l’arribada dels voltors, resulten impressionants. La fotografia és magnífica. Entre lobos no és una cinta de diàlegs, evidentment, sinó un espectacle de bellesa plàstica, d’enteniments tàcits, de bategant i ancestral primitivisme, d’acció i emoció mesurades i contingudes.
El director fa una boníssima feina. Decididament, aposta a tots els nivells per una versemblança no sempre fàcil en un film tan allunyat de la quotidianitat. En canvi, se’n surt prou bé. Destaca un suau realisme que, malgrat no complaure’s en la truculència, tampoc no cau en un endolciment feixuc. Com a filòloga, vull destacar l’encert de decantar-se per la utilització del registre dialectal, que reforça sens dubte la sensació d’estar reproduint la realitat.
La feina dels actors m’ha semblat magistral, senzillament. Sancho Gracia broda el seu paper i Juan José Ballesta m’ha fet una enveja inimaginable, jugant amb els llops, rebolcant-s’hi, gaudint com un boig. Li vaig veure una entrevista a la televisió i estava exultant. No m’estranya. Ha viscut una experiència que difícilment podrà repetir al llarg de la seva carrera. Amb tot, vull remarcar especialment la tasca del petit Manuel Camacho, que porta el pes del film a la seva curta edat i que m’ha deixat de pedra. Genial.
Entre lobos és una pel·lícula per a petits i per a grans. Crec que pot resultar un bon exercici de cara als nens. Porteu-los al cine, ara que ve Nadal. La cinta no resulta tan dura com per no ser suportable i explicable (per part dels pares, tasca afegida). En canvi, transmet uns valors que, gràcies a les meravelloses imatges, poden viatjar directament al cervell i al cor dels vostres petits.
Conèixer el món que ens envolta i potenciar el respecte envers els animals i la natura, benvolguts cinèfils, em sembla sempre una bona idea.

Adéu, Leslie Nielsen (que riguis a gust)

2010-11-29T18:05:00.004+01:00

Avui ha mort Leslie Nielsen, conegut sobretot pels seus papers còmics en les pel·lícules de la nissaga d'Aterriza como puedas.
Us enllaço damunt del seu nom l’entrada de wikipèdia. Així en podreu consultar la filmografia i saber més coses de la seva vida. Va néixer a Canadà l’any 1926. Per tant, tenia 84 anys.
No era un gran actor, segurament. En canvi, posseeix una significació especial en la meva vida.

Aterriza como puedas ha estat tot un símbol del cinema d’astracanada, tant per a mi com per a la meva família i amics. Un cinema esbojarrat, paròdic, intranscendent, però absolutament irressistible.

No sé les vegades que l'he vist. A casa ens la sabem de memòria i, com si es tractés d'un acudit, només ens cal insinuar quatre paraules per recordar-la de cap a peus i fer-nos un fart de riure.

També em ve al cap un dia, quan la meva filla era encara una nena, que vam anar totes dues al cinema, a l'aventura. Hi feien Atrápalo como puedas 33 1/3. No en teníem ni idea de què anava i, en visionar les primeres imatges, vam pensar, però què és això? Què estem mirant? Tanmateix, al cap de breus instants, així que vam acceptar les regles del joc humorístic que la cinta ens proposava, ens ho vam passar de meravella. Ara, després d'anys i panys, encara ho comentem de tant en tant. I, per descomptat, tornem a riure.

Amb Leslie Nielsen hem pogut exercitar moltes vegades aquest saníssim exercici, el de la riallada franca i sense complexos. Espero que descansi en pau. I que continuï igual de divertit allà on estigui.

XI Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa

2010-11-18T18:45:00.006+01:00

Com a cinèfila (i negrota) no puc deixar de fer-me ressó de la inauguració avui 18 de novembre de la XI edició del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, que ha obert les portes amb un sentit record pel director recentment traspassat Luis García Berlanga. Poques vegades conflueixen en un mateix esdeveniment dues de les meves passions. Per tant, no puc evitar pensar que serà molt interessant. Us recomano d'anar-hi, malgrat jo no pugui fer-ho. Si premeu l'enllaç damunt del nom del Festival, hi trobareu tota la informació. I, si algú s'anima, aquí l'esperem amb la seva crònica.

Una abraçada i moltes gràcies, amics cinèfils (i negrots).

LOS FANTASMAS DEL ROXY (i quelcom més)

2010-11-15T23:33:00.009+01:00

Demà 16 de novembre fa 50 anys que va morir Clark Gable. En honor i en record d'un actor que m'encantava, símbol d'una època del cinema que mai no tornarà, he pensat a compartir amb vosaltres aquesta preciosa cançó. Des que Serrat la va publicar l'any 1987, dins del seu disc Bienaventurados, ha estat una de les meves cançons de capçalera. No podia ser d'una altra manera, perquè reflecteix a la perfecció tot allò que el cinema va representar per a mi al llarg de la infantesa.

Amb ella us deixo aquesta nit. I, amics cinèfils, que us aprofiti molt.

L'adéu a Luis García Berlanga

2010-11-13T18:26:00.012+01:00

Avui ens ha deixat Luis García Berlanga (1921-2010). Un dels bons, reflex excepcional de tota una època i, malauradament, dels pocs que encara eren amb nosaltres. Tinc la fatídica sensació que massa sovint, darrerament, he hagut d'acomiadar per sempre, en aquest petit racó cinèfil, gent que admirava.

Luis García Berlanga fou un home singular, un gran cineasta, algú capaç, amb intel·ligència i ironia, d'anar capejant el temporal enmig de l'obscurantisme franquista. Ens ha llegat diverses obres mestres, gairebé insòlites per a la seva època, algunes de les quals, in memoriam, recordo més avall.

Però no són les úniques. Considero absurd, havent-hi tants enllaços a la xarxa, posar-me a fer una llista de la seva filmografia. Més m'estimo recordar la seva veu agradable i franca, el seu finíssim humor i la seva genialitat a l'hora de revestir d'entranyable quotidianitat les crítiques i les denúncies més punyents.

Per sort, la seva vida ha estat llarga i fructífera. Ha mort als 89 anys. Amb ell, sembla desaparèixer tot un període. Però estic segura que, des de l'univers de les estrelles, sempre serà amb nosaltres.

Descansi en pau.

El verdugo (1963)

Calabuch (1956)

Bienvenido Mister Marshall (1953)

Sitges 2010. Crònica del nostre enviat especial Elies Villalonga

2010-10-18T00:20:00.017+02:00

L'Elies Villalonga, que com veurem s'ho ha passat a Sitges d'allò més bé, ens ofereix, amb un to no exempt d'humor, una crònica molt personal del seu pas pel Festival. A més, aquest any, dominador de les noves tecnologies, ha enregistrat un reportatge gràfic i tot. Com veieu, al Racó de l'Anna no ens estem de res. Gràcies, Elies.

L'ELIES TAMBÉ VA FER DIAPOSITIVES DE L'ACTE D'ENTREGA DE PREMIS. US LES ENLLAÇO AQUÍ MATEIX I LES PODREU VEURE. GRÀCIES.

Sitges 2010. Crònica Final, d'Elies Villalonga

Enguany, els meus amics i jo –fidels seguidors del festival any rere any– ens vam decantar per assistir a les sessions del dissabte dia 16 d’octubre i a la gala final. El reclam de l’actriu Rebecca de Mornay va ser definitiu.
Començàrem el dia amb una passejada matinal pel Passeig de Sitges (feia un sol increïble), tot remenant en les paradetes temàtiques que envolten l’entrada del Palau de Miramar. La continuació va ser la tria de restaurant per anar a dinar. Aperitiu i àpat. Ja amb la panxa plena, ens dirigírem cap al cinema Retiro per a veure la primera pel·lícula: Bedevilled, òpera prima del director sud-coreà Jang Cheol-soo.
A diferència d’altres experiències que havia tingut prèviament amb el cinema coreà, Bedevilled em va semblar un film molt sòlid, amb un bon guió i unes interpretacions més que acceptables. Lluny del ritme frenètic a què estem acostumats amb els productes comercials americans, la cinta asiàtica manté una cadència lenta però efectiva, presentant-nos els aspectes més sòrdids del fosc món rural sud-coreà, recreant-se amb tot tipus de vexacions envers una de les protagonistes per part de tot el seu entorn familiar i veïnal. Masclisme en estat pur, en un ambient asfixiant, i amb un ampli ventall d’experiències violentes, físiques, psíquiques i sexuals.
Directa i sense embolcalls secundaris que desviïn l’atenció, és, en resum, una molt correcta pel·lícula. De tota manera –és la meva opinió– no crec que arribi a estrenar-se en els circuits comercials de Catalunya. Ja ho veurem.
Tan bon punt va concloure la projecció, vam enfilar cap a l’auditori de l’hotel Melià Sitges, on al cap d’una hora havia d’iniciar-se la gala de cloenda del festival. Després de prendre un refresc, vam apostar-nos en un bon lloc a l’entrada del recinte. Volíem gaudir de ben a prop l’arribada de la gran estrella de la vetllada, l’actriu nord-americana Rebecca de Mornay, que venia a presentar el seu darrer treball, Mother’s Day, i a recollir el premi “La màquina del temps” per la seva trajectòria cinematogràfica.
A poc a poc, el lloc es va anar omplint de curiosos i admiradors. L’estrella de Hollywood no va decebre. Afectuosa en tot moment i amb un posat elegant i alhora proper, va rebre el bany de multituds que s’esperava. Amb els seus 51 anys, la protagonista de pel·lícules com Risky Business i The Hand That Rocks the Cradle estava radiant d’alegria i felicitat. Ha mantingut tot el seu atractiu i destaca la inquietant i freda mirada que la caracteritza en tots els seus treballs.
Ja dins l’auditori, es va procedir al lliurament de premis del Festival, amb la conducció de Fina Brunet. Van destacar els films Rare Exports: A Christmas Tale (amb quatre guardons) i Rubber.
Pel que fa a Mothers Day, es tracta d’una recreació de la cinta de 1980 El día de la madre, en el qual una colla de germans irrompen en una casa (on s’està celebrant una festa amb diverses parelles) amb el propòsit de guarir un dels germans ferit en un atracament i recuperar uns diners perduts. La mare de tots ells, una esplèndida De Mornay, farà de mestra de cerimònies en tot el procés. En un escenari tancat, els personatges van modelant les seves actuacions i reaccions per tal de salvar la seva vida, traient el millor i el pitjor que tenen a dins. Violència a dojo, sang i maltractaments de tota mena en un llargmetratge al més pur estil de Hollywood que de ben segur farà les delícies dels amants del gènere d’acció. I amb la protagonista femenina fent de dolenta dolentíssima i atrapant l’espectador amb el seu magnetisme personal.
En fi, espero tornar el proper any a gaudir d’aquest meravellós espectacle i, per descomptat, poder explicar-vos-ho aquí, al Racó de l’Anna.
Mentrestant, cinèfils, bona nit i a reveure!

Mor Manuel Alexandre, un secundari de luxe

2010-10-13T22:28:00.007+02:00

Fins fa un moment no he sabut que ahir, dia 12 d'octubre de 2010, va deixar-nos per sempre Manuel Alexandre, un dels secundaris de luxe del cinema espanyol. Tenia 92 anys i una llarguíssima trajectòria al darrere, amb centenars de títols (no és una exageració) i multitud de premis. Va treballar amb els millors directors i va omplir les pantalles i les nostres llars durant dècades.

Jo el recordo a la perfecció. Nítidament. Una feina implecable i un carisme especial. Però, sobretot, recordo que en la gran majoria de pel·lícules espanyoles que han passat per la meva vida, ell sempre hi era. Amb la seva fesomia senzilla i la seva veu apocada, amb el seu físic suau i tendre. El recordo jove, madur, vellet. El recordo amb la barbeta i les mans tremoloses. Amb la mirada neta.

Un actor de cap a peus que, sortosament, ha gaudit d'una llarga vida. De ben segur que el trobarem a faltar, però tenim les seves pel·lícules per recordar-lo. Sabem molt bé, cinèfils, que no ens ha deixat del tot.

Descansi en pau per sempre enmig del cel rutilant de les estrelles del cinema.

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: Vera Drake

2010-10-13T13:38:00.007+02:00

Vera Drake, pel·lícula anglesa de l’any 2004 que aquí es traduí com El secret de Vera Drake, és una magnífica mostra del cinema britànic de contingut social. Fou escrita i dirigida per Mike Leigh, cineasta i director de teatre sempre preocupat per aquest tipus de temàtica. La cinta va reunir una quantitat més que significativa de premis i nominacions: 3 nominacions als Oscar, 1 als Globus d’or, 11 als premis Bafta, per no parlar de Venècia, dels Premis del cinema europeu, del David de Donatello, del Festival de Toronto i del Cercle de crítics de Nova York. A banda de les distincions a la pel·lícula i al director, destaca sobretot el reconeixement unànime a l’actriu protagonista, Imelda Stauton, la feina de la qual tothom va lloar sense restriccions. Com va manifestar, arran de l’estrena, el crític Rodríguez Marchante: «Sin Imelda Stauton, la película no podría ser lo que es ni tendría la complejidad moral que tiene». Crec que tothom que hagi visionat Vera Drake no pot deixar de compartir aquesta afirmació.

La pel·lícula respon indubtablement a l’estil contingut i mesurat del bon cinema britànic. Amb una tècnica narrativa molt teatral, les imatges van desgranant una història que ens introdueix amb viva sensació de realisme en l’ambient de la societat anglesa de l’inici dels anys cinquanta, en plena postguerra. Amb un aire de minuciositat que quasi ratlla el naturalisme, l’espectador se sent des del primer minut absolutament implicat.

L’acció té lloc en un barri obrer del Londres de 1950. Vera Drake és una mare de família de classe baixa que treballa de sol a sol: el paradigma del personatge femení, generós i servicial, que dedica la vida a tenir cura de la gent del seu entorn. Fa feines a diverses cases riques, s’encarrega de les tasques domèstiques, del marit, dels fills (un noi i una noia ja adults, però joves) i de la mare malalta, sola i alcoholitzada. Per si això fóra poc, sempre troba un moment per ajudar els veïns que ho necessiten (un home invàlid i la seva esposa deprimida o un jove al qual convida a casa a sopar perquè pensa que s’alimenta malament i que acaba esdevenint el promès de la filla). Vera exerceix d’autèntic àngel del barri. No es queixa mai. Sempre té bon humor, el somriure als llavis i un mot de consol per a tothom.

El tema central de la pel·lícula fa referència a una qüestió tan vella com l’espècie humana i, alhora, encara de rabiosa actualitat. I no només en el temps de la ficció cinematogràfica, sinó també en la nostra societat del segle xxi. Es tracta de l’avortament. Vera, sense rebre res a canvi, de manera absolutament desinteressada, es dedica a “ajudar” noies que ho necessiten. Amb naturalitat, amb amor, envoltada de l’anonimat i del silenci. Plena de delicadesa, porta vint anys “ajudant” les dones que es troben en situacions insalvables. La casada que enganya el marit mentre ell és a Corea i que s’ha quedat embarassada; la mare de família nombrosa i sense recursos que no pot mantenir més criatures; la immigrant de color que no té ningú; la dona sense escrúpols que ja ha passat repetidament per l’experiència d’avortar; l’adolescent acompanyada per la seva mare... un ventall de problemes humans que acaben configurant el punyent mosaic de la societat del moment. Una societat on el fantasma de la recent acabada Segona Guerra Mundial encara és molt present. Sovint els personatges en parlen, de la guerra: dels amics perduts per sempre, de les penúries passades, dels bombardeigs, de les batalles.

L’Anglaterra de l’any 1950 és una Anglaterra en reconstrucció, plena de mancances i amb una marcada divisió social. En aquest entorn, Vera Drake creu fer un servei a les dones que ho necessiten. Mai no jutja ningú. Mai no demana explicacions. La filosofia que la mou és absolutament altruista. I no acaba d’entendre l’enrenou que s’organitza quan la policia la descobreix: una de les intervencions surt malament i la noia pateix una greu infecció que quasi li costa la vida. Evidentment, Vera és detinguda, interrogada i empresonada. El seu món personal i familiar s’enfonsa, però ella no nega res. Simplement s’explica. El jutge, malgrat la manifesta bona voluntat de Vera, no pot minimitzar l’assumpte. No deixa de ser un delicte greu que, a dreta llei, posa en perill la vida de les afectades. Per tant, creu que ha d’aplicar un càstig exemplar. Per aquest motiu condemna Vera a la pena màxima estipulada per a algú sense antecedents: quasi tres anys de presó.

La pel·lícula posseeix un conjunt de matisos molt ben dibuixat, sempre amb l’objectiu, quasi documental, de mostrar la realitat de la societat de l’època. Així, coneixem l’antítesi de Vera, una amiga de la infantesa que la posa en contacte amb les dones que necessiten avortar. Vera hi confia plenament. Tanmateix, l’interès que mou aquest personatge és ben distint del seu: es tracta d’una d’aquelles supervivents que apareixen en tots els conflictes, que sap treure profit de les situacions límit i embolicar tothom. Viu de l’estraperlo, cobra pels avortaments i enganya Vera, que, en la seva bona fe, havia cregut cegament, al llarg de tota la vida, en l’altruisme compartit.

A banda del vessant de testimoniatge social, destaca fortament la magnífica construcció de la psicologia dels personatges. La família és el centre del món de Vera Drake, el refugi on tot està en calma. El marit l’estima profundament i reconeix la seva dedicació callada i constant. Malgrat la pobresa i la dura vida, l’home se sent feliç perquè es tenen l’un a l’altre. No pot desitjar ni demanar res més. També els fills són bones persones. La noia, callada i poc afavorida, treballadora i prudent. El noi, modern i dinàmic, però vinculat per damunt de tot als pares i a l’entorn. Gent senzilla i unida que es manté forta sota les ales protectores de la lluitadora Vera Drake.

El descobriment del delicte mostrarà escletxes en aquesta unió. No tothom pot afrontar des del mateix punt ideològic el tema de l’avortament. La divisió de la societat queda palesa en la divisió de la família i, de fet, és la disjuntiva que Mike Leigh planteja a l’espectador. El fill no pot aprovar l’actitud de la mare. Avortar és assassinar. La filla i el pare no van tan lluny. El més important és fer costat a aquella dona que els ha dedicat, sense una queixa, tots els instants de la seva vida. La panoràmica familiar es completa amb el germà petit del marit, més ben situat econòmicament i que, per gratitud passada, no els deixa sols. També és un bon home, però està casat amb un altre arquetipus femení, absolutament antitètic del personatge de Vera: la dona capriciosa i coqueta, materialista i exigent, que dóna prioritat a l’estatus social.

Hi ha una escena veritablement colpidora: Vera ofereix bombons a tothom. Agafar un bombó de la capsa significarà estar al seu costat. Qui no la recolza, no en menjarà. Amb tot, la família acabarà tancant files unànimement entorn de Vera. Tothom, sense excepció, patirà per ella, plorarà amb ella, sentirà com a propi el dolor intens de la sentència judicial.

El final de Vera Drake és impactant. Quan arriba a la presó i parla amb altres recluses, s’adona amb sorpresa que no és única al món. Allà, preses com ella, en alguns casos reincidents, troba companyes que també havien dedicat la seva vida a “ajudar” les dones que patien. L’espectador té la sensació d’assistir a un fet inevitable de la vida humana. A una mena de ritual compartit i ancestral.

Sempre hi haurà dones que ajudaran altres dones a resoldre el problema que pot trencar les seves vides per sempre. Sempre existirà l’estranya cadena femenina enllaçada per les baules solidàries del patiment i de la comprensió.

Mitjançant la història qualsevol d’una dona qualsevol en una ciutat qualsevol (per més que la pel·lícula, com he volgut fer palès, sigui molt britànica), Mike Leigh eleva el particular a la categoria d’universal. Posa damunt la taula un problema omnipresent, inherent a la condició humana, que referma la nostra feblesa i les misèries eternes de la nostra societat.

Fitxa tècnica

Títol original: Vera Drake
Any: 2004
Direcció: Mike Leigh
Producció: (Anglaterra) Thin Man Films / Fine Line Features
Guió: Mike Leigh
Direcció de fotografia: Dick Pope
Música: Andrew Dickson
Intèrprets: Imelda Staunton , Phil Davis , Adrian Scarborough , Daniel Mays , Alex Kelly , Peter Wight

25 anys sense Orson Welles

2010-10-10T19:17:00.005+02:00

Avui es compleixen 25 anys de la mort d'Orson Welles, el gran monstre. No pretenc a hores d'ara confegir la seva biografia, que he enllaçat convenientment damunt del seu nom, ni copiar la seva filmografia, que també us enllaço. Tampoc no és el moment de comentar una rere l'altra les seves pel·lícules, una bona part de les quals es troben al cim més elevat de la història del setè art.

Tanmateix, aprofitaré l'efemèride per compartir amb vosaltres, amics cinèfils, un record entranyable. Tot i que m'agrada molt el cinema de Welles en general i que no puc deixar d'acceptar que ens va llegar diverses obres mestres, jo he de reconèixer que la pel·lícula que prefereixo és The third man (El tercer home), en la qual només hi va participar com actor. Està basada en la novel·la homònima de Graham Greene i dirigida l'any 1949 per Carol Reed. L'escena de la persecució del malvat Harry Lime (Welles) a través de les clavegueres de Viena em sembla antològica.

El cas és que un dels èxits de la pel·lícula consistí en l'encert de la seva magnífica banda sonora, composta per Anton Karas. I aquí és on jo volia arribar, perquè, a casa meva, la música d'El tercer home posseeix una història peculiar.

La meva filla Mireia, que ara ja és una dona, comptava tan sols 9 mesos quan un dia que plorava a cor què vols va sentir a la televisió aquesta tonada. La criatura, amb els pulmons ben expandits i la carona plena de llàgrimes, va callar en sec. La seva mirada va dirigir-se lentament cap el televisor i, embadalida, va restar en suspens per uns moments. Tot seguit, com si algú li hagués donat corda, va començar a ballar amunt i avall, amunt i avall, com una molla.

Nosaltres, pares joves però previsors, vam córrer a enregistrar en el nostre flamant vídeo (un estri d'última generació, un Sony Betamax) la pel·lícula en qüestió. No debades era un títol que ens agradava moltíssim! Tanmateix, cal reconèixer que les nostres intencions no eren tan transparents. Poc tenien a veure amb qüestions cinèfiles i motivacions culturals.

Perquè... endevineu quina sintonia vam usar a partir d'aquell moment per fer callar la nena?

Doncs sí. La banda sonora d'El tercer home. I us he de dir, benvolguts cinèfils, que no fallava mai.

Avui, 10 d'octubre de 2010, un record emocionat per a Orson Welles (1915-1985). Dencansi en pau.

SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

2010-10-07T09:59:00.014+02:00

Avui arrenca la 43 edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, que se celebra del 7 al 17 d'octubre.

Com sabeu, cinèfils, es tracta d'un dels més acreditats festivals del món pel que fa al gènere fantàstic i de terror (per no dir el més acreditat).

Enguany, tal com palesa l'inquietant cartell anunciador, es ret homenatge a la pel·lícula de Stanley Kubrick El resplandor, que compleix 30 anys.

El racó de l'Anna vol anunciar-vos que, com ja vam aconseguir l'any passat, l'Elies Villalonga hi assistirà en qualitat de corresponsal del nostre bloc. Per tant, esperem amb delit la seva crònica i les seves fotos.

Mentre ens esperem, cinèfils, rebeu una salutació ben cordial.

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: Farenheit 451

2010-10-03T20:57:00.008+02:00

Farenheit 451 és el títol d’una novel·la de 1953 escrita per Ray Bradbury, autor nord-americà nascut a Waukegan (Illinois) l’agost de 1920. Molt conegut per la seva literatura fantàstica i de ciència ficció, Bradbury destaca tant en la narrativa breu, amb reculls de relats tan emblemàtics com Cròniques marcianes i L’home il·lustrat, com en la novel·la, on hi trobem títols que a hores d’ara ja podem considerar universals. Entre ells, el mateix que avui tenim entre mans, Farenheit 451.
Farenheit 451 és una obra futurista i inquietant que se situa dins del grup de les distòpies (utopies negatives) a l’estil de 1984 de George Orwell o d'Un món feliç, d’Aldous Huxley. Amb elles, té en comú la plasmació d’una societat anòmala i sense llibertat, on l’Estat manté un alt nivell d’intervencionisme per tal de controlar el pensament de la població. En aquest cas, la intervenció es concreta en la persecució incansable i sense excepcions dels llibres i dels seus defensors.
L’any 1966, sota l’eximia direcció de François Truffaut, va aparèixer el film, de producció anglesa. Va esdevenir un gran èxit, fins el punt que actualment està considerat com un dels títols de culte de la ciència ficció. Val a dir que, evidentment, tant la novel·la com la pel·lícula representen molt més que un simple producte d’entreteniment a l’estil de moltes de les obres del gènere. Es tracta d’una compromesa i intel·ligentíssima reflexió al voltant de l’home modern (situem-nos en la meitat del segle passat, en plena Guerra Freda) i de l’esdevenidor cap el qual caminava (o camina) la nostra societat.
Podeu imaginar-vos el malestar d’una persona com jo, que viu immersa –per vocació, per feina, per plaer, per convenciment, per amor– en el món de la literatura. Al llarg del visionat de la pel·lícula, he sentit un pregon calfred que recorria de dalt a baix la meva columna vertebral. La sensació colpidora i desestabilitzadora no m’ha abandonat en cap moment. De fet, continua burxant-me ara mateix, mentre escric aquest article. La visió de la crema dels llibres (sempre m’ha passat: recordo ara títols com Àgora o El nom de la rosa, on sengles biblioteques són destruïdes) m’ha generat un dolor profund.
A Farenheit 451 els bombers no són un cos públic destinat a ajudar els ciutadans, rescatar gats dels arbres, salvar vides i apagar incendis. Res més allunyat de la realitat. La seva comesa principal consisteix, com si d’un cos policial es tractés, en buscar els infractors de la llei imposada per l’Estat censurador: la gent que amaga llibres, la gent que llegeix. Els bombers no apaguen focs, els provoquen. Cerquen els llibres de manera frenètica i despietada. Quan els troben, els amunteguen i els cremen públicament, a la vista de tothom. El títol, Fahrenheit 451, fa referència precisament a la temperatura (equivalent a 233ºC) a la qual el paper s’inflama i crema.
És veritat que abans els bombers apagaven focs?– pregunta amb estranyesa, en una seqüència de diàleg prou entenedor, una de les protagonistes. La noia no coneix aquesta realitat. No ho pot concebre. Per a ella, en una societat on les cases són totalment ignífugues, els bombers han esdevingut els experts en provocar incendis, no en sufocar-los.

Farenheit 451 constitueix una denúncia de l’intervencionisme de la cúpula totpoderosa que, des de l’ombra, dirigeix el destí del món. El poder establert nega la individualitat i preconitza l’hedonisme a ultrança. Que la gent es distregui, que no es preocupi ni es plantegi interrogants, que no intenti saber. Que la gent no pensi. L’Estat subministra als ciutadans innumerables píndoles de mil colors per tal que estiguin contents, detall que m’ha recordat les dosis de soma que prenien els personatges de Huxley a Un món feliç. La desinformació és total, les guerres se silencien, les dones no es plantegen on són els seus marits quan marxen de viatge. Ni tan sols no qüestionen el motiu de la seva mort en el cas que, en algunes d’aquestes guerres “inexistents”, desapareguin per sempre. Al contrari: accepten de bon grat qualsevol explicació oficial, per recurrent i inversemblant que resulti. La tecnologia envaeix els espais privats i públics; la uniformitat esdevé total. Les cases tenen un telèfon damunt de cada moble. La màxima diversió de la població consisteix en interaccionar de manera dirigida amb les pantalles de televisió que presideixen els racons de totes les llars.
Priva la fal·làcia d’una imatge irreal i idíl·lica creada pels dominadors, que titllen d’“insociables” els defensors de la literatura. Els còmics que s’imprimeixen només tenen vinyetes il·lustrades, sense diàlegs. Les paraules representen un greu perill. Un perill que desestabilitza, que fa trontollar l’ordre establert. Els llibres són concebuts com un terrible enemic. No aconsegueixen altra cosa que generar idees noves, pensaments, inquietuds, neguits, evolucions. L’Estat totalitari considera que “els llibres no diuen res”, que “les biografies són vides d’homes morts que sustenten la vanitat” o que “la filosofia encara és pitjor que les novel·les perquè cada teoria filosòfica sosté punts de vista diferents”. Els veïns es delaten sense remordiments els uns als altres per tal de mantenir el suposat estat de beatitud. La cultura ha estat anihilada i, amb ella, la llibertat.
L’argument volta entorn del personatge de Montag, un dels cremadors de llibres, ben considerat a la feina i amb un futur professional prometedor. Tanmateix, quan coneix una dona que el sacseja amb preguntes pertorbadores, cau en una crisi de replantejament personal. I comença a guardar llibres. I comença a llegir. En iniciar-se en la lectura, mentre desgrana amb veu vacil·lant les primeres pàgines de David Cooperfield, sent com s’obre davant seu la bellesa del món perdut. La veritat de la història de l’espècie humana, d’una realitat artística i cultural que li han negat impunement. Tremolant de por i d’emoció, s’adona de la gran infelicitat d’aquella societat lineal i emmudida en la qual es troba. Comprèn extasiat que “els llibres tenen vida, em parlen” i que “darrere de cada llibre, hi ha un home”.
La pel·lícula té moments extraordinàriament lúcids, com la seqüència en què Montag està consultant una enciclopèdia i llegeix l’entrada del mot “rinoceront”. No sap què és, ningú no li ha ensenyat. En desaparèixer la coneixença d’un mot, desapareix també la realitat que designa.
O quan, en unes golfes plenes de mobles vells, ell i la seva acompanyant descobreixen un balancí.
-Saps què és això?- pregunta ella.
-No, no ho havia vist mai.
-Es diu “balancí”. M’han explicat que abans, ja fa molt temps, la gent sortia a la porta de casa seva, s’hi asseia tranquil·lament i passava l’estona xerrant amb els veïns i amb la gent que passejava pel carrer.
Quan Montag copsa la tràgica situació social, li resulta quasi impossible no descobrir-se. Gairebé no sap com dissimular la seva evolució personal. Només vol llegir, devorar literatura. Viu la terrible experiència d’haver de participar en el descobriment i la destrucció d’una esplèndida biblioteca clandestina. Allà, enmig de la muntanya de llibres que crepiten entre les flames, la dona de la casa s’autoimmola, triomfant i victoriosa. Com una nova Joana d’Arc que no vol renunciar a les seves creences, el personatge mor cruelment mentre l’espectador també assisteix, astorat, a la desaparició esfereïdora de milers de títols de la literatura i del saber universal.
Flaubert, Cervantes, Shakespeare, Aristòtil, Austen, Carroll, Orwell, Proust, Schopenhauer, Dickens, Swift, Nabokov, Brontë, Tolstoi, Balzac, Defoe, Twain, Nietzsche, Melville, Allan Poe, Wilde, Molière, Stevenson, Genet... la llista d’autors i d’obres que hi apareixen és tan llarga que quasi podria ocupar la totalitat d’aquest article.
El succés marca definitivament l’actitud de Montag, que entra en contacte amb la resistència clandestina a través de la noia que, des de l’inici de la història, havia intuït que ell podia canviar, que ell podia esdevenir un nou aliat. Després de la descoberta de la biblioteca, els fets es desencadenen precipitadament. Montag, delatat per la seva pròpia esposa (absolutament fidel al sistema), ja no pot –ni vol– continuar amb la gran mentida. No intenta negar la seva condició de defensor de la paraula. Perseguit pels bombers, antics companys, es veu obligat a fugir.
El desenllaç de l’obra és absolutament colpidor. Els homes i les dones de la resistència s’amaguen pels boscos, en indrets incòmodes, en cabanes aïllades, en la boira i el fred. Viuen en petits grups apartats del món. Ja no importen com a individus. Han renunciat a tot. Han perdut el seu nom. Carreguen sobre llurs espatlles una responsabilitat immensa: han esdevingut els guardians del coneixement humà. Cadascun ha adoptat orgullosament un nom que el distingeix: el títol d’una obra literària universal. Ja no són només persones. Són els homes-llibre. Atresoren en la seva memòria el conjunt del saber i de la literatura de tots els temps, que transmeten de generació en generació. És magnífic veure com un oncle a punt de morir traspassa al seu nebot, encara un nen, les paraules exactes del llibre que preserva. La seqüència que clou la pel·lícula resulta així mateix fortament estremidora. Centenars d’homes i dones anònims, perduts en la boira, caminant sense rumb i repetint incansablement els mots dels llibres, un cop rere un altre, per tal de no oblidar-los mai.
L’al·legoria distòpica no té un to críptic a Farenheit 451. L’espectador en cap moment no sent cap dubte en relació amb el missatge que la pel·lícula pretén transmetre. Tanmateix, aquesta circumstància no afecta el resultat. Malgrat els anys transcorreguts, continua essent d’una rabiosa vigència.
Que ningú no esperi trobar a Farenheit 451 efectes especials o muntatges típics de la ciència ficció. La pel·lícula data de 1966 i aquest fet resulta prou evident. Tanmateix, aquesta no és l’única raó. Queda clar el poc interès de Truffaut en reproduir la imatge futurista tòpica, amb un món fantàstic farcit de robots i de taxis voladors. Hauria estat un error i una distracció de la fita principal. En aquest sentit, no hi ha concessions a la comercialitat, característica d’altra banda inherent a l’estètica cinematogràfica de la nouvelle vague. Allò que importa a Farenheit 451 és el contingut: obrir els ulls de l’espectador (com Bradbury volia fer amb el lector) davant de dues circumstàncies que, no per procedir d’una ficció imaginativa, perden la seva referència real.
La primera, l’existència d’una censura fèrria que la humanitat arrossega, en major o menor grau, al llarg de la seva història. El foc n’és un símbol. El foc destructiu i devastador que durant segles s’ha utilitzat per esborrar allò que, des del poder, no convenia conservar.
La segona, la meravella que representa la creació humana. La força de la cultura, de l’escriptura, de l’art. El poder, sempre temut pels dominadors, de la paraula.
Farenheit 451 és un cant punyent i ferm a la potència de la veu de l’home. Una oda al valor de la creativitat, al tresor que estem obligats a preservar i transmetre. Un homenatge a la literatura i a tots aquells narradors, filòsofs, poetes, dramaturgs, pensadors, científics, investigadors, matemàtics, físics, artistes... que han configurat i configuren el passat, el present i el futur de la humanitat. Que donen forma, per sempre, al nostre patrimoni universal.

Fitxa tècnica

Títol original: Fahrenheit 451
Any: 1966
Direcció: François Truffaut
Producció: Lewis M. Allen
Guió: François Truffaut i Jean-Louis Richard
Direcció de fotografia: Nicolas Roeg
Música: Bernard Herrmann
Intèrprets: Oskar Werner, Julie Christie, Cyril Cusack, Anton Diffring, Jeremy Spenser, Bee Duffell, Alex Scott, Michael Balfour.

Moltes gràcies, cinèfils

2010-10-03T17:20:00.006+02:00

El racó de l'Anna vol agrair a tots els cinèfils que persevereu en visitar-nos l'esforç en les votacions d'aquest estiu per a la tercera edició del Premis Blocs Catalunya.

Tot i no haver guanyat, el gran repte és continuar dia a dia i, sobretot, gaudir intensament de la nostra passió, el cinema.

Milers de gràcies, amics.

Todo lo que tú quieras

2010-09-15T13:00:00.007+02:00

Todo lo que tú quieras és la tercera oferta cinematogràfica del director madrileny Achero Mañas, després d'El Bola (2000) i de Noviembre (2003). Com veiem, Mañas no es prodiga en excés, la qual cosa segurament indica que planeja molt bé els seus projectes. De moment, val a dir que el resultat em dóna la raó. El seu cinema demostra talent, intel·ligència i una factura més que interessant.
Todo lo que tú quieras és una delicada reflexió al voltant de la paternitat. Com a concepte general i també com a materialització concreta en la societat actual. Juan Diego Botto (superb) interpreta un vidu jove que s’ha de fer càrrec de la seva petita filla. Per aconseguir la felicitat de la nena, serà capaç de tot. I no us imagineu a què em refereixo quan dic “de tot”. La pel·lícula fou estrenada el passat divendres, de manera que, com sempre, no penso desvetllar massa més, a desgrat dels resums que corren per la xarxa i que pràcticament ens ho expliquen tot. Per no parlar dels trailers en pantalla. Per tal de potenciar l’assistència dels espectadors en època de crisi, les distribuïdores no s’estan d’emetre de cap a peus les seqüències més significatives, de manera que, quan acaba l’anunci, tothom ja pot avançar fil per randa l’argument complet.
Però, en fi, tornem a la pel·lícula. Amb l’excusa de fer referència al paper dels pares (pares = homes, no al col·lectiu plural de pares i mares), el director (i autor del guió, convé no oblidar-ho) teixeix una tendra i original història que reivindica molts altres papers. Ens parla dels advocats, dels jutjats de família, de les injustícies al voltant de la custòdia i de les pensions dels fills, de la discriminació masculina, de la sexualitat equívoca (o no tant), del transformisme, de l'homosexualitat i de la hipocresia social.
El relat té tints inversemblants, però alhora resulta absolutament autèntic en la seva senzillesa i, sense arribar a tràgics excessos, planteja un camí obert envers la tolerància i la comprensió.
La feina dels actors és bàsica. A banda de Botto, que se supera en cada film, ens trobem amb la màgica sorpresa de la nena Lucía Fernández, que té un paper important i llarg del qual se’n surt esplèndidament. Per no parlar d’un magnífic José Luis Gómez en l’insòlit rol d’un entranyable i vell transformista.
Todo lo que tú quieras és una pel·lícula d’imatges suaus, de paraules i reflexions. Una petita joia sense pretensions, però joia al cap i a la fi. No us la perdeu, cinèfils. Us agradarà.

Una col·laboració de luxe: Io, Don Giovanni, d'Aurèlia Pessarrodona

2010-09-11T22:55:00.005+02:00

Amics cinèfils,

Avui em complau presentar-vos una col·laboració de luxe. Aurèlia Pessarrodona, doctora en musicologia, ens ofereix generosament la seva crítica de la pel·lícula de Carlos Saura, Io, Don Giovanni.

No és el primer cop que podem gaudir de les seves crítiques, però sí que és el primer cop que ens delecta amb tota la seva saviesa musical i la seva demostrada sensibilitat cinematogràfica.

Vagi per endavant el nostre agraïment més sincer i la nostra admiració.

IO, DON GIOVANNI, PER AURÈLIA PESSARRODONA

D’entrada, agraeixo molt a l’Anna Maria que hagi acceptat penjar al seu bloc aquesta crítica de la darrera pel·lícula de Carlos Saura: Io, Don Giovanni (2009). Però haig de començar-la amb una captatio benevolentiae: com a musicòloga especialista en música lírico-escènica del segle XVIII, soprano coneixedora del repertori mozartià des de la pràctica i malalta empedreïda de les òperes dapontianes de Mozart, em resulta molt temptador entrar en el camp de l’erudició històrica i musical. Però intentaré comentar la pel·lícula sobretot des de l’àmbit cinematogràfic. A veure si me’n surto.
La pel·lícula es basa en el paral·lelisme entre el mite de Don Juan i el llibertí setcentista Lorenzo Da Ponte mitjançant el llibret que aquest escrigué per a l’òpera Don Giovanni (1787), amb música de Mozart. Segons Saura, Da Ponte hagués pogut concebre el personatge de Don Giovanni com un reflex seu. La primera meitat de la pel·lícula explica les raons biogràfiques de l’afinitat de Da Ponte amb el personatge de Don Juan, i la segona consisteix en un imaginatiu making off de l’òpera Don Giovanni, un projecte que trasbalsa als seus creadors, tant Da Ponte com Mozart, atesa la força del mite escollit.
Evidentment, no s’ha d’entendre aquest film des d’un punt de vista biogràfico- històric, sinó que en ell Saura continua reflexionant sobre l’artista i l’acte creador, com ja va fer a Goya en Burdeos (1999) i a Buñuel y las minas del Rey Salomón (2001). En aquest cas, Saura opta per endinsar-se en el procés de creació d’una de les obres més impressionants del gènere escènicament més complet, l’òpera.
El resultat és una pel·lícula inclassificable, molt personal i especialment ambiciosa que destaca, sobretot, pel seu plantejament estètic. Per a això, Saura ha comptat amb la col·laboració del prestigiós director de fotografia Vittorio Storaro. Els moments més interessants són aquells en què es dóna una barreja entre món real i món fictici, per exemple incloent recursos que mostren els mecanismes propis de la ficció teatral i cinematogràfica: escenaris teatrals, infografia poc dissimulada, remissions a altres pel·lícules —sobretot al Casanova de Fellini—, etc. Un bonic resultat d’això és el tractament de fragments de l’òpera com a sofisticats videoclips, com és el cas de l’ària “Mi tradí quell’alma ingrata” de Donn’Elvira o l’escena de la condemna de Don Giovanni, amb una estètica expressionista propera a Grünewald.
Cal dir que el Don Giovanni de Mozart compta amb un precedent cinematogràfic de gran alçada: la magnífica i intel·ligent versió de Joseph Losey (1979), amb una visió també veneciana i setcentista de l’òpera. La diferència és el punt de partida: si bé Losey fa una versió de l’òpera inspeccionant la rica psicologia dels personatges dapontians/mozartians, Saura se centra en la dels artistes i el procés de creació. Però el problema principal de la pel·lícula és haver-se basat només en el llibretista deixant de banda el compositor, sense entendre que la profunditat d’aquesta òpera ve donada, en molt bona part, per la música.
A més, els constants paral·lelismes entre la vida de Da Ponte i l’argument de l’òpera són molt forçats. L’edulcorat Da Ponte de Lorenzo Balducci —amb una pàtina romàntica absolutament fora de lloc— mai no és un llibertí creïble, i encara menys que pugui inspirar un personatge tan despietat com el de Don Giovanni. Tot el contrari succeeix amb el magistral Giacomo Casanova de Tobias Moretti, potser perquè és el personatge més ben definit de tots.
En referència a Mozart, celebro el càsting: per fi han trobat un actor que físicament s’hi assembla! Lino Guanciale és talment el Mozart del retrat de Joseph Lange de 1789-1790, el millor segons la pròpia muller del compositor. Tot i que la rèmora d’Amadeus és profunda, Saura intenta apartar-se’n amb un Mozart malaltís, obsessionat per la figura del seu pare i conscient de la profunditat de la seva música. Tanmateix, la tasca de Mozart com a compositor del Don Giovanni no acaba d’encaixar; queda estranyament al marge del procés creatiu i la seva música sembla ser fruit, tan sols, d’una creativitat brillant i espontània.
De fet, és incomprensible que Mozart pogués compondre amb el fortepiano desafinadíssim que Saura li posa a casa seva! Cal suposar que es tracta d’una llicència simbòlica del director per mostrar una personalitat turmentada i desequilibrada (?), però si alguna cosa tenia clara Mozart era el so de les notes, amb una oïda absoluta que li permetia compondre de cap i memoritzar peces de gran dificultat. Per tant, pot dir-se que el tractament de Mozart com a creador grinyola tant com el seu fortepiano.
Malauradament, la pel·lícula mostra altres problemes en l’ús simbòlic de la música. Per exemple, no trobo desencertat associar Venècia amb Vivaldi i la tradició musical germànica amb Bach. Però això porta a fets tan ambigus com començar una pel·lícula sobre el Don Giovanni mozartià amb l’”Hivern” de Les quatre estacions de Vivaldi o a presentar Mozart tocant l’arxiconegudíssima Toccata i fuga en Re menor de Bach. Qui no estigui familiaritzat amb aquestes obres pot confondre compositors (de fet, ho he comprovat en altres ressenyes). Als que ens dediquem a la investigació i divulgació de la música clàssica, aquests detalls ens saben greu. I és una llàstima, perquè altres aspectes musicals estan molt documentats i ben tractats, com la referència al Don Giovanni de Gazzaniga —precedent operístic sobre el mateix mite—, un retrat d’Antonio Salieri que s’allunya del d’Amadeus, i l’elecció de veritables cantants per als papers de les dives Adriana Ferrarese (Ketevan Kemoklidze) i Caterina Cavalieri (Cristina Giannelli), que també destaquen com a actrius.
En definitiva, es tracta d’una pel·lícula interessant estèticament per la seva síntesi d’òpera i cinema, i que serveix per apropar el Don Giovanni als profans, però que pot deixar insatisfet el públic aficionat a l’òpera, sobretot perquè es basa en una poca comprensió de l’obra mozartiana/dapontiana.
Potser el problema de base de la pel·lícula és que el seu punt de partida és suggerent però biogràficament inversemblant. I és que no puc evitar acabar aquesta ressenya amb una dada erudita: el compositor que realment agradava a Da Ponte no era Mozart, sinó el valencià Vicent Martin i Soler, un prodigi en melodies senzilles, agradables i enganxoses que fascinaven al públic vienès del moment. Ambdós van fer òperes de gran èxit com Il burbero di buon core (1786), Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà (1786), L’arbore di Diana (1787) i L’isola del piacere (1795). I també van ser companys de gresques i aventures variades. El paral·lelisme real hagués estat, segurament, amb l’òpera L’arbore di Diana, on s’elogia un amor lúdic, plaent i gens sentimental. Vagin aquests versos seus cantats pel trapella déu Amore com a petit homenatge a aquest gran compositor nostrat i com a final distès d’aquesta ressenya sobre llibertinatge i creativitat:

Cessate di spargere
querele e sospir;
cangiate le lagrime
in dolci desir.
Di rose novelle
la terra spargete;
Amor, alme belle,
v’invita a gioir.

Pareu d’escampar
retrets i sospirs;
canvieu les llàgrimes
per dolços delits.
De roses novelles
cobriu tot el terra;
Amor, ànimes belles,
us convida a gaudir.

Finalista als Premis Blocs Catalunya 2010

2010-09-10T10:23:00.002+02:00

Benvolguts cinèfils,

"El racó de l'Anna", gràcies al vostre esforç, ha aconseguit situar-se entre els 10 finalistes de la Secció de Cultura dels Premis Blocs Catalunya 2010.

Agraeixo els vostre esforç i fidelitat. Sens dubte, el gran premi ja el tinc, la vostra presència.

Milers de gràcies i visca el cinema!

Lope

2010-09-05T22:25:00.012+02:00

Confegir aquesta crítica em resulta difícil. Pot ser complicada l’objectivitat (tant per bé com per mal) quan en un tema t’hi sents massa implicat. El cas és que he viscut una mena de catarsi individual davant de la pantalla. El teatre, el Segle d’Or, els versos de Lope, els corrals de comèdies, la nova concepció dramàtica, el ressò fins i tot de l'Arte nuevo i del seminari de Xavier Tubau sobre una proposta de revisió de la teoria literària de Lope, la meva tesi, l’humor i el drama, l’element escenogràfic, la idea meravellosa de tornar a explicar el Barroc a la UB...

Davant de tot això, ja em direu què puc sentir quan vaig a veure una pel·lícula més que digna sobre els anys de joventut i els inicis creatius del Fénix de los ingenios.

Com que m’he enfrontat a la pel·lícula sense pensar en superproduccions i sense esperar gran cosa, m’ha semblat correcta i entretinguda. Ahir vaig sentir a la televisió que algú relacionat amb el film (no vaig poder determinar qui era, potser el director, però no n’estic segura) comentava que, davant d’una figura com la de Lope, els anglosaxons o els americans ja haurien fet més d’una pel·lícula. I segur que tenia raó. Ells no s’estan de res. Només cal recordar, sense anar més lluny, Shakespeare in love, ben lloada i premiada. Per descomptat, podeu pressuposar que personalment considero molt interessant apropar els genis de la cultura i de la literatura al públic en general, encara que sigui a través d’un producte on l’element romàntic hi juga un paper tan destacat com a Lope (semblantment que al citat de Shakespeare, val a dir).

Lope resulta una agradable pel·lícula d'època, sense els excessos que sovint amaren aquest gènere. Un film biogràfic que no palesa pretensions excessives i que està ben dirigit. Té imatges precioses, de gran plasticitat, i una molt bona fotografia. Els actors, per dir-ho planerament, "ho fan molt bé". El paper protagonista recau en l’argentí Alberto Ammann, que va destacar a Celda 211. Per a mi era un desconegut, però m’ha sorprès favorablement. Ha estat mesurat i creïble, fantàsticament envoltat per dues actrius de talla ja reconeguda: Pilar López de Ayala i la magnífica Leonor Watling, la Leo de Marlango, la Leo que es menja la pantalla amb els ulls i el somriure. L’ambientació també m’ha semblat prou encertada, així com la música, culminada amb una tendra balada de Jorge Drexler intitulada “Que el soneto nos tome por sorpresa”. Quan l’he sentida acompanyant les lletres de crèdit, m’he desfet de plaer (estètic) contingut. "El soneto"... oh!

Quant al rigor històric, les biografies de Lope no difereixen massa d’allò que la pel·lícula recull, tot i que, òbviament, els fets sofreixen un procés de poetització important amb la finalitat de donar-los un aire essencialment romàntic. Malgrat tot, els aspectes vinculats a la situació del teatre i a la renovació de les fórmules dramàtiques de finals del XVI i inicis del XVII (en la qual Lope de Vega hi va jugar un paper fonamental) també queden suficientment palesos.

Sincerament, no tinc clar què més puc afegir, tret de recomanar que aneu al cine i compartiu la vostra opinió. Ah, i que espero que disculpeu (sense que serveixi de precedent) que aquesta crítica cinematogràfica resulti finalment tan atípica i tan poc canònica. Odio no ser objectiva i he de reconèixer que avui no em sento del tot capaç de discernir la percepció personal de la realitat pura i dura. Això és el que passa quan un està igualment malalt de cine, de teatre i de literatura. Els límits s’esborren i només queden (oh beneïdes!) les imatges i les paraules.

Amb elles (i amb la música) us deixo. Per cert, recomano vivament escoltar la lletra de la cançó. No és magnífic fer la lloa d'un sonet amb tan boniques paraules ja entrat el segle XXI?

Conocerás al hombre de tus sueños

2010-09-05T00:02:00.015+02:00

No conec cap altre director que hagi de competir tant amb ell mateix. Aquest és exactament el problema de Woody Allen, sotmès a l’eterna comparació entre les seves pròpies pel·lícules. Estem d’acord que ell s’ho busca, entestant-se a filmar-ne una cada any. Tanmateix, sembla obvi que no totes poden ser obres mestres del més alt nivell. Això no acostuma a passar. Ni tan sols amb Kurosawa, ni amb Kubrick, ni amb Chaplin, ni, ni, ni...
He sentit i llegit crítiques poc favorables al voltant de Conocerás al hombre de tus sueños, però sempre vinculades a aquesta comparació. En canvi, ningú no diu que, atesa la qualitat del cinema que ens arriba darrerament, la cinta és més que digna.
Abans de res, hi ha dos temes que vull qüestionar. Un, la traducció del títol, gens escaient. Dos, la qualificació de “comèdia” atorgada al film. Em sembla poc realista titllar de “comèdia” la desencantada reflexió de Woody Allen, per més que, en algunes seqüències, vingui amarada de la seva ironia i del seu particular humor.
Conocerás al hombre de tus sueños ens endinsa en una senzilla història que no pretén altra cosa que indagar novament entorn de la naturalesa humana. Una de les queixes dels crítics és que el film no ofereix res de nou. Potser no. Ens parla de les mateixes pors, les mateixes incerteses, els mateixos interrogants de sempre.
I jo exclamo: i és clar! Perquè les pors, les incerteses i els interrogants d’Allen són el gran tema de la humanitat. A Conocerás al hombre de tus sueños els personatges es plantegen el futur, l’existència de la vida més enllà de la mort, la preocupació pel pas del temps. Ningú no em podrà negar que la recerca de l’eterna joventut i la lluita per no envellir és un tema de primer ordre, present des de fa segles en les manifestacions de la cultura universal. Només cal pensar en el mite de Faust o en El retrat de Dorian Grey, en l’alquímia i en la pedra filosofal.
Un munt de problemes humans desfilen per la pel·lícula. I ho fan a través d’uns personatges que, independentment de la seva altura moral, sempre són tractats per Allen amb tendresa i comprensió. La frustració dels somnis no aconseguits, siguin professionals o personals. La infidelitat, la manca de comunicació, la intolerància, el terror a la solitud i a la decadència (plasmat per un Anthony Hopkins superb), el desig de tenir fills, l’amor no correspost, el dubte sobre l’existència de Déu. I, sobretot, el desencant generalitzat, la infelicitat.

Allen, que no pretén altra cosa que plantejar un debat, reprodueix novament les seves dèries personals. S’endinsa, com ja havia fet a La maldición del escorpión de jade i a Scoop, en el món dels mèdiums, la màgia i l’espiritisme. El més enllà com a sortida per sobreviure al dolor i a l’abandó. No és casual que l’únic personatge que al final se sent consolat sigui la senyora d’edat que, en començar a creure en la reencarnació, troba un sentit a l’aventura de viure. Encara que sigui falaç, la il·lusió pot esdevenir més curativa que unes pastilles, que un psicòleg, que un metge. La resta de personatges (la filla, el gendre, l’exmarit) resten perduts enmig de llur propi absurd, en un final obert que a l’espectador no li cal interpretar, perquè el final obert és el final de la vida.
El repartiment no pot rebre cap qualificatiu que no sigui la d’esplèndid. Anthony Hopkins i Naomi Watts ho fan de meravella. Ella, des que la vaig veure a 21 gramos, m’agrada moltíssim. La trobo carregada de personalitat. Però sens dubte se’n du la palma l’actriu anglesa Gemma Jones, una autèntica dama de caràcter, amb multitud de registres, que ara mateix recordo amb plaer a Sense and sensibility i a les dues entregues de Bridget Jones.
Tampoc no puc deixar de parlar de l’ambientació. Londres. Quin luxe. I de l’estètica d’Allen, del vestuari, de l’especial fotografia de les seves pel·lícules. Que treu el millor de les ciutats per on passa, resulta evident. A Barcelona ho sabem prou bé.
I no em vull oblidar de la música, absolutament superba. D’una banda, jazz. D’una altra, Boccherini, Donizetti i la màgia de Disney amb una bonica versió de l'Estrella blava, tema central de Pinotxo, que obra i clou el film.
Què més puc afegir? Doncs que a mi tant me fan les escrupoloses crítiques dels pseudointel·lectuals que exigeixen a Woody Allen molt més que a ningú. Jo ja he demostrat que, si no m’agrada, el critico (us remeto a la meva opinió sobre Vicky Cristina Barcelona). Tanmateix, avui no ha estat el cas. Conocerás al hombre de tus sueños no és una obra mestra. És una història sobre la vida.

Us aconsello: podeu anar a veure-la i, després, en parlem.

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: El projecte de la Bruixa de Blair

2010-09-01T00:44:00.008+02:00

La pel·lícula d’avui resulta prou diferent de les comentades fins ara a "Cinema en majúscules". Si normalment ens havíem ocupat de títols d’autor o de culte, productes de reconeguda vàlua i prestigi dins la història del cinema, en aquest moment ens abelleix centrar-nos en una realització independent, modesta i sense pressupostos elevats, però no per això menys ambiciosa.

Abans de continuar, convé fixar un paràmetre fonamental. El projecte de la Bruixa de Blair és una pel·lícula de gènere. Com a tal, no pot defugir un conjunt de llocs comuns i de requisits que els gèneres incorporen i que l’espectador, coneixedor dels codis, no només espera que apareguin, sinó que, d’alguna manera, exigeix veure. Aquesta és la característica de tota obra adscrita a un gènere concret, sigui literària, teatral o cinematogràfica. Si confegim una pel·lícula de terror, hem d’acceptar les regles del joc. I les regles del joc les acata, malgrat l’originalitat, El projecte de la Bruixa de Blair.

La pel·lícula, escrita i dirigida per dos joves cineastes americans, Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, data de 1999. Es tracta bàsicament d’un experiment en el qual ostenten un paper rellevant, com a instrument de creació, les noves tècniques de vídeo. He llegit en algun lloc que la idea fou en el moment absolutament innovadora, com també ho fou la campanya de promoció. A Internet es va divulgar que la història (la desaparició de tres joves enmig d’un espès bosc de Maryland mentre filmaven un documental) era verídica. La reacció va resultar immediata i multitudinària: no hi ha res millor per desencadenar el morbo de l’ésser humà. Una truculenta trama de terror amb final catastròfic succeïda en la vida real. Efectisme pur. Val a dir que, en el moment de l’estrena, la productora ja havia anunciat que la promoció cibernètica era falsa, però, tot i això, la pel·lícula va esdevenir un gran èxit de taquilla. També va obtenir el premi John Cassavetes (Independent Spirit Awards) el mateix any 1999; i, fins i tot, se n’ha fet un videojoc.

El rigorós exercici de la crítica cinematogràfica implica mantenir un relatiu grau d’escepticisme, com a mínim mesurat. Personalment, atès que la meva formació acadèmica em dota també d’un cert bagatge teòric, no puc evitar constatar que l’originalitat promocional d’El projecte de la Bruixa de Blair no va ser tanta. Què posà en pràctica, sinó, l’admirat Orson Wells el dia 30 d’octubre de 1938? Quan tot un país fou capaç de creure, gràcies a un programa de ràdio amb format de noticiari, que estava essent envaït per un estol de naus marcianes [1], els responsables estaven construint el mateix artifici que els promotors de la Bruixa de Blair. Només variava el mitjà: la ràdio versus la xarxa. Tanmateix, fins i tot en això es produeix un paral·lelisme, perquè la ràdio representava a l’època un sistema de comunicació tan important com per a nosaltres ho va ser (i encara diria que dura) Internet. Aquest fet confirma una citació de l’Eclesiastès (I. 10) aplicable, des d’antic, a totes les manifestacions artístiques humanes: Nihil novum sub sole. Res de nou sota el sol. Tot està inventat i tot es reinventa, una vegada darrere una altra, en un sempitern cercle d’interacció contínua.

De qualsevol manera, deixant de banda la campanya publicitària, la pel·lícula posseeix una estructura fresca i diferent. Els seus creadors van voler dotar-la d’una extrema versemblança, per a la qual cosa no van estalviar cap mitjà. La identificació entre ficció i realitat representa la fita principal. Fins i tot els tres protagonistes, Heather Donahue, Michael Williams i Joshua Leonard, apareixen a la cinta amb els seus noms autèntics.

La trama és bastant simple, però conté tots els elements que poden fer vibrar els afeccionats del gènere. A l’octubre de 1994, tres joves estudiants de cinematografia viatgen a un inhòspit indret de l’estat de Maryland per rodar un documental. Volen indagar sobre la llegenda local de la bruixa de Blair, assassina de criatures. Entrevisten gent dels pobles de la zona i tot seguit pretenen enregistrar els llocs dels actes criminals. Per aquest motiu, s’endinsen en els espessos boscos. Mai no van tornar a casa. Van desaparèixer sense deixar rastre. Un any més tard, un grup d’estudiants d’antropologia va descobrir, en una vella cabana, una bossa amb els vídeos filmats pels tres desapareguts. Per tant, la història recrea un fets succeïts un any abans de l’inici de la pel·lícula, de manera que tot el metratge està constituït per una gran analepsi. La filmació dels tres joves constitueix, de facto, El projecte de la Bruixa de Blair.

Per tal que l’aire de realitat documental resulti absolutament creïble, la pel·lícula es correspon amb la filmació que de veritat dugueren a terme els tres actors protagonistes, que van rebre molt poques instruccions. Amb la càmera a les mans, caminant enmig del bosc, la seva respiració com a so de fons i sense música, l’espectador té tota la sensació d’estar visionant un autèntic documental. Aquesta tècnica, anomenada “la filmació del procediment”, pretén emular l’aspecte casolà, imperfecte i poc preparat d’un veritable reportatge de principiants. La moderna estètica que Myrick i Sánchez volien proposar amb aquest sistema –sens dubte vinculada a la concepció de la imatge en el món actual– va tenir detractors i defensors. Els detractors adduïen que el so no era bo i que els moviments de càmera resultaven massa ràpids i desiguals, de manera que esgotaven l’espectador. Els defensors valoraven per damunt de tot l’originalitat i la reacció primària que suscitava en el públic. L’extrem realisme el situava fàcilment en la terrible situació dels agosarats protagonistes.

Els diàlegs també són improvisats. És evident que contribueixen a la versemblança. Els directors només passaven algunes notes als actors, però ells després havien de resoldre personalment cada situació. Un satèl·lit seguia les seves maniobres pel bosc a fi de tenir-los constantment localitzats. La pel·lícula fou rodada en tan sols vuit dies, amb un exigu pressupost que poc té a veure amb les exorbitants quantitats que va recollir posteriorment arreu del món.

Des del punt de vista argumental, la història mostra alguns forats, algunes deficiències, però poc han importat a l’hora de considerar la pel·lícula una fita dins del gènere. S’han valorat les aportacions formals per damunt del rigor del contingut. El final obert, sense que l’espectador arribi a esbrinar què va passar amb els tres estudiants, resulta molt vàlid. Al cap i a la fi, és un recurs típic del gènere, molt emprat sobretot en literatura de terror i fantàstica. Tanmateix, hauria estat una bona idea lligar millor la qüestió dels senyals de vudú (pedres, ninots, creus) que els nois van descobrint en diferents indrets del camí, atès que la bruixeria d’un septentrional bosc de Maryland poc sembla tenir en comú amb les pràctiques antillanes de màgia negra, d’africanes i ancestrals arrels. També comparteixo en certa manera la queixa al voltant d’alguns dèficits de la filmació. Les nits són tan obscures que, per més que la foscor afegeixi un element de neguit, el fet de no distingir absolutament res durant llargs períodes no abunda, al meu parer, en el crescendo terrorífic. Deixa massa espai a la imaginació i no afavoreix la identificació amb els personatges. Tampoc no resulta del tot versemblant –i tal vegada aquesta és l’errada més gran de la pel·lícula– certa actitud dels protagonistes. No sembla del tot possible que continuïn enregistrant tossudament el documental enmig d’uns moments d’absolut terror en què veuen perillar la seva vida, en què unes veus del més enllà els torturen de nit, un company desapareix i només en retroben les dents sangonoses i gairebé no s’aguanten drets a causa de la fam, el pànic, el fred i el cansament. Tampoc no acaba de quadrar que l’any 1999 uns nois tan joves i inexperts es precipitin envers aquella aventura amb un mapa i una brúixola com a únics suports. Hauria d’aparèixer algun telèfon mòbil, que en el moment ja funcionaven amb força normalitat, especialment als EUA.

Tanmateix, aquestes són consideracions que resten una mica al marge, perquè el mèrit d’El projecte de la Bruixa de Blair rau en la seva estètica i en l’encert a l’hora de dirigir-la a un públic concret, integrat sobretot per gent jove i per incondicionals del gènere, i aconseguir, simultàniament, un èxit massiu a nivell internacional. El sistema ha inspirat obres posteriors molt valorades, com la pel·lícula espanyola Rec i la seva continuació Rec 2.

[1] Adaptació radiofònica de la novel·la de ciencia-ficció de H.G. Wells intitulada La guerra dels mons.

Fitxa tècnica:

The Blair Witch Project
Direcció: Daniel Myrick, Eduardo Sánchez
Guió : Daniel Myrick, Eduardo Sánchez
Repartiment: Heather Donahue, Joshua Leonard, Michael C. Williams, Bob Griffith, Jim King
Estats Units, 1999

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: Ballar en la foscor

2010-08-08T19:21:00.010+02:00

Diuen que és la darrera cançó, però és que no ens coneixen. Només serà la darrera cançó si nosaltres ho permetem.

Amb aquestes paraules conclou Ballar en la foscor, pel·lícula escrita i dirigida l’any 2000 pel danès Lars von Trier, membre fundador del moviment Dogma 95, i protagonitzada per la cantant islandesa Björk, autora de la música. Es tracta d’un projecte compartit per un bon nombre de països, una ambiciosa coproducció en la qual hi van participar Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Estats Units, França, Suècia, Regne Unit, Finlàndia, Islàndia i Noruega.
Si hom fa una recerca a Internet per tal de documentar-se sobre els diversos aspectes de la pel·lícula –els seus responsables, el procés de creació, el ressò posterior, la música–, l’allau d’informació resulta tan aclaparadora, la llista de premis i de nominacions tan extensa i les opinions tan interessants i controvertides, que seria impossible confegir una crítica rigorosa que ho pogués incloure tot. Com que Internet és a l’abast de tots nosaltres i, per tant, tenim fàcil accés a les dades que esmento, em permetreu que avui afronti la tasca partint de zero.
Vull encarar el comentari de Ballar en la foscor despullada de prejudicis aliens a mi mateixa. Una vegada vaig escriure, a propòsit d’una altra pel·lícula, que “un art intimista i essencial ha de judicar-se des de la intimitat i des de l’essència”. Com que és un supòsit que continuo subscrivint, espero que no us importarà que em situï en la mateixa tessitura per parlar de la cinta de Lars von Trier. Aquesta decisió, en contra d’allò que algú pugui pensar, implica revestir-la d’importància. Cal aclarir que la citació anterior arribava a una conclusió que la justificava: treballar des de la nuesa “és allò que l’art de vegades, nom és de vegades, es mereix”.
Podem considerar Ballar en la foscor una pel·lícula estranya, densa, duríssima, capaç sens dubte de trencar l’automatisme perceptiu al qual l’espectador està acostumat. Des del punt de vista formal, el seu director mai no ha amagat la voluntat de fer un cinema diferent, allunyat dels artificis excessius i on la feina de postproducció no esdevingui més important que la filmació en directe. A Ballar en la foscor es van utilitzar cent càmeres digitals que treballaven a l’hora, amb la intenció d’aconseguir de bon principi imatges des de tots els angles. La idea era poder combinar després, sense muntatges poc naturals, les diferents perspectives obtingudes. El resultat és un aire vague de documental, un moviment de càmera d’aspecte amateur i unes seqüències enregistrades sense interrupcions que doten d’un purisme primigeni allò que veiem a la pantalla. La simplicitat és molt important per a Lars von Trier, que aposta decididament per la importància de la història i pel desenvolupament d’un ritme narratiu que captivi el públic de manera directa, gràcies sobretot a la intensitat dramàtica.

No cal dir que això ho assoleix amb escreix a Ballar en la foscor, ajudat magistralment per una Björk sorprenent, compositora d’una banda sonora tan estranya com ella mateixa. Ningú no pot dubtar que la menuda islandesa va deixar-se la pell en la interpretació de la protagonista, una immigrant txecoslovaca als Estats Units durant la dècada dels anys seixanta del segle passat. El personatge de Björk, de nom Selma, sofreix una malaltia congènita i hereditària que comporta la ceguesa absoluta. Té un fill, Gene, de 12 anys, que també la pateix. Aquest és el motiu que la mou a deixar Praga i a traslladar-se a Amèrica: ha contactat amb un metge que operarà Gene quan compleixi 13 anys (és el moment idoni per tal que la intervenció tingui èxit) i evitarà que, en créixer, també perdi la visió. La pel·lícula s’inicia quan Selma ja està instal·lada als Estats Units. Viu amb el seu fill rellogada en un remolc i treballa incansablement en una fàbrica metal·lúrgica. Gairebé no hi veu, però això no li impedeix fer també feines a casa, mal pagades i inacabables, per tal de reunir diners. L’operació és cara, però ella no defalleix. Està absolutament decidida a aconseguir que en Gene no acabi com ella. Tanmateix, ningú no en sap res dels seus propòsits. Els amaga gelosament, de la mateixa manera que també amaga la greu fase final en què es troba el caràcter degeneratiu de la seva malaltia.

Selma, però, no està sola. Els seus arrendadors (la casa dels quals és a tocar del remolc) són aparentment bones persones (policia local i mestressa de casa) i l’ajuden amb el nen mentre ella treballa. Té una amiga incondicional, interpretada de manera prodigiosa per Catherine Deneuve, i un pretendent honest i perseverant que vol conquistar-la. Selma l’aprecia, però no l’accepta sentimentalment. No es permet desviacions que la distreguin del seu objectiu, no es permet cap luxe, cap despesa innecessària. Recull dòlar a dolar la quantitat que li fa falta i la guarda curosament en un amagatall al remolc.

Posseeix tan sols una debilitat, una debilitat que no només és innòcua, sinó que representa l’única diversió capaç de fer-li suportar l’inexorable camí cap a la foscor. Li encanten els musicals: als musicals mai no hi passa res dolent, manifesta. S’estima moltíssim el ball i la música. Enmig de les espesses ombres que creixen al seu voltant, troba consol en el sons de la vida quotidiana. No pot suportar el silenci. El ritme de les màquines de la fàbrica, les passes dels vianants, l’arribada del tren: qualsevol so que trenqui el seu aïllament esdevé música. Les cançons i els balls que Selma imagina, com una al·legoria de la vida, aconsegueixen convertir en alegria la grisor i la tristesa del món real. Selma somnia desperta, somnia amb la música. I això la salva i la manté viva.

Fins aquí la pel·lícula quasi sembla un conte de fades. Es diria que l’acció s’esdevé enmig d’un ambient idíl·lic de germanor i fraternitat on fins i tot l’encarregat de la fàbrica –on ella sovint comet errors– és bo i comprensiu. Tanmateix, un dia sobrevé la tragèdia. Sota la superfície, les coses no són tan boniques. Els fets es precipiten i la pel·lícula dóna un tomb sorprenent. Selma és acomiadada per haver espatllat una màquina molt cara. El policia (pressionat per la seva esposa, una dona capriciosa que viu per damunt de les seves possibilitats) roba els diners de Selma. Ha de cobrir-se les espatlles per tot una sèrie de mentides que ha acumulat. És un pobre home, un desgraciat que no s’atreveix a enfrontar-se amb la realitat. Quan Selma va a exigir-li que li torni allò que tant li ha costat guanyar, tenen una discussió. Ell no sap com sortir-se’n i s’estima més morir que tirar endavant amb les conseqüències. De manera que demana a Selma que el mati. Té una pistola, és policia. Ella, embogida davant de la situació, acaba fent-ho. Abans que l’atrapin, només té temps d’anar a veure el metge i de donar-li els diners. Ho deixa tot arreglat perquè, així que compleixi 13 anys, operi en Gene.

No em sembla necessari explicar fil per randa la resta de detalls de la pel·lícula, que tal vegada és convenient mantenir en la incògnita per si algun lector no la coneix i es decideix a visionar-la. Importa més destacar les profundes reflexions que Lars von Trier ens ofereix a Ballar en la foscor.

En primer lloc, hom pot meditar sobre l’amor d’una mare. L’amor incondicional, en lletres majúscules. Un amor que arrasa, que tot ho pot. Selma prefereix morir (per què salvar una cega que ha de viure tancada la resta de la vida?, diu amb enteresa a la seva amiga des del locutori de la presó) abans de deixar que el seu fill perdi la vista. Fins i tot pretén mantenir el sacrifici en silenci, amagat, anònim. Un sacrifici suprem en la màxima expressió del sentiment humà.
Una segona lectura ens aboca a reflexionar al voltant de la lleialtat, del sentit de l’amistat. Selma és lleial a la seva paraula, als seus amics, a ella mateixa. Mai no traeix ningú ni traeix les seves decisions. Més enllà del dolor, del sofriment o de la por, més enllà dels seus actes, Selma és una persona d’indestructible fidelitat.

Però, per damunt de tot, Ballar en la foscor és un al·legat contra la pena de mort. L’absurditat, la impunitat, la vergonya del crim fred, premeditat, institucionalitzat, del qual Selma no se’n salva per una ridícula qüestió de diners. La societat que jutja, condemna i executa, sense atenuants, sense que la mà li tremoli. Sobretot als més pobres, als més desafavorits. A la gent com Selma. Les cent set passes que separen la pobra noia cega de la forca, com el camí del Calvari que va fer Jesucrist amb la creu a l’esquena, són d’una gran intensitat dramàtica. Només somniant música serà capaç de recórrer aquest camí, només la música podrà assuavir el pànic final.

Diuen que és la darrera cançó, però és que no ens coneixen. Només serà la darrera cançó si nosaltres ho permetem.

Qui som “nosaltres”? Lars von Trier fa una crida a la societat? Ens està dient: no permetem que això continuï passant? No ho sé del cert, però no puc deixar de pensar que tota la trama, a moments estranyament surrealista, no té altra finalitat que generar en el públic aquesta reflexió.

Només serà la darrera cançó si nosaltres ho permetem.

Fitxa tècnica

Títol original: Dancing in the Dark
Any: 2000
Direcció: Lars von Trier
Producció: França, Regne Unit, Estats Units, Itàlia, Alemanya, Suècia, Noruega, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia.
Constantin Film Produktion, Westdeutscher Rundfunk (WDR), Danmarks Radio (DR), SVT Drama, France 3 Cinéma, Canal+, Yleisradio (YLE), Arte, Angel Films, FilmFour, Zentropa Entertainments, Memfis Film, Pain Unlimited GmbH Filmproduktion, Liberator Productions, TV 1000, Film i Väst, arte France Cinéma, Fine Line Features, Trust Film Svenska, Cinematograph A/S, What Else? B.V., Icelandic Film, Blind Spot Pictures Oy, Filmek A/S, Lantia Cinema & Audiovisivi, VPRO Television
Guió: Lars von Trier
Direcció de fotografia: Robby Müller
Música: Björk
Intèrprets: Björk, Catherine Deneuve, David Morse, Peter Stormare, Vincent Paterson Cara Seymour, Vladica Kostic, Joel Grey, Stellan Skarsgard, Zeljko Ivanek.

Aniversari del bloc

2010-08-05T13:34:00.003+02:00

Benvolguts cinèfils,

Avui fa 4 anys que vaig començar aquest bloc, amb molta il·lusió i molt poca experiència blocaire.

No sabia penjar fotos, ni penjar enllaços. Els articles anaven pelats. Lletra pura. Això sí, amb una dedicació exemplar i, sobretot, amb moltes ganes que us agradessin.

4 anys són tota una vida en el món dels blocs. Ara en tinc d'altres, com sabeu, però aquest raconet de l'Anna és -i serà sempre- molt especial.

Per això no podia deixar passar l'efemèride sense fer-vos-en partícips.

Moltes gràcies a tots per la vostra fidelitat.

Fins aviat.

Cinema en català: Una notícia sobre "Ventre blanc"

2010-07-20T17:45:00.007+02:00

Avui aquest bloc cinèfil, en la línia de reivindicar la normalització del cinema català i en català a tots els nivells, es vol fer ressò d'un projecte que em sembla molt interessant.

Es tracta del film Ventre Blanc, una faula tragicòmica que parla d'altres maneres de ser feliç al marge de la societat de consum. No cal tenir cotxe, parella o hipoteca per assolir la felicitat. Ventre blanc és un relat místic i alhora delirant sobre l’amor, el transcendent i la caducitat de les coses.
En format coral, la pel·lícula narra les aventures vitals de tres persones: els portadors dels capgrossos de Vic. En paral·lel, tenen contacte amb la Nona: una organista d’onze anys que coneix un nen que viu dintre d'un orgue d’església.

El guió i la direcció són de Jordi Lara i la meva amiga Coia Valls, que m'ha passat la informació, forma part del repartiment. Les imatges del Teaser m'han agradat tant que us les enllaço tot seguit. Mireu-les. Ja veureu com també us criden l'atenció.

Ventre Blanc
www.ventreblanc.cat

Malgrat l'interès que demostra tenir, segurament aquest llargmetratge no arribarà a les sales comercials. És realment una pena. Fet íntegrament per catalans, com demostra la fitxa tècnica que adjunto tot seguit, probablement no passarà d'anècdota local. Em sembla vergonyosa aquesta despesa inútil de mitjans i de talent.

Hauríem de sentir-nos obligats a promoure el cinema català amb tot l'esforç que faci falta. I per això també ha de tenir espectadors. No ho oblideu.

Mentrestant, espero que Ventre blanc us faci tan bona impressió com a mi.

Fitxa tècnica:

Títol: Ventre blanc

Guió i direcció: Jordi Lara.
Fotografia i edició: Jordi Crusats i Sergi Lladó

So: Pablo Venegas

Música: Jordi Lara

Repartiment principal Enric/Merma: Enric Andreu; Xevi/Nen: Xevi Furriols; Manel/Veia: Manel Dot; Professor de dansa: Xevi Blancafort; Mare del professor de dansa: Isabel Gorina; Nona: Laia Alberch; Josep: Dani Tomàs; Susanna: Coia Valls; Mossèn Simó: Pep Simon; Rot: Enric Casassas; Jan: Jan Puig.

Ventre blanc va rebre la Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística 2009.

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: Tres colors: Blau

2010-07-15T20:37:00.013+02:00

Feia potser un parell d’anys que no visionava el primer lliurament de la trilogia que el cineasta polonès Krzysztof Kieslowski (Varsòvia 1941 - 1996) va dedicar als colors de la bandera francesa i a les divises de la República (Llibertat, Igualtat, Fraternitat). Després que ahir vaig tornar a contemplar les seves imatges, haig de reafirmar-me en una sensació antiga i irrefutable: una obra com aquesta justifica plenament que hom consideri el cinema el setè art.
Tres colors: Blau és una pel·lícula coproduïda per Polònia i França l’any 1993, la qual aconseguí amb total mereixement un seguit de premis que no vull deixar de ressenyar:
1993 Festival Internacional de Cinema de Venècia : Lleó d'Or, premi d'interpretació femenina (Juliette Binoche), millor fotografia (Sławomir Idziak)
1993 Los Angeles Film Critics Association Awards : millor música (Zbigniew Preisner)
1994 Cèsar : a la millor actriu (Juliette Binoche), al millor muntatge (Jacques Witta), al millor so (Jean-Claude Laureux i William Flageollet)
1994 Premis Goya : a la millor pel·lícula europea.
Premi Sant Jordi : millor pel·lícula, millor actriu (Juliette Binoche)
L’ambiciosa i original producció indaga de manera successiva en els tres lemes de la divisa francesa. Blau parla de la llibertat, de la mateixa manera que l’any 1994 Blanc es refereix a la igualtat i Vermell, obra magnífica que tanca la trilogia, a la fraternitat.
El mateix Kieslowski plantejava aquesta pregunta: Blau és la llibertat, la història del preu que paguem per ella. Fins a quin punt som verdaderament lliures? Tal vegada podem partir d’aquesta reflexió per a iniciar aquest article.
Blau recull la història de Julie, esposa de Patrice de Courcy, compositor de gran reconeixement internacional al qual han encarregat la composició d’un gran concert per a un important esdeveniment de la Unitat Europea. En un viatge en cotxe, es produeix un accident. Julie aconsegueix salvar-se, però Patrice i la filla del matrimoni, Anne, una petita de cinc anys, perden la vida. Aquest és el detonant de la trama, a partir del qual es desenvolupa la resta de la pel·lícula.

Julie queda absolutament ensorrada, però pren l’única decisió que personalment li permet tirar endavant. De manera que, refeta físicament de l’accident i després d’un intent de suïcidi que és incapaç de consumar, opta per desprendre’s de tots els béns materials i iniciar una nova vida sola i allunyada del món. No dóna explicacions a ningú. S’instal·la en un petit pis d’un barri qualsevol de París i es dedica a desvincular-se de l’entorn, pausadament, irrevocablement. Julie no conserva res de la seva vida anterior, ni tan sols les partitures del gran concert del seu marit, que destrueix en un important acte de llibertat. De la seva còmoda i benestant existència passada no se n’emporta res. Només un mòbil de pedres brillants que relluïa penjat del sostre de l’habitació de la seva filla. No té família. No pot comptar ni amb la seva mare –l’única persona que tal vegada seria capaç de mantenir-la connectada al passat–, perquè l’anciana pateix Alzheimer i es passa els dies en una residència, perduda en el seu món interior on ja quasi no existeixen ni la memòria ni les paraules.
Les coses, però, mai no resulten fàcils. Hi ha una periodista entestada a entrevistar Julie, convençuda que és ella la compositora, l’autèntica creadora de l’obra que signava el seu marit, l’artífex en l’ombra de l’admirada música de Patrice de Courcy. Julie no respon mai a la insistència de la periodista, com tampoc no vol vincular-se en excés a Olivier, l’ajudant de Patrice, home que l’estima calladament des de fa anys.

L’espectador es manté dubtós durant un temps respecte a l’autoria de la música, però, sense paraules explícites, el misteri s’acaba desvetllant. L’editora del compositor ha guardat una còpia del concert destruït. Per tal de salvaguardar una música tan bella, fa arribar les partitures a Olivier, amb la intenció que aquest conclogui el concert. Julie es molesta molt, però es produeix un fet que la fa canviar d’idea: casualment descobreix que Patrice tenia una amant amb la qual esperava un fill. Julie la busca fins que arriba a trobar-la i a parlar-hi. Quan s’adona que el seu marit l’estimava, fa allò que considera just i l’obsequia amb la gran finca familiar. Creu que li pertany al futur hereu, el qual vol que porti el cognom del seu pare. La pel·lícula finalitza quan dotze orquestres interpreten el gran concert simultàniament a dotze països de la Unitat Europea i les llàgrimes de Julie solquen el seu rostre. Generosa i lleial, mai no desvetllarà que ha ajudat Olivier a acabar el concert. Mai ningú no sabrà la vertadera identitat del geni creador d’aquella esplèndida música.
Recuperem aquí la reflexió de Kieslowski que inaugurava l’article. Fruit d’una meditació profunda i tot i acceptant el lliure albir del personatge, em sento en la necessitat de plantejar un interrogant. Fins a quin punt en l’actitud de la protagonista estem parlant de llibertat? No seria més adequat considerar que es mou en la tessitura de la simple supervivència? Al cap i a la fi, enfront de fets tan traumàtics com els que viu el personatge, la gent és capaç d’enfilar camins molt diferents.
El viatge de la Julie de Blau és un viatge cap al seu interior. Un viatge construït des del so cap al silenci. Si aconsegueix allunyar-se de la gent, si no torna a estimar, ja no patirà més. Se salvaguarda personalment. Són molt entenedores les imatges recurrents de la piscina on neda: el cap sota l’aigua per no sentir res, per aprofundir en l’aïllament i en la solitud.
Julie és una bona persona. La mateixa amant de Patrice li ho reconeix quan, en una seqüència especialment intensa, li confessa que el marit li havia parlat molt d’ella i li havia dit que era generosa i honesta i que sempre s’hi podia comptar. Julie no pot defugir la bondat i l’honradesa. Son part inherent del seu ésser. Per això es manté lleial al reconeixement públic del marit infidel, per això no confessa el seu virtuosisme musical, per això és capaç d’ajudar la veïna prostituta que la necessita o l’amant de Patrice sense esperar res a canvi. Fins a quin punt tants sacrificis signifiquen llibertat? Llenço la pregunta al vent. Si la meva crítica aconsegueix que algú s’animi a visionar la pel·lícula, tal vegada pugui respondre’m algun dia.
Blau és un cinema fet de silencis, on el diàleg hi té poc paper i la música, per contra, hi juga un rol tan rellevant que es converteix en un personatge més. Destaca el preciosisme estètic, la indagació profunda al voltant dels elements visuals i la bellesa de les imatges. Les foses a negre cada cop que la protagonista se sent assaltada per un sentiment profund posen en relleu els moments de canvi i d’assumpció de situacions.
Els objectes resulten molt importants: la flauta del músic de carrer; el mòbil de la filla; el matalàs on Julie havia fet l’amor amb Olivier i que l’home compra i guarda com un tresor; el televisor que acapara l’atenció de la mare, amb unes imatges d’esports de risc que contrasten fortament amb la incapacitació de la malaltia. I, sobretot, la creu. Un adolescent que presencia l’accident retorna a Julie una creu d’or perduda que ella sempre duia al coll. Julie, conseqüent amb la decisió de desprendre’s dels records, regala la creu al noi: “Ja me l’has tornada, ara és teva”. Poc després, quan en descobreix una d’idèntica penjada al coll de l’altra, comprendrà que per a Patrice aquella noia no era una diversió, que l’estimava.
Un munt de detalls esquitxen el metratge amb significació simbòlica, mostrant-nos clarament la personalitat creativa del cineasta polonès. El rodamón flautista que toca la coneguda melodia davant del nou pis de Julie, al qual ella respecta i busca quasi inconscientment; l’anciana que amb molt esforç llença l’ampolla de vidre al contenidor de reciclatge; la rata i les seves cries que entren al pis de Julie i que ella, malgrat la por i el fàstic, no pot matar personalment. I el concert, que retruny en la ment de Julie amb una insistència quasi insolent.
A Blau esdevé vital la llum i el color. Blau és el paper del caramel que la nena llença per la finestra del cotxe poc abans de l’accident. Blau intens el color de l’aigua de la piscina, blau lluminós el de les pedres del mòbil. Blau el to que predomina en la llum difusa de l’ambientació. Miralls, copes translúcides, reflexos en les finestres. Estèticament, la pel·lícula resulta d’una plasticitat extraordinària, a la qual contribueix sens dubte la magnificència d’una música que se’m fa difícil adjectivar. El cert és que la bellesa de les imatges viatja directament des de la pantalla als sentits de l’espectador.
Amb tot, no vull oblidar una altra bellesa, que intencionadament he deixat per al final: la meravella de la interpretació de Juliette Binoche, protagonista única i absolutament esplèndida. Per a mi, sens dubte, en el millor paper de la seva carrera. Continguda, mesurada, expressiva, convincent, amb uns ulls que es mengen la pantalla i amb una elegància personal quasi etèria. Jo diria: superba.
No sé si en un futur faré la crítica de Blanc i Vermell, però estaria bé per tancar el cercle i completar la trilogia. Mentre arriba el moment, m’agradaria remarcar que Blau paga la pena en ella mateixa. Defuig la complaença en el dramatisme fàcil i la substitueix per una composició plàstica amb un llenguatge propi. Una composició que aconsegueix implicar intensament la mirada i el sentiment del públic i que converteix l’obra en un producte singular, probablement únic.

Fitxa tècnica:

Títol original: Trois couleurs: Bleu
Any: 1993
Direcció: Krzysztof Kieslowski
Producció: (Polònia-França) Mk2 Productions/Tor Production
Guió: Krzysztof Piesiewicz & Krzysztof Kieslowski
Direcció de fotografia: Slawomir Idziak
Música: Zbigniew Preisner
Intèrprets: Juliette Binoche, Benoît Régent, Florence Pernel, Charlotte Vêry, Hélène Vincent, Phil ippe Volter, Claude Duneton, Emmanuelle Riva

Estrelles d'ahir

2010-07-05T19:41:00.009+02:00

En aquest bloc cinèfil ja sabeu que no em permeto gaire frivolitats, però avui he decidit penjar un enllaç que m'ha captivat. M'ha recordat la meva infantesa, plena de cinema. Plena de totes aquelles pel·lícules irrepetibles (moltes en blanc i negre) que em subjugaven. En la seva majoria, aquests films s'amollen perfectament a la denominació de "pel·liculons", una rara espècie que actualment ja no existeix. I no podem obviar que, en una part molt important, el glamour de les estrelles hi jugava un paper decisiu.

Il·lustro aquestes línies amb fotos d'algunes de les meves actrius preferides d'aquell període. I li dedico l'entrada al meu pare, cinèfil de pro a qui dec que despertés em mi per sempre l'amor pel setè art.

Però sobretot, us demano que no us perdeu l'enllaç. No ho lamentareu.

Després em podreu dir quantes "estrelles" actuals suporten amb totes aquestes ni un petit punt de comparació.

http://www.youtube.com/watch?v=1bFLyyiTTiE

La Llei del Cinema: una lluita per la llengua

2010-07-01T12:28:00.006+02:00

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Cinema. Des d'El racó de l’Anna hem anat seguint l’afer amb el lògic interès. Ja vam dir, des del principi, que ens va semblar molt seriosa la gestió del Conseller Tresserras, que considerem un home lluitador i d’idees clares.
Ara, ens felicitem per l’aprovació de la Llei com a primer pas, però sabem que només hem guanyat una batalla. La guerra per la instauració de la nostra llengua a les sales de cinema no s'ha acabat. Caldrà veure (i no ho diem des de la negativitat) si tots els acords es duen realment a terme.
De moment, la Llei entra en vigor al gener de l’any vinent. Restem a l’espera dels esdeveniments de tota mena que, oportunament, anirem comentant.
Mai no hem de baixar la guàrdia (i ara menys que mai) a l’hora de situar el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de la nostra societat. Com pertoca sens dubte a qualsevol idioma en el lloc al qual pertany.

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: El festí de Babette

2010-06-21T16:51:00.007+02:00

Vull començar aquest article amb una confessió. Quan vaig sospesar la possibilitat d’escriure la crítica d'El festí de Babette per al número 12 de “La Lluna en un cove”, no recordava que la pel·lícula fos tan magnífica. L’havia vista feia temps, la considerava una obra de culte, però no m’esperava que el nou visionat representés per a mi una tal sorpresa de plaer renovat. El festí de Babette és una petita perla del cinema danès que ningú que s’estimi el setè art no pot deixar escapar.
La pel·lícula, de 1987, va ser dirigida per Gabriel Axel, un dels més importants personatges de la indústria cinematogràfica de Dinamarca. Basada en un conte d’Isak Dinesen (pseudònim de l’escriptora Karen Christence Blixen-Finecke, nascuda el 1885), Axel en va confegir també el guió. La cinta va esdevenir ràpidament un gran èxit de públic i de crítica. Obtingué el Premi Especial del Jurat del Festival de Cannes 1987, l’Oscar 1988 a la Millor Pel·lícula Estrangera i el Bafta també a la Millor Pel·lícula Estrangera de 1989. Aquest important palmarès només serveix per avalar allò que un espectador amb sensibilitat pot constatar a bastament davant de la pantalla.
L’any 1987, tret de l’obra de l’eximi Ingmar Bergman, poques produccions escandinaves arribaven a les nostres cartelleres. Hauríem d’esperar al moviment Dogma 95, fundat pels directors danesos Lars Von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen, per sentir que el cinema nòrdic adquiria un ressò veritablement internacional. La meta d’aquest corrent era produir pel·lícules que destaquessin per la seva simplicitat, amb muntatges senzills sense modificacions en la postproducció i amb una potenciació del desenvolupament dramàtic i narratiu. Algun dia en parlarem en profunditat, però el cas és que, quan es va filmar El festí de Babette, encara mancaven vuit anys per a l’aparició de Dogma. Tanmateix, l’obra de Gabriel Axel va aconseguir, amb plena justificació, infiltrar-se a totes les sales del món.
La història que ens mostra El festí de Babette es desenvolupa durant el segle XIX en una minúscula població costera de l’oest de la península de Jutlàndia. Un sacerdot, fundador d’una severa comunitat religiosa hereva de les doctrines luteranes, té dues filles molt boniques, Martina i Philippa. Les dues es dediquen en cos i ànima a ajudar el seu pare, la tasca del qual assumeixen com a pròpia. El petit poble és una societat hermètica, austera i puritana, on les noies inverteixen el seu temps en obres de caritat, pregaries col·lectives i tasques de la llar. Ambdues tenen sengles pretendents que les estimen de debò. La gran, Martina, un militar de l’exèrcit, nebot de la senyora més rica del poble. La petita, Philippa, un famós tenor francès, Achille Papin, que es refugia a Jutlàndia per descansar de l’esgotadora vida del cantant prestigiós. Com que Philippa té una veu de soprano encisadora, el tenor pretén convertir-la en la nova estrella de l’Òpera de París. Li fa algunes classes, però quan Philippa s’adona que s’està implicant de debò, decideix renunciar. La repressió de l’ideari religiós patern, imposat malgrat tot sense violència, obliga les dues noies a la negació de llurs desitjos, de llurs sentiments. Les seves existències queden circumscrites a l’ambient monòton i clos de la petita comunitat. Tanmateix, en cap moment semblen infelices. La fe i la devoció envers el projecte del seu pare omplen els seus dies.
La pel·lícula es desenvolupa en dues fases. La primera, en forma de breu analepsi, abraça els esdeveniments que acabo de resumir, durant els anys de joventut de Martina i Philippa. La segona, que ocupa el gruix del metratge, té lloc després de la mort del predicador, quan ambdues dones ja es troben ben entrades en la maduresa. La història es desgrana lentament, contada per una invisible veu femenina. Una narradora omniscient que refereix els fets de manera senzilla, quasi esquemàtica, dotant el relat d’una suau reminiscència de conte de fades.
La segona part arrenca amb l’arribada d’una estrangera, Babette, una dona francesa portadora d’una carta per a les dues germanes. La missiva està signada per Papin, el tenor ( ja un home molt gran), que mai no havia oblidat Philippa ni el petit poble danès. A la carta, demana a les germanes que aixopluguin la seva filla Babette, fugida de França a causa de la guerra, en la qual han mort el seu marit i el seu fill. En un primer moment, Martina i Philippa no saben què dir. El sol mot “francesa” és causa de sorpresa i recel. A més, no tenen diners per pagar una minyona. Les seves rendes són exigües i les dediquen bàsicament a l’ajut dels pobres. Tanmateix, quan Babette els comunica que no cobrarà res i que tan sols necessita un lloc per a viure, elles, en nom de llur fe cristiana, li obren les portes.
L’arribada de Babette tot ho capgira. I no pel fet que sigui, com hom podria suposar, una francesa moderna i eixelebrada. Al contrari. Babette és modesta, reservada, eficient. S’ocupa de totes les tasques de la llar, especialment de la intendència. Aconsegueix, no sense utilitzar una certa picaresca, fer créixer sorprenentment la renda de les germanes. Es fa estimar de tothom i els anys passen en un plàcid esdevenir a la vora de la feréstega, salvatge i solitària costa oest de Jutlàndia.
L’únic vincle que Babette manté amb França és un bitllet de loteria que el seu pare li renova anualment. L’arribada d’una nota amb un xec de deu mil francs, on li comuniquen que la loteria li ha tocat, serà el punt d’inflexió de la història. Babette, de cop i volta, ha esdevingut rica. Martina i Philippa tremolen d’inquietud davant del fet que vulgui marxar. Per contra, la francesa expressa un desig sorprenent. Vol organitzar amb els seus diners el sopar de commemoració de l’aniversari del pastor, que les germanes celebren cada any per a tota la comunitat. Babette s’expressa taxativament, de manera inapel·lable: “Vull preparar una autèntic àpat francès”.
Un autèntic àpat francès! Com quan –en el conte de fades– la carbassa es converteix en carrossa, de sobte la sofisticació i el luxe de la societat parisenca irrompen en el gris, gèlid i avorrit ambient nòrdic. Babette fa venir de França el bo i millor dels millors mercats. Un esclat de colors, olors i sabors que enlluernen el mateix espectador: espècies, fruites, cafès, vins, xampanys, aus, verdures, condiments, xocolates. Fins i tot una enorme tortuga viva per fer-ne sopa. És impossible que un tal devessall d’esplendor no trasbalsi la pobra i fosca comunitat luterana. El nord enfront del sud. La contenció enfront de la passió. La repressió suposadament virtuosa enfront del plaer dels sentits.
Els integrants de la secta –ancians i ancianes sempre vestits de negre com corbs al voltant d’un arbre ressec– es reuneixen tremolosos i espantats. No poden tolerar aquella ostentació quasi demoníaca. No poden acceptar una temptació que endevinen salvatge. Allò serà un aquelarre, cosa de bruixes. El sopar s’ha de suspendre! Tanmateix, és evident que les germanes no ho poden permetre. Babette s’ha gastat molts diners, fa un gran esforç, està il·lusionada. Elles li ho deuen, en nom de tants anys de servei abnegat. Els corbs arriben a un acord intermedi, que consideren que els pot salvar la consciència. Assistiran al sopar, però, passi el que passi, no lloaran el menjar, ni tan sols no l’esmentaran. Parlaran d’altres coses, sofriran el tràngol d’empassar-se els plats i la beguda sense fer-ne cas, quasi com un deure desagradable. Serà la manera d’expiar el pecat que significa la sola idea d’estar convidats a un esdeveniment com aquell.
I, enmig d’aquest ambient, arriba el gran dia. Babette ha fet portar de París delicades vaixelles i fines cristalleries, tovalles de fil i coberts d’argent. Els comensals s’asseuen a taula, expectants i seriosos. Martina està especialment excitada, perquè en l’últim moment s’hi ha afegit, per acompanyar la seva vella tia, el militar (ara capità i home de món) que l’havia festejat quan era jove.
La llarga escena que segueix, moment culminant de la pel·lícula, és de factura esplèndida, amb una dosi molt ben mesurada de suspens contingut. L’espectador assisteix a l’estupefacció del capità, que se sorprèn de la qualitat del menjar que li ofereixen, que no comprèn el silenci circumspecte de la resta de comensals, que reconeix entusiasmat els plats excepcionals d’una xef de gran renom que abans regentava un selecte restaurant de París. Contempla els membres de la comunitat, que s’entesten a mantenir l’actitud pactada, que mengen en silenci, que s’observen de reüll. Es fixa en les germanes, que creuen mirades de sorpresa i d’esperança còmplice. I, sobretot, descobreix una Babette impertèrrita, que organitza des de la cuina, com un virtuós director d’orquestra, els plats, els vins, les copioses delicadeses que se succeeixen sense treva.
I aleshores, un seguit de primers plans: els greus rostres dels corbs, les mirades nervioses, els dubtes, les indecisions, la lenta relaxació quasi a contracor, els primers somriures, els sospirs, les galtes enrojolades, l’ambient festiu, les bromes, els ulls en blanc, el plaer, la sensualitat, la satisfacció.
Babette, fins el moment personatge anònim per més que singular, gaudeix honorant el seu poble d’acollida, però aquest no és el motiu principal pel qual decideix d’organitzar el festí. En realitat, en desvetllar davant de tots el seu do, està reafirmant la seva identitat personal per darrera vegada. Perquè s’ha gastat tots els diners del premi i no té cap intenció de marxar de Jutlàndia. Res no la lliga a França. Allò és casa seva. Martina i Philippa queden summament afligides quan Babette els comunica que no té diners. “Oh. Tornes a ser pobre”, exclamen amb tristesa. “No”, respon Babette fermament, “una artista mai no és pobre”.
Babette aconsegueix estimular, en els seus veïns, la conjunció entre els sentits i l’ànima, afluixar el sever rigor de la doctrina religiosa. A través del gaudi del paladar, allibera la repressió i la solitud, els enfrontaments i les rancúnies. La comunitat en ple, després de la renúncia implícita, acaba ballant i cantant damunt la neu en una rondalla de companyonia i germanor. Tal vegada no han acabat de copsar l’esdeveniment en sa justa mesura: el fet insòlit que la més reconeguda xef de París, que viu des de fa anys en la seva obscura i despintada aldea, els ha ofert un regal absolutament diví. Tanmateix, en realitat no importa. Només importa el resultat: un poble que reviu, una artista que crea, una història fascinant.
Com sentencia la veu de la narradora en la culminació final: “En aquest bonic món nostre, tot és possible”.

Fitxa tècnica

Títol original: Babettes gaestebud
Any: 1987
Direcció: Gabriel Axel
Producció: (Dinamarca) Nordisk Films / Panorama Film International / DFI
Guió: Gabriel Axel (conte d’Isak Dinesen)
Direcció de fotografia: Henning Kristiansen
Música: Per Norgard
Intèrprets: Stéphane Audran, Jean-Philipe Lafont, Gudmar Wivesson, Jarl
Kulle, Bibi Andersson, Bodil Kjer

Cine, cine, cine, más cine por favor - Carteles de Cine - Aute

2010-06-05T00:25:00.001+02:00

CINEMA EN MAJÚSCULES. AVUI: DERSU UZALA

2010-05-27T11:37:00.010+02:00

Aquest mes de maig, la secció Cinema amb majúscules ens porta un article sobre una de les meves pel·lícules favorites: DERSU UZALA, d'Akira Kurosawa. Espero que en gaudiu.

Dersu Uzala

A hores d’ara, als espectadors occidentals ja no ens sembla una curiosa raresa l’arribada a les nostres pantalles de pel·lícules asiàtiques o d’Europa de l’Est. Per poc que es prodiguin –fagocitades encara massa sovint per la gran indústria nord-americana–, han anat fent-se un lloc a les sales de cinema de tot el món. Avui, tothom coneix els noms d’Ang Lee o de Zhang Yimou i les pel·lícules de terror japoneses han assolit un èxit sense precedents, fins el punt que, en molts casos, han estat versionades als Estats Units. Tanmateix, trenta anys enrere no resultava tan fàcil accedir a les produccions d’aquella banda del planeta. Només gaudiren d’una certa presència els cineastes que tingueren la fortuna d’obrir-se camí envers el respecte i el reconeixement internacionals. Entre ells, Akira Kurosawa en fou sens dubte un dels més insignes i dels més admirats.
La crítica actual considera Kurosawa (Tòquio 1910-1998) un dels millors directors cinematogràfics de tots els temps. La seva filmografia és àmplia i curulla de premis, amb títols tan emblemàtics com Rashōmon (1950), Els set samurais (1954), Kagemusha (1980) o Ran (1985). El 1975 va filmar Dersu Uzala, un projecte coproduït per Rússia i Japó que Kurosawa tenia in mente des de feia molts anys. Val a dir que la pel·lícula va representar una mena de salvavides per al cineasta, després del seu intent de suïcidi el 22 de desembre de 1971. Dersu Uzala fou ràpidament una de les seves obres més valorades. Obtingué el Gran Premi del Festival Internacional de Cine de Moscou, l’Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa i el David de Donatello a la Millor Pel·lícula de l’any 1976.
A Dersu Uzala, les imatges són fascinants, però el pas del temps sempre deixa rastre i no és fàcil oblidar que la pel·lícula ja té quasi trenta-cinc anys. Els avenços de la tècnica han estat tan prodigiosos darrerament, que la fotografia i els efectes especials no poden competir amb la qualitat de què gaudeix el cinema actual. Tanmateix, aquesta circumstància resulta absolutament irrellevant. Quan es fa difícil trobar adjectius per qualificar una creació artística, podem assegurar que, per bé o per mal, som davant de quelcom significatiu. En el cas de Dersu Uzala es tracta sens dubte d’una obra mestra, una d’aquelles perles inigualables que el setè art ens ofereix molt escadusserament per recordar-nos que el plaer estètic no és un miratge ni una invenció de la imaginació humana.
La història té un rerefons autèntic, ja que està basada en el relat autobiogràfic intitulat Dersu, okhotnik, del capità rus Vladimir Arseniev. En ell, el militar descriu les seves expedicions topogràfiques d’inicis del segle xx al llarg de la vasta regió siberiana d’Ussuri. La regió d’Ussuri delimita, amb el riu del mateix nom, la frontera entre Rússia i la Xina i està constituïda bàsicament per la taigà, denominació de les grans extensions de boscos de coníferes. El clima és fred, gèlid, glaçat, el propi de les terres boreals. Un lloc inclement, a tocar de la temible estepa siberiana, on hi viu tot sol –després de la mort de la seva família a causa de la verola– el caçador mongol Dersu Uzala.
La pel·lícula presenta una estructura circular. Les primeres imatges ens traslladen al 1910, quan el caçador ja és mort i el capità arriba al llindar de la taigà tot cercant, després d’uns anys, la tomba on havia enterrat el seu amic. Dersu Uzala, en la seva totalitat, serà l’evocació del record que la tornada a aquell indret provoca en el militar rus. Al peu de la mateixa tomba, poc després de la mort del vell mongol, conclou el metratge. La remembrança està construïda a partir de dues seqüències temporals diferenciades, que corresponen a sengles expedicions del destacament topogràfic. La veu del capità, en la seva qualitat de narrador omniscient protagonista dels esdeveniments, és el fil conductor que ens va desgranant pausadament la història. La primera expedició, l’any 1902, correspon a la trobada dels dos personatges. Dersu i els militars russos topen una nit per casualitat. El corrent de simpatia entre el capità i el caçador és mutu i el capità li proposa que li faci de guia. Així, s’inicia una estreta relació que durarà la resta de les seves vides. La segona expedició té lloc cinc anys més tard, el 1907, quan el capità i els seus homes tornen a la zona per continuar la feina.
La pel·lícula representa, per damunt de tot, un emotiu cant a l’amistat vertadera i pura. Un al·legat magnífic a favor de la capacitat humana –malauradament tan poc posada en pràctica– de mostrar agraïment, respecte i lleialtat. Dersu i Arseniev, dos personatges de cultures, ètnies i formes de vida absolutament distintes, estableixen un lligam net i profund de companyonia i amor. Llurs aventures i desventures en la desolada taigà, els perills compartits al llarg del terrorífic hivern de Sibèria, els ensenyaments que Dersu –humil, senzill, sempre mesurat– transmet a Arseniev, teixeixen entre tots dos un fil invisible que res ni ningú no podrà trencar.
El ritme narratiu de la pel·lícula és tranquil i serè, quasi diríem que imposat per una natura imponent que ostenta un paper molt significatiu dins de la història. L’afinitat amb el paisatge ens porta ressons de la filosofia organicista, que hom podria definir succintament com la doctrina que concep el món com un organisme viu. Tot està en relació amb el gran cos orgànic que és l’univers i, des d’aquest punt de vista, la fusió entre l’home i la natura és total. Dersu personifica clarament aquesta fusió. Per a ell, tot és “gent”. “Gent” són els éssers humans, els animals, els arbres, el sol, la lluna. De la mà del vell mongol, els quatre elements de l’antiguitat apareixen per recordar-nos els nostres orígens. L’aigua, el foc, la terra, el vent són “gent molt forta i, quan s’enfaden, fan por”. Per definir la pluja, el caçador mongol afirma amb convenciment: “El sol és el nostre pare, però de vegades ens portem malament i plora”. Les paraules de Dersu són sempre assenyades. L’home i l’entorn conviuen en pau si es respecten mútuament. “Si el sol es mor, tot es mor”, diu el savi Dersu.
El diminut caçador –el seu físic és mínim, insignificant– és un personatge entranyable, amb una ànima generosa i neta. Per a ell, els conceptes de maldat i de bondat no tenen secrets, estan clarament delimitats i es fonamenten en les accions. Al món hi ha “gent dolenta” (com els mosquits, que piquen, o els homes que maten animals sense motiu) i “gent bona”, com el seu amic Arseniev. Els objectes inanimats també són “gent”. Per això, els cartutxos que poden assassinar són “gent dolenta”. Tanmateix, Dersu no és un ingenu ni està tractat com un babau ignorant a l’estil dels indis en les pel·lícules de l’oest. Dersu representa la saviesa en estat pur, l’home que viu en total comunió amb l’univers. De fet, el caçador mongol esdevé el mestre del capità, al qual guia en el seu viatge iniciàtic a través de la indòmita taigà.
La pel·lícula posseeix moments absolutament esplèndids, instants antològics en la història del cinema. En la primera expedició, Dersu salva la vida del capità quan es perden en un llac gelat. Es tracta d’una escena magnífica, que aconsegueix mantenir l’espectador amb l’ai al cor utilitzant molt pocs artificis. La música és l’udol del vent, que creix amb una violència implacable. La claror, el joc de llum i d’ombres de la nit siberiana, que s’acosta a velocitat de vertigen. El so, la respiració dels dos homes que pugnen per no morir glaçats enmig dels gels d’Ussuri. Només un talent com el de Kurosawa podia regalar-nos un instant així.
En realitat, tot el metratge està farcit de seqüències d’emoció colpidora. Hom pot destacar el retrobament dels dos homes a l’inici de la segona expedició, quan es busquen en la immensitat de la taigà sense saber si es tornaran a veure. L’abraçada entre tots dos, llurs mostres sinceres d’afecte i d’amistat, són un bàlsam per a l’esperit del fascinat espectador. També resulten entranyables les fotografies que fan els soldats del destacament durant la tardor siberiana. Fotografies enmig del bosc, on comparteixen tots plegats vivències inoblidables, i que Kurosawa té l’encert d’emetre en una successió d’imatges fixes de color sèpia.
Al final de la segona expedició, s’inicia la decadència del mongol. És vell i està cansat i els seus greus problemes de visió li impedeixen continuar vivint de la cacera. El capità li ofereix aixopluc a casa seva, amb la seva família. Dersu no vol acceptar, però l’adversitat de les circumstàncies no li deixa gaires alternatives. Tanmateix, l’espectador comprèn des del principi que la ciutat no serà un lloc per a Dersu. Allunyat dels boscos i de l’aire lliure, el caçador es consumeix lentament. La interrelació amb el paisatge, amb els arbres, amb el riu representen la seva essència. Ell i la taigà són parts indestriables del tot, del conjunt de l’univers. Tancat en una casa, Dersu s’ofega. Finalment, amb el cor destrossat, decideix tornar al bosc. Pocs dies després, la família Arseniev rep l’avís que l’han assassinat, probablement per robar-li el rifle que el capità li havia ofert com a regal de comiat.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Som enmig del fred inclement d’una de les regions més gèlides del planeta. Un fotograma. La càmera s’allunya lentament, de manera imperceptible. Un pla: la humida terra siberiana en un monticle recent que colga el cos inert del vell caçador. El capità de l’exèrcit rus Vladimir Arseniev resta immòbil als seus peus, el cap cot, el dolor contingut. La pèrdua. La pèrdua irremeiable.

Silenci.

Dersu Uzala és per damunt de tot una pel·lícula de silencis.

Aleshores la veu d’Arseniev, trencada. Una sola paraula, un únic mot. El nom d’un bé escàs i valuós, d’un bé insubstituïble. El nom de l’amistat, que ressona com un lament en la quietud immensa de les llunyanes terres: Dersu!

Fitxa tècnica:

Títol original: Dersu Uzala
Any: 1975
Direcció: Akira Kurosawa
Producció: (Rússia i Japó) Yoichi Matsue, Nikolai Sizov
Direcció de fotografia: Asakazu Nakai, Fyodor Dobronavov, Yuri Gantman
Música: Isaac Schwalz
Intèrprets: Maxim Munzuk, Yuri Solomine, Schemeikl Chokmorov, Vladimir Klemena, Svetlana Danielchanka

Nova secció: Cinema en majúscules. Avui: Les aventures de Priscilla

2010-04-30T10:47:00.009+02:00

Aquest racó cinèfil estrena avui una secció, CINEMA AMB MAJÚSCULES, on publicarem les crítiques procedents de "La lluna en un cove" que ja tinguin un cert temps. Parlarem de pel·lícules que ja no estan en cartellera, però que posseeixen un interès manifest i que vull recomanar per si algú se les va perdre. Espero que la iniciativa us resulti plaent.

Comencem amb: Les aventures de Priscilla.

El cinema australià, que no sempre arriba amb facilitat al circuit comercial dels països de parla no anglesa, periòdicament ens regala títols que, per motius diversos, aconsegueixen depassar totes les fronteres. Cocodril Dundee, La boda de Muriel o Moulin Rouge són exemples paradigmàtics que corroboren la meva afirmació: una comèdia d’humor fàcil i universal (que fins i tot va comptar amb una segona part), un melodrama sobre les incongruències i els buits de la societat actual (amb la música d’ABBA de fons) i un curiós musical amb l’atractiu de l’encisadora Nicole Kidman, van omplir les sales de cine del món sencer. Per no parlar d’una producció de tant renom com El piano, que ens va commocionar col·lectivament i que va veure recompensada la seva qualitat amb un nombre incomptable de premis.
A aquesta petita llista podem afegir sens dubte la pel·lícula que ens ha semblat oportú comentar avui, Les aventures de Priscilla. Es tracta d'una pel·lícula de l’any 1994 dirigida per Stephan Elliott i protagonitzada per Terence Stamp, Hugo Weaving i Guy Pearce. Catalogada com una comèdia, guanyà un Oscar al millor vestuari. Amb un plantejament senzill que reprodueix el tradicional esquema del viatge per carretera, va obtenir un important èxit de públic i de crítica. A hores d’ara, l’obra ha passat a formar part del selecte univers de les pel·lícules considerades “de culte”.
La trama arrenca quan tres artistes de cabaret de Sidney –dos transvestits i un transsexual de certa edat que acaba d’enviudar– s’embarquen en un complicat i llarg viatge en direcció a la llunyana població d’Alice Springs, on els han contractat per actuar en un petit hotel. Per arribar-hi, es veuen obligats a travessar l’inclement desert roig del centre d’Austràlia. A causa de llur precarietat econòmica, prenen la decisió d’adquirir com a mitjà de transport un autocar, antic i tronat, que bategen amb el nom de Priscilla. Les aventures se seguiran enmig de l’esclat de colors dels estrafolaris vestits dels personatges, les seves extravagants conductes, les cançons i la música. Amb una certa sorpresa, perquè la pel·lícula no resulta en cap moment un producte convencional, l’espectador es veurà abocat a seguir els personatges en llur delirant camí a través de les desolades terres de l’Austràlia més inhòspita.
Rere aquest plantejament de comèdia esbojarrada, Les aventures de Priscilla amaga una lectura més profunda. Aquest fet no és insòlit. Sovint la literatura i el cinema s’emparen en l’humor per afrontar les grans qüestions de la vida i de la naturalesa humana. A Priscilla aquesta profunditat s’aconsegueix sense cruesa, sense sensibleries exagerades, sense cap insinuació del plor. En aquest sentit, el cinema australià em sembla molt sobri. Ni tan sols en una obra tan dura com El piano, la directora Jane Campion no va caure en la llàgrima fàcil a la qual la indústria americana ens té tan acostumats.
Els tres protagonistes de Priscilla arrosseguen un bagatge personal punyent. I, en tots els casos, la problemàtica sorgeix de la dificultat de tirar endavant una existència normalitzada enmig de llur diversitat. Significativament, tots tres admeten que no tenen gaire temes de conversa que no estiguin directament relacionats amb la seva professió i amb la seva singularitat sexual.
El transsexual, Bernadette, ha arribat pràcticament a la vellesa i se sent sol i acabat. Ha passat la vida fent de “reina” dalt dels escenaris, però ara comprèn que ja no disposa de tot el temps del món. I no obstant això, és un cínic sibarita que mai no perd l’alegria de viure. El sarcasme i la mordacitat li serveixen d’escut per continuar endavant. Els seus companys de viatge no són més afortunats, malgrat la seva joventut. L’Adam (de nom artístic Felicia) representa el prototipus del borratxo compulsiu i histriònic, que perd el control fàcilment i que gaudeix fent la guitza als amics per tal de no abordar la dolorosa realitat. I en Tick (o la Mitzi) és el transvestit seriós, torturat i poc comunicatiu que encara té problemes d’identitat, que un dia va provar el matrimoni i que fins i tot és pare.
El camí que emprenen els personatges de Priscilla serà també un recorregut pel seu interior. Aquesta circumstància representa una constant en la literatura i el cinema de viatges: la ruta a través de l’ardent desert servirà per aprofundir en el sentiments individuals i col·lectius. El director, amb una gran delicadesa, ens regala petites remembrances del passat, lleus pinzellades que ens apropen a la idiosincràsia dels protagonistes. El nen que ha patit abusos (l’Adam), el que neix dins d’un cos equivocat (la Bernadette, que no suporta que pronunciïn el seu nom autèntic, Ralph) i el jove que ha tingut un fill quasi sense adonar-se’n i envers el qual experimenta un sentiment ambivalent d’amor i de pànic (en Tick).
Stephan Elliott, amb la mesurada naturalitat que sol caracteritzar els directors dels nostres antípodes, desgrana la realitat social australiana calmosament, al ritme del pausat viatge, però sense oblidar en cap moment la conflictiva temàtica que té entre les mans. No hi ha truculència excessiva, però tampoc voluntat d’ocultar les xacres socials. En el seu periple, els protagonistes topen amb el rebuig homofòbic dels arcaics pobles miners de l’interior –que desemboca en la inevitable baralla entre el “mascle dominant” i els “patètics marietes”–, amb la incomprensió i els tabús, amb la mirada de la por. La SIDA (no podem oblidar que és una pel·lícula de l’any 94, quan la malaltia encara representava una sentència de mort), també hi és present. En un poblat perdut, l’autocar apareix amb una pintada enorme que convida a marxar als portadors del “mal”. La identificació de la SIDA amb l’homosexualitat rep la resposta adequada per part dels personatges: sense immutar-se, pinten la Priscilla d’un llampant to violeta. L’autocar, que ha esdevingut casa i refugi, continua l’accidentat viatge relluint a ple sol amb el seu nou i simbòlic color.
En contrapartida, la pel·lícula palesa la generositat de les minories. Els aborígens apareixen com els més receptius en l’acceptació dels estrafolaris personatges, fins el punt de compartir entre rialles sinceres una festa nocturna normalitzada i fraterna. I és que cal remarcar que la tendresa batega en totes les escenes de Priscilla. Hi ha papers secundaris entranyables. Destaca el mecànic que acaba festejant amb Bernadette, l’alegre i comprensiva exesposa d’en Tick i sobretot el seu fill (un nen de vuit o nou anys que, amb les seves preguntes intel·ligents i la seva innocència, catalitza el sentit últim de l’obra). Perquè en realitat Les aventures de Priscilla, amb el seu to de comèdia irreverent i vital, no té altra intenció que enlairar un cant a la tolerància, a l’acceptació de la diversitat, al dret de tots a la llibertat.
A Priscilla, l’exaltació de l’alegria de viure està íntimament relacionada amb dos aspectes molt ben aconseguits: el vestuari (no debades van atorgar-li un Oscar en aquest apartat) i la música. Els vestits de les tres “reines” no poden rebre altre qualificatiu que el de delirant. Llur originalitat ratlla el surrealisme. Plomes, colors atrevits, barrets gairebé impossibles de concebre. Un vestit fet amb xancletes de platja acompanyat d’unes arracades enormes, diademes, flors, joies monumentals, daurats, platejats, sabates de plataforma... Una gamma increïble de talent creatiu.
I tot seguit, la música. Una banda sonora magnífica, fàcil de recordar, on destaca un dels himnes gais per excel·lència, I will survive, de Gloria Gaynor; la indefugible música d’ABBA (tan popular a Austràlia, com també va demostrar una altra pel·lícula de culte, La boda de Muriel); i els èxits dels Village People. Tanmateix, la sensibilitat musical va una mica més lluny: un dels somnis de l’Adam (o, millor dit, de la Felicia) és travessar el desert al compàs de La Traviata de Verdi, somni que acompleix amb plaer infinit a bord de l’incombustible autocar violeta. Les imatges són plàsticament fantàstiques, molt suggestives, emparades en una fotografia excel·lent.
Una gran part del succés de Les aventures de Priscilla rau sens dubte en la feina dels actors. Guy Pearce en el paper d’Adam/Felicia, Hugo Weaving en el de Tick/Mitzi i el veterà Terence Stamp en la pell de Bernadette, aconsegueixen una naturalitat extrema en llurs interpretacions. Res en ells està fora de lloc, ni tan sols en les gairebé esperpèntiques actuacions musicals. Terence Stamp, després de representar nombrosos papers de dolent i de malcarat al llarg de la seva vida artística, compon una interpretació antològica, quasi diria que la millor de la seva carrera. La recreació d’un transsexual madur, exquisidament femení i alhora marcadament sarcàstic, podria caure amb facilitat en l’exageració histriònica. Però el to és sempre tan mesurat, fins i tot en el context dels balls i les cançons, que hom no pot evitar sentir que és un autèntic plaer veure’l a la pantalla. Personalment em recorda el paper absolutament esplèndid de Robert Preston a Víctor Victòria. Quan en una escena Bernadette declara: “Avui en dia els cavallers són una espècie a extingir”, a l’espectador l’assalta la idea que tal vegada Stamp és encara un dels cavallers del cinema.
No cal afegir gaire més. Només recomanar vivament, a qui no l’hagi vist, Les aventures de Priscilla. Un producte estrany, diferent, curiós. Una alegria cinematogràfica de l’altra punta del món que ens demostra que amb la vivesa de l’humor, de la música i del color, també es poden fer petites (o grans) declaracions de principis.

Fitxa tècnica:

Títol original: The Adventures of Priscilla, Queen of the Desert
Any: 1994
Direcció: Stephan Elliott
Producció: Al Clark, Michael Hamlyn
Direcció de fotografia: Brian J. Beheny
Música: Guy Cross
Intèrprets: Terence Stamp, Hugo Weaving, Guy Pearce, Bill Hunter, Sarah Chadwick, Mark Holmes

Premi "Val la pena"

2010-04-09T11:51:00.005+02:00

Avui estic contenta perquè puc compartir amb vosaltres una notícia que m'ha fet molt feliç. Des d'aquesta esfera virtual, que cada dia té més pes, el magnífic bloc de la meva amiga Elisabet Roig, Depasseig, ha concedit a "El racó de l'Anna" el premi "Val la pena". Moltíssimes gràcies, Elisabet! No sé què dir, perquè em consta que visites molts espais.

Hi ha unes regles que cal seguir amb aquest premi, companys.

Heu de col·locar aquest segell agraint al blocaire que us l'ha atorgat tot esmentant el seu bloc, de tal manera que si cliquen al segell els hi porti. Després heu de pensar en deu blocaires més per fer-ne una cadena amb les mateixes regles, tot explicant el mateix. Una vegada ho hàgiu pensat, cal posar els enllaços d'aquests blocs i demanar-los que seguexin la cadena. Moltes gràcies.

La meva selecció ha estat molt difícil, però allà va, esperant que els no triats no s'enfadin de cap manera, perquè només podien ser deu:

Biosofia, la saviesa de l'art de viure

Blaugranes en cadira de rodes

Catalans reaccionen (Carpe diem)

Matemàtiques, la meva passió

El bloc de l'Aurèlia

La Lluna en un cove (literatura en català i en paper)

Nausica a les golfes

Ítaca 2000: el quadern de bitàcola

Safata de xiuxiueigs

La pàgina de Shaudin Melgar-Foraster

Mil·lenium III: La reina al palau dels corrents d'aire

2010-03-21T11:17:00.011+01:00

Ahir vaig exhaurir, cinematogràficament parlant, la saga Mil·lenium. Atès que el seu creador literari, Stieg Larsson, va desaparèixer sobtadament i de manera prematura, ja no podrem saber com continuen les aventures de la nostra heroïna més recent, Lisbeth Salander.

La pel·lícula s'adiu perfectament amb les dues primeres entregues i continua tenint el ritme mesurat i realista (si és que una història tan poc convencional es pot denominar així) de Mil·lenium I i II. Ben allunyada, per tant, del sensacionalisme i la comercialitat que solen posseir els productes d'aquest tipus arribats del cinema que estem més habituats a veure, l'americà.

La pel·lícula ha estat adaptada amb la reconversió o l'eliminació d'algunes de les trames paral·leles de la novel·la, que haguessin convertit la cinta en un producte excessivament llarg (tot i això, la durada és de 2 hores i mitja) i que no eren del tot rellevants, com l'assetjament a l'Erika Berger (que aquí es vincula amb l'afer Salander, quan a la novel·la no hi té res a veure) o la història d'amor entre la Figuerola (mai no sabrem què hi fa una policia amb aquest cognom a Estocolm) i en Mikael Blomkvist, que simplement no apareix.

Tot i això, la pel·lícula resulta una mica llarga, cosa que diria que no succeeix amb els dues primeres. Tanmateix, els personatges/actors ja formen part també del nostre bagatge i és agradable veure les seves darreres peripècies a la pantalla. No hem de sobredimensionar res, ni llibres ni cine. Per tant, només hem de tenir clar que estem davant d'un digne producte de consum que ens ha distret de valent i que ja forma part per sempre més de la nostra història lectora i cinematogràfica.

Poca cosa més podem afegir. Un thriller suec ben fet i ben ambientat, que ens permet recórrer els indrets i els personatges que havíem recreat en la nostra imaginació.

No sap greu acabar la vinculació amb l'obra del desafortunat Larsson amb la versió audiovisual del seu llegat i molt menys gaudir un cop més d'un personatge tan fantàstic com la Lisbeth Salander.

INVICTUS

2010-03-15T19:49:00.009+01:00

Ahir, després de força temps, vaig tornar al cinema. La feina m'aclapara, però ja no podia suportar l'enyor, de la mateixa manera que em feia patir la terrible sensació que aquest bloc es trobava en un trist estat d'abandonament.

La pel·lícula triada fou la darrera estrena de Clint Eastwood, que ja a priori em generava força curiositat, especialment després de la bona impressió que m'havien causat les seves últimes obres. D'altra banda, les crítiques, en aquesta ocasió, no eren tan bones. Per tant, volia comprovar-ho personalment.

Val a dir, com a primera providència, que Invictus no posseeix la categoria de Gran Torino. Esdevé un producte més convencional. El resultat no assoleix els mateixos nivells d'excel·lència ni palesa tan clarament la personal empremta del seu guionista/director. No obstant això, es tracta d'una bona pel·lícula, de factura impecable, cadència fluïda -no avorreix gens malgrat la quantitat d'escenes de rugbi que conté- i interpretació superba. Hom diria que veure Morgan Freeman a la pantalla és com veure realment Nelson Mandela.

La pel·lícula, basada en fets reals malgrat que filtrada per la ploma de John Carlin en la seva novel·la El factor humà, recrea els primers anys de Mandela al front del govern sudafricà. Els seus esforços, aprofitant la celebració a Sudàfrica de la Copa del Món de Rugbi (allà aquest esport és el rei), per aconseguir la reconciliació nacional. Resulta evident, després de 15 anys (els fets tenen lloc el 1995) que els problemes econòmics, de racisme i d'identitat nacional no han desaparegut del ric país africà, però també és cert que ningú no hauria suposat que podrien tirar endavant sense un continuat bany de sang.

No cal dir que la figura de Mandela roba el cor al més pintat. És un home sens dubte especial, un d'aquells personatges històrics que serveixen d'exemple per sempre més. El perdó, la lluita callada, la intel·ligència, la humilitat, la tolerància, la comprensió. Un munt de mots que omplen l'ànima, el significat dels quals el líder sudafricà coneixia (coneix) i aplicava (aplica) com només ho fan els grans homes.

En aquest sentit, l'espectador surt de la sala confortat. Per uns moments, el tempta la idea que la utopia és possible; és per això que la cinta esdevé més convencional. No correspon al desencantat cinema al qual Eastwood ens té acostumats darrerament. Potser s'ha tornat una mica tovet amb l'edat, encara que sembli impossible en el creador de Harry Callahan.

De qualsevol manera, Invictus és perfectament defensable. Tampoc no acabo d'entendre certes crítiques. Hi ha una escena memorable protagonitzada per un nen negret, llargarut i desgarbat, que no té parangó. Només que per aquesta seqüència, paga la pena Invictus. Us ho garanteixo.

La vaga del gremi contra el cinema en català

2010-01-26T16:49:00.010+01:00

El president del gremi d'empresaris de cinema ha anunciat una vaga per al proper dia 1 de febrer. La intenció és fer-la coincidir amb el lliurament dels Premis Gaudí del cinema català.

Fins el moment, 74 sales (més de 525 pantalles) han confirmat que secundaran la convocatòria. La causa: el Projecte de Llei del Cinema que té pendent d'aprovar el Parlament de Catalunya.

Ja vaig avançar fa uns dies (no calia ser mèdium ni endevinadora professional), que la lluita per la paritat es presentava llarga i difícil. Malgrat els esforços del Govern (sortosament sembla que el Conseller Tresserres ho té clar), el sector continua insistint que la crisi que pateix es veurà agreujada per aquesta llei. I tenen raó, és clar que hi ha crisi. La gent no freqüenta les sales com abans. Però passa que, segons m'ha dit un ocellet, la crisi és general. Evidentment, resulta més fàcil prescindir del cinema que no d'anar al mercat.

Qualsevol diria que la llei proposa la total supressió de la llengua castellana, senyors del gremi! Que només estem parlant d'una quota!!! Qui vulgui castellà, optarà per una sala. Qui vulgui català, en triarà una altra. I sempre hi haurà un percentatge de públic al qual l'idioma li resultarà indiferent o que preferirà les versions originals. Hi ha un espai per a tothom.

Com a consumidors catalans, no hem de deixar-nos vèncer fàcilment. No podem llençar per la finestra aquesta oportunitat. Mai no hem estat tan a prop d'aconseguir (no el 100%, sisplau, quina bogeria!!!!) sinó la meitat de l'oferta cinematogràfica d'aquest país en la llengua que li és pròpia.

Parlaré clar: que s'hi posin fulles, els empresaris i els distribuïdors. Si ells poden fer vaga, nosaltres també. Què ens diran si el dia 2 no hi va ningú, al cinema?

Ja n'hi ha prou de tanta política manipulada per qüestions econòmiques i interessos sectorials.

No m'obligueu a repetir els darrers versos d'un poema de Quevedo ben conegut. Per més que sigui en castellà, resulta tan escaient que sé que em permetreu la llicència:

Más valen en cualquier tierra

(Mirad si es harto sagaz)

Sus escudos en la paz

Que rodelas en la guerra.

Pues al natural destierra

Y hace propio al forastero,

Poderoso caballero

Es don Dinero.

Cinema en català

2010-01-13T09:52:00.010+01:00

Ahir, dia 12 de gener, el Govern català va aprovar el projecte de llei del cinema a Catalunya. Ara, el següent pas és iniciar la tramitació parlamentària.

Des d'aquest lloc cinèfil, vull contribuir a difondre la notícia, per la qual cosa us adjunto uns enllaços on podreu aprofundir en la qüestió.

Però, sobretot, vull desitjar sort al Conseller Tresserras, perquè em sembla que la necessitarà. Malgrat el clam de la població, malgrat el sentit comú que indica que un país ha de poder tenir normalitzada la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida (administració, ensenyament, retolació, televisió, premsa, teatre, cinema, etc.), tots coneixem la diglòssia que patim, que s'allarga des del segle XVIII (i encara més enrere).

Els factors econòmics, que tot ho dominen, fan que les distribuïdores es morin de por. Es pensen que, havent-hi un cinquanta per cent (només un 50, no us ho perdeu) de pel·lícules doblades o subtitulades en català, perdran espectadors. Jo estic segura que no serà així, perquè la gent s'acostuma a tot, perquè l'oferta en castellà continuarà existint i perquè un sector del públic tal vegada s'animarà a freqüentar les sales on exhibeixin les pel·lícules en la seva llengua.

Sigui com sigui, pel que fa a la instauració definitiva de la llei, jo no les tinc totes. Em podeu dir pessimista, però està demostrat que la influència del diner pot resultar omnipotent. En fi, caldrà esperar i sumar-se a les iniciatives que calgui per potenciar el nou projecte. Per aconseguir, encara que sigui de mica en mica, que la situació del català dins de la seva pròpia pàtria es normalitzi.

Crec que, a diferents nivells, tots podem fer-hi alguna cosa. Endavant!

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677493&idseccio_PK=1013&h=

http://www.europapress.cat/cultura/noticia-cinema-catala-govern-aprova-avui-llei-cinema-catala-20100112073707.html

http://www.normalitzacio.cat/adjunts/documents/Avantprojectelleicinema.pdf

IN MEMORIAM

2009-11-02T23:47:00.013+01:00

Aquesta nit no puc apagar l'ordinador sense tenir un record per a José Luis López Vázquez, que ens ha deixat avui després de tota una vida dedicada al cinema.

M'ha vingut al cap que, ja fa molts anys, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo personalment, quan estava rodant a Barcelona La ciutat cremada, d'Antoni Ribas. Jo era alumna de l'Institut Verdaguer, al Parc de la Ciutadella, i algunes seqüències de la pel·lícula es filmaven molt a prop.

De manera que -suposo que a causa de l'escassetat del pressupost- els de producció van demanar d'utilitzar les nostres instal·lacions com a quarter general per tal que els actors es maquillessin i es canviessin de roba. Imagineu-vos l'enrenou que es va organitzar. Tothom els volia veure. Tothom volia parlar-hi. Hi havia l'Adolfo Marsillach, que feia de Cambó. I en López Vázquez que, si la memòria no em falla, interpretava Prat de la Riba.

Quan van estrenar el film després d'una llarga espera provocada per la censura, vaig anar al cine amb la meva àvia (la iaia no es perdia res que fes olor de catalanisme). Enmig del meu entusiasme d'adolescent, fou un plaer reviure aquells dies de rodatge i reconèixer en gran format els camins i la gespa del meu estimat parc.

El cas de López Vázquez és paral·lel al de tota la fornada d'actors que van sorgir durant la postguerra i que es van veure obligats a treballar en condicions més que desfavorables en una indústria al servei de la dictadura (Fernán Gómez, Alfredo Landa, Toni Leblanc). Malgrat tot, el seu talent va despuntar sempre. De tant en tant, va aconseguir fer incursions dignes a les petites (o grans) obres mestres de Berlanga i de Bardem.

La cabina de Mercero li va obrir les portes a la consideració general i a partir dels anys 70 va demostrar amb escreix que era un actor immillorable, un artista de cap a peus.

No cal que ara faci un recull de la seva filmografia, que és facilíssim de trobar a la xarxa, però convé reconèixer que cal treure's el barret per dir-li adéu. La darrera vegada que el vaig veure va ser a la pel·lícula argentina de Juan José Campanella, Luna de avellaneda, on hi feia un paper deliciós, ple de tendresa. Amb aquesta imatge entranyable he decidit quedar-me.

Ha gaudit d'una llarga vida. Que descansi en pau. Pot tenir la tranquil·litat de saber que, mentre continuem veient-lo a la pantalla, no haurà marxat del tot.

Volem la paritat del cinema en català!

2009-10-25T20:25:00.007+01:00

"El racó de l'Anna" recolza al 100% l'exigència de la paritat del cinema en català. Ja n'hi ha prou de mitges tintes. Ja n'hi ha prou d'haver d'anar a l'altra punta de la ciutat per veure una pel·lícula que només fan en català en dues o tres sales dels afores. Ja n'hi ha prou d'haver de mendicar allò que ens pertany, el cinema doblat o subtitulat en la nostra llengua.

Des d'aquest bloc que, com sabeu, estima la cultura i el cine, no podíem deixar de fer-nos ressò d'una llei insuficient i que -perdoneu la desconfiança- no tenim clar que s'acabi aplicant en la seva totalitat.

Lluitem tots plegats per la dignificació del català en tots els àmbits.

Avui, amics, li toca al setè art.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

2009-10-24T21:50:00.005+02:00

Quan vaig anar a veure la primera part de la trilogia Mil·lenium, Els homes que no estimaven les dones, no en vaig confegir la crítica. Tenia molta feina i no vaig trobar el moment. Però la pel·lícula em va semblar correcta, allunyada de l’excessiva comercialitat a la qual ens tenen acostumats els films americans d’aquest gènere. Vaig estar molt contenta que fos una producció íntegrament sueca (segur que al pobre Stieg Larsson –al qual podem definir com el paradigma de la mala sort– li hauria agradat) i que els actors fossin desconeguts per a nosaltres. D’aquesta manera, vam poder centrar-nos únicament en el desenvolupament del metratge i comprovar fins a quin punt era fidel a la novel·la.

I realment ho era, com passa també amb la segona part de la trilogia, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Existeix la voluntat de mantenir l’esperit de l’obra literària, qüestió que no és d’estranyar després del seu enorme èxit a nivell mundial. Canviar res seria decebre els milers de seguidors. Coneixedors amb detall de les peripècies dels personatges, no crec que acceptessin de bon grat cap gran modificació argumental (val a dir que hi ha petites diferències, en general irrellevants i probablement relacionades amb l’extensió del text, difícil de resumir en un parell d’hores de cinema. També hi ha una omissió important, però em sembla coherent, ja que afecta un fet que no queda resolt a la tercera part. Com sabem, mai no podrem disposar de la quarta. Per tant, per deixar-lo sense solució, els guionistes han preferit obviar-lo).

La segona entrega té característiques similars a la primera. La intriga i la força de la història apareixen en pantalla amb la mateixa sobrietat i elegància, sense exageracions gratuïtes. Evidentment, no tenim al davant cap obra mestra, però sí un thriller honest, interessant i satisfactori, que compleix amb escreix la finalitat de distreure i de fer passar una bona estona als espectadors.

El millor d’ambdues pel·lícules és l’actriu que interpreta la Lisbeth Salander. Aquesta tasca, a priori, no havia de resultar fàcil. No podem ignorar la fama del personatge de ficció, adorat per legions d’admiradors. Atorgar forma humana, amb carn i ossos, a algú que milions de persones han recreat amb plaer en llurs cervells, entranya, no ens enganyem, una considerable dificultat. Tanmateix, l’actriu Noomi Rapace sap mesurar amb intel·ligència la seva interpretació i aconsegueix donar vida a una Lisbeth creïble i identificable.

En fi, amics i amigues seguidors de Mil·lenium, us emplaço a anar al cinema. Si més no per un motiu ben vàlid: poder experimentar un cop més la sensació viscuda amb la lectura de les novel·les. Ens hem de conformar amb això. Per desgràcia, el pobre Larsson ja no podrà delectar-nos mai més amb les sorprenents creacions de la seva fecunda imaginació.

III Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani

2009-10-18T21:02:00.005+02:00

Síria serà el país convidat de la III Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, que se celebrarà del 22 al 25 d’octubre a CineBaix de Sant Feliu de Llobregat.
La programació d’aquest any inclou 10 llargmetratges de ficció i documentals, entre ells Mascarades, que es va imposar a l’últim festival de Dubai.
La directora Hala Alabdalla, els directors Ossama Mohammed i Maher Abi Samra i el pare del documental àrab, Omar Amiralay, visitaran la mostra catalana.

Us envio l'enllaç, per si algú s'hi vol deixar caure.

http://sodepau.org/spip/spip.php?article434&lang=ca

3ª MOSTRA DE CINEMA I AUDIOVISUAL CATALÀ

2009-10-17T18:14:00.008+02:00

DEL 16 AL 24 D'OCTUBRE SE CELEBRA A MOLLERUSSA LA 3ª MOSTRA DE CINEMA I AUDIOVISUAL CATALÀ, UN PUNT DE TROBADA PER A PROFESSIONALS I AFECCIONATS.

HI HA PROGRAMADES MOLTES ACTIVITATS AMB LA FINALITAT DE POTENCIAR I PROMOCIONAR LA INDÚSTRIA CINEMATOGRÀFICA I AUDIOVISUAL CATALANA.

S'HI ORGANITZEN CONCURSOS, PREMIS, HOMENATGES, VISIONATS DE PEL·LÍCULES, EXPOSICIONS.

CREC QUE POT SER MOLT INTERESSANT.

US COPIO L'ENLLAÇ OFICIAL A FI QUE POGUEU DISPOSAR DE TOTA LA INFORMACIÓ.

http://www.somcinema.cat/portada/

Mònica del Raval

2009-10-16T16:58:00.005+02:00

No he vist aquesta pel·lícula-documental de Francesc Betriu, però aquest bloc -que per descomptat té tota la intenció de promocionar el cinema català i en català- lamenta que només hagi aconseguit estar present durant 1 setmana a les sales de València.

Ara es projecta als cines Alexandra de Barcelona. "El racó de l'Anna" se'n vol fer ressó per veure si el públic s'anima i fa que aquí pugui durar una mica més. Si entre nosaltres no intentem donar força a la nostra indústria, ho tenim ben magre.